Substància inorgànica

Rovell

El ferro i l'òxit que ho recobrix són substàncies inorgàniques

Es denomina substància inorgànica a tota substància que carix d'àtoms de carbono en la seua composició química, en algunes excepcions. Un eixemple de substància inorgànica és l'àcit sulfúric o el clorur de sodi. D'estos composts tracta la química inorgànica.

En biologia, el concepte d'inorgànic i orgànic és molt important i de vital importància en temes com la nutrició dels organismes autótrofos. Estos organismes solament utilisen substàncies inorgàniques del mig (aigua, sals minerals]]) per a la seua nutrició.

Les sals minerals i l'aigua es diuen també com biomoléculas inorgàniques: són molècules que formen part dels organismes vius pero que no posseïxen hidrocarburs en la seua composició molecular.

Diferència entre una substància orgànica i una substància inorgànica

Entre les diferències més importants es troben les següents:

Totes les substàncies orgàniques utilisen com a base de construcció el carbono, mentres que en les substàncies inorgàniques no es formen cadenes de carbono Les substàncies orgàniques es formen naturalment en els vegetalés i animalés. La totalitat dels composts orgànics estan formats per enllaços covalente, mentres que els inorgànics ho fan per mig d'enllaços iònics i covalente. La majoria dels composts orgànics presenten isòmers (substàncies que posseïxen la mateixa fòrmula molecular pero diferixen en les seues propietats físiques i químiques); els inorgànics generalment no presenten isòmers. Els composts orgànics formen cadenes o unions del carbono conseguixc mateix i atres elements; els composts inorgànics en excepció d'alguns silicats no formen cadenes pero si unions. Les unions químiques són importants per al desenroll de la vida.

La matèria inorganica té funcions molt importants en el sol i en general, en el desenroll d'una agricultura d'acort en les necessitats de preservar el mig ambient i al mateix temps, més productiva. Per a això és necessari partir del coneiximent dels processos que tenen lloc en el sol (cicles de nutrients) i de l'activitat biològica del mateix, en la finalitat d'establir un control de la nutrició, del rec i del llavat d'elements potencialment contaminants. A modo indicatiu, se citen a continuació els efectes de la matèria inorgànica sobre les característiques físiques, químiques i biològiques del sol.