Binària de rajos X

Les binàries de rajos x són una classe de sistema binari que són molt lluminosos en rajos x (10³³ - 10³⁹erg/s). Estan formats per un objecte compacte que s'ha format per colapse d'una estrela, i una estrela convencional, de la seqüència principal. L'objecte compacte pot ser una estrela de neutrons o un forat negre. Abdós tenen masses majors a la del Sol, pero concentrades en un volum molt menor. L'estrela convencional se sol cridar estrela companyera.

Matèria de l'estrela convencional cau en l'objecte compacte, en general formant un disc de acreiximent que orbita al voltant de l'objecte compacte. En la caiguda es convertix energia potencial gravitatoria en calor, fent que el disc alcance temperatures de millons de kelvin i emeta rajos x. A tan alta temperatura, tota la matèria del disc està en forma de plasma.

Les binàries de rajos X es classifiquen segons la massa de l'estrela companyera en binàries de rajos x de baixa massa i binàries de rajos x d'alta massa. Les de baixa massa tenen una companyera de massa molt menor a la del Sol (són estreles roges de tipo espectral K o M). Les d'alta massa tenen una companyera en massa molt major a del Sol (estreles blaves de tipo O o Be).

Existixen centenars de binàries de rajos X en nostra galàxia i es conten entre els objectes més lluents del cel en rajos X, com per eixemple Scorpius X-1, GRS 1915+105 o Cygnus X-1.

Són objectes molt variables, en escales de temps que van des de pocs minuts a anys. La variabilitat està relacionada en canvis en el acreiximent de matèria, que a la seua volta pot deure's, per eixemple, al moviment orbital de les dos estreles o a precesión del disc de acreiximent.

Quan l'objecte compacte és una estrela de neutrons, el seu fort camp magnètic pot conduir el plasma cap als pols magnètics. En els pols colisionen en la superfície de l'estrela de neutrons i emeten importants cantitats de rajos X molt enfocats a lo llarc dels eixos magnètics. Són els cridats pulsares de rajos x.

De la mateixa manera que en les galàxies actives, en algunes binàries de rajos X es general un jet o chorrada de matèria que emergix del disc de acreiximent, ix del sistema binari i pot estendre's a lo llarc de parsecs. Les chorrada emeten en radi per radiació de sincrotrón. En alguns d'estes chorrada s'observen components que viagen a velocitats pròximes a la velocitat de la llum. En tal cas, la binaria de rajos X es coneix com microquasar.