Es coneix com Carib suramericà o Carib suramericà[1] a les zones costeres d'Amèrica del Sur de Colòmbia i Veneçola[2] sobre la mar Carib. Les zones que integren esta regió són:

Carib colombià

editar
Artícul principal → Regió Carib (Colòmbia).
 
Archipèlec de Sant Andrés i Providència.
 
Illa colombiana de Providència en la mar Carib.

Des de la frontera en Panamà en Cap Taburó fins a Castilletes en la península de la Guajira, frontera en Veneçola.

Integren els departaments colombians d'Atlàntic, Bolívar, Magdalena Còrdova, Sucre, La Guajira, Cessar i la subregión del Urabá (Nort dels departaments d'Antioquia i Chocó).

Els principals centres urbans són Barranquilla, Cartagena, Santa Marta, Montería, Sincelejo, Riohacha, Valledupar, Apartadó, Sant Andrés i Acandí. Ademés Colòmbia posseïx un departament insular en el Carib en diverses illes i cayos:

Carib veneçolà

editar
 
Mapa senyalant les Dependències Federals de Veneçola i en cual s'evidencia la costa caribenya.

Des de Castilletes en la frontera en Colòmbia fins a la costa nort de la península de Paria, en l'Estat Sucre, al est de Veneçola.

Integren els estats veneçolans de Zulia, Falcón, Lara, Miranda, Carabobo, Aragua, La Guaira, Yaracuy, Anzoátegui, Sucre, Nova Esparta i Districte Capital.

Els principals centres urbans són Maracaibo, Cor, Barquisimeto, Els Teques, La Guaira, Sant Felipe, Barcelona, Cumaná, Porlamar i Caracas.

Veneçola és el país que posseïx les costes més extenses sobre la mar Carib, tant de manera relativa com a proporcional, també és el país en major territori marítim reconegut en esta mar, ademés és la zona originària de l'ètnia Carib, que va donar nom a tota la regió i que actualment és l'orient veneçolà.

Veneçola posseïx dos entitats federals insulars en el Carib (Nova Esparta i les Dependències Federals) ademés de diversos archipèlecs, cayos, illes i illots incorporats a territoris de varis estats que fan part del Carib:

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Zevallos, Luis Ortiz de (1 de giner de 1976). Terra I Urbs (en és), Unesco, Oficina Regional de Cultura per a Amèrica Llatina i el Carib, Centre de Documentació.
  2. Ceresole, Norberto (1 de giner de 1996). Subversión, contrasubversión i dissolució del poder: guerra i societat en l'Argentina contemporànea : un país entrópico en un món apolar (en és), Centre d'Estudis Argentina en el Món.