Ozó
El ozó[1] (O<sub>3</sub>) és una substància que la seua molècula està composta per tres àtoms d'oxigen, formada al disociarse els dos àtoms que componen el gas oxigen. Cada àtom d'oxigen lliberat s'unix a una atra molècula d'oxigen gaseós (O<sub>2</sub>), formant molècules d'ozon (O<sub>3</sub>).

A temperatura i pressió ambientals, l'ozon és un gas que desprén olor i generalment sense coloració, pero en grans concentracions pot tornar-se llaugerament azulado. Si es respira en grans cantitats pot provocar un irritament en els ulls o la gola, la qual cosa sol passar despuix de respirar aire fresc i ric en oxigen durant alguns minuts. L'ozon a nivell del sol (ozon troposfèric) produït per combustió industrial, realment és ozon mesclat en diòxit de nitrogen, pot agravar les malalties respiratòries existents i també provocar irritament de gola, mal de cap o de pit.
Descobriment
L'ozon és el primer alótropo d'un element químic que va ser identificat per la ciència. En l'actualitat no es coneix ben quí ho va descobrir originalment, sent varis els candidats. Varis estudis apunten a que varen ser els químics Charles Fabry i Henri Buisson els qui varen descobrir en 1913 la capa d'ozon.
En 1785, el químic neerlandés Martinus van Marum va notar una olor estranya mentres estava portant a terme experiments en purnes elèctriques per damunt de l'aigua, que va atribuir a les reaccions elèctriques, sense donar-se conte de que en realitat havia creat ozon.[2] Mig sigle més tart, Christian Friedrich Schönbein va percebre la mateixa olor acre i ho va reconéixer com l'olor que s'apreciava a sovint en les tormentes elèctriques despuix de la caiguda d'un raig. En 1839, va conseguir aïllar el compost gaseós i ho va cridar «ozon», de la paraula grega ozein (ὄζειν), 'tindre olor'.[3][4] Per esta raó, generalment s'acredita a Schönbein com el descobridor de l'ozon.[2][5] La fòrmula per a l'ozon, O<sub>3</sub>, no va ser determinada fins a 1865 per Jacques-Louis Soret[6] i confirmada per Schönbein en 1867.[3][7]
Durant gran part de la segona mitat del XIX i fins a ben entrat el XX, l'ozon es considerava un component saludable del mig ambient pels naturalistes i asils de salut. La localitat de Beaumont, Califòrnia, va tindre com a lema oficial «Beaumont: Zona d'Ozon», com evidencien les postals i l'encapçalament de les cartes de la Cambra de comerç.[8] Els naturalistes que treballaven a l'aire lliure a sovint consideraven les elevació més altes beneficioses pel seu contingut d'ozon. «Hi ha una atmòsfera molt diferent [en la cota més alta] en suficient ozon per a sostindre l'energia necessària [per a treballar]», va escriure el naturaliste Henry Henshaw, treballant en Hawái.[9] L'aire marí es pensava que era més saludable pel seu contingut d'ozon; pero l'olor que dona lloc a esta creència és, de fet, la dels metabòlits de les algues halogenadas.[10]
Inclús Benjamin Franklin pensava que la presència del còlera estava relacionada en la deficiència o falta d'ozon en l'atmòsfera, una opinió compartida per l'Associació Britànica de Ciència (British Science Association, llavors coneguda simplement com British Association).[11]
Producció artificial
Existixen diversos mètotos per a generar ozon de forma artificial, cada u en les seues pròpies característiques i aplicacions. Entre els més comuns trobem:
- És el mètoto més utilisat i consistix en passar una corrent elèctrica d'alt voltage a través d'una corrent d'oxigen.
- La descàrrega elèctrica trenca les molècules d'oxigen O<sub>2</sub> i llibera àtoms d'oxigen individuals, els quals es recombinan ràpidament formant molècules d'ozon O<sub>3</sub>.
- Este mètoto és relativament simple i eficient, i s'utilisa en una àmplia varietat d'aplicacions, com la purificació d'aigua, el tractament d'aigües residuals i la desinfecció d'aire.
Llànties de radiació ultravioleta
- La llum UV d'alta energia pot trencar les molècules d'oxigen, lliberant àtoms que despuix es recombinan en ozon.
- Este mètoto és menys eficient que l'efecte corona, pero es pot utilisar en aplicacions a on es requerix una baixa concentració d'ozon.
- Un eixemple del seu us és l'esterilisació d'equips mèdics.
Destilació d'aigua
- L'ozon es produïx com a subproducte de la destilació de l'aigua.
- Este mètoto no és molt eficient, pero pot ser útil per a generar menudes cantitats d'ozon.
- La hidrólisis és la descomposició de l'aigua per mig d'una corrent elèctrica.
- En este procés, es produïxen àtoms d'oxigen que despuix es recombinan en ozon.
- La hidrólisis és un mètoto relativament nou i experimental, pero té el potencial de ser una forma eficient i ecològica de generar ozon.
Aplicacions
L'ozon es pot produir artificialment per mig d'un generador d'ozon.
Té us industrial com a precursor en la síntesis d'alguns composts orgànics, pero principalment com desinfectante depurador i purificador d'aire i aigües minerals. La seua principal propietat és la de ser un fort oxidant. També és conegut per l'important paper que eixercita en l'atmòsfera. A este nivell és necessari distinguir entre l'ozon present en l'estratosfera i el de la troposfera. En abdós casos la seua formació i destrucció són fenomens fotoquímics.
En la naturalea, durant una tormenta quan l'oxigen de l'aire és somés a un pols d'alta energia, com un raig o llampades, el doble enllaç O=O de l'oxigen es trenca, entregant dos àtoms d'oxigen, els quals despuix es recombinan en atres molècules d'oxigen. Estes molècules recombinadas contenen tres àtoms d'oxigen en lloc de dos, lo que origina ozon.
Desinfecció de l'aigua i aire
Segons l'OMS, l'ozon és el desinfectante més eficient per a tot tipo de microorganismes.
La primera volta que es va utilisar en este propòsit va tindre lloc en 1893 en una planta de purificació d'aigua en Holanda, hui existixen en este país més de 3000 plantes de depuració d'aigües en ozon. Des de llavors ha anat guanyant en popularitat i és amprat cada volta més per indústries i particulars.
Les principals ventages que aporta l'ozon per al seu us en aigües són:
- Elimina les olors i sabors de l'aigua.
- No deixa residus.
- És compatible en atres tractaments.
- No afecta el pH.
- No colorea l'aigua.
Una de les principals ventages del seu us és la conversió de l'ozon en oxigen, sense deixar cap residu químic perjudicial en l'aigua.
Les principals ventages que aporta l'ozon per al seu us en aire són:
- Elimina virus, bactèries i fongos suspesos en ambient, evitant contagis de malalties de transmissió aérea com Covid, Catarros, Grip, Tuberculosis, Pallola, Rubéola, Varicela, Tós Ferina i Legionela, entre uns atres.
- Elimina les males olors.
- No deixa resíduos.
Per lo tant, l'ocupació d'ozon, per a la desinfecció d'aire resulta molt més recomanable que l'ús d'atres desinfectantes, aparte de per la seua eficàcia, per la seua ràpida descomposició en oxigen.
L'ozon és la versió més oxidant de l'oxigen, que tan sol en menudes dosis conseguix purificar l'aire. Inclús en llindars de baixa concentració, permesos en la seua utilisació en presència de persones. L'Universitat de Salut de Fujita (Japó), en agost de 2020, va documentar per primera volta en el món el fet de que el gas ozon a baixa concentració, que és segur per al cos humà, inactiva el coronavirus.[12]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 «Precursor Era Contributors to Meteorology». colostate.edu.
- ↑ 3,0 3,1 Rubin, Mordecai B.(2001).«The History of Ozone. The Schönbein Period, 1839–1868».Bull. Hist. Chem..26(1)Consultat el 28 de febrero de 2008.
- ↑ «Today in Science History». Consultat el 10 de mayo de 2006.
- ↑ "Research on the nature of the odour in certain chemical reactions", Académie des Sciences in Paris, 1840
- ↑ Jacques-Lo uis Soret(1865).«Recherches sur la densité de l'ozone».Comptes rendus de l'Académie dones sciences.61: 941.
- ↑ «Ozone FAQ». Global Change Master Directory. Archivat des de l'original, el 1 de junio de 2006. Consultat el 10 de mayo de 2006.
- ↑ Redlands Chamber of Commerce Collection, City Archives, A.K. Smiley Public Library, Redlands, CA
- ↑ "There is quite a different atmosphere [at higher elevation] with enough ozone to sustain the necessary energy [to work]", Henry Henshaw to William Brewster, July 2, 1902, Harvard Museum of Comparative Zoology Archives.
- ↑ «The science behind that fresh seaside smell». Consultat el 17 de marzo de 2016.
- ↑ Franklin, Benjamin (1855). Early to Bed, and Early to Rise, Makes a Man Healthy, Wealthy, and Wise, Or, Early Rising, a Natural, Social, and Religious Duty, Abel & Sons, Parade, pp. 11–12.
- ↑ Reuters (3 de agosto de 2020). «Ozono es efectivo para neutralizar coronavirus, dicen investigadores de Japón». Consultat el 14 de noviembre de 2023.