Asparagus officinalis
L'esparraguera o espárrago comuna [1] (Asparagus officinalis) és una espècie de la família Asparagaceae. És una planta herbàcia perenne de fullage molt ramificat i aspecte plumoso. El seu cultiu dura prou temps en el sol, de l'orde de huit a dèu anys. La planta de espárrago està formada per brots aéreus ramificats i una part subterrànea constituïda per raïls i ulls, que és lo que es denomina comunament “garra”. Dels brots jóvens s'obtenen les verdures conegudes com espárragos. Les fulles estan reduïts a escamas, en ramificacions filiformes verdes en la seua base. Estes ramificacions alcancen els 25 mm de llarc. La floració es produïx a partir de juny. Les flors són chicotetes, campanuladas, pedunculadas i es distribuïxen en parelles o són solitàries. Les flors masculines i femenines es troben en plantes diferents.[2]
Antigament es classificava en la família de les liliàcees, com les espècies afins Allium, cebes i alls. No obstant, l'investigació genètica situa als lliris, els Allium i els espárragos en tres famílies distintes: les Liliaceae, les Amaryllidaceae i les Asparagaceae, respectivament; les Amaryllidaceae i les Asparagaceae s'agrupen en l'orde Asparagales. Les fonts diferixen sobre l'àrea de distribució nativa de Asparagus officinalis, pero generalment inclou la major part d'Europa i Àsia templada occidental.[3][4][5][6] Es cultiva àmpliament com a hortaliça.
El seu genoma ha segut secuenciado com a model per a estudiar l'evolució dels cromosomes sexuals en plantes i la dioecia.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula espárrago (del llatí) sparagus deriva a la seua volta del grec aspharagos o asparagos i el terme grec es va originar en el persa asparag que significa "brot". Ha segut usat des de temps molt antics com a verdura culinària, pel seu delicat sabor i a les seues propietats diuréticas. Hi ha una recepta per a cuinar espárragos en el llibre de receptes més antic que es conserva, De re coquinaria, llibre III, escrit per Apicio en el III.
Varietats
[editar | editar còdic]El espárrago blanc s'obté en evitar l'exposició de les plantes a la llum mentres creixen. El espárrago morat és diferent a les varietats verdes o blanques, i es caracterisa principalment per un alt contingut en sucre i baixos nivells de fibra. Va ser originalment cultivat en Itàlia i comercialisat en el nom Violetto d'Albenga. El seu cultiu va continuar en països europeus i va botar a Amèrica, Àsia i Nova Zelanda.[8]
El espárrago selvat (espárrago triguero) s'usa en el Mediterràneu com a bardiça per a delimitar les parceles aprofitant els seus fulls en forma de pinchos desagradables i per a obtindre les "puntes de espárrago" com a aliment. Les plantes ardixen en facilitat, inclús en époques de pluges, i els agricultors solen cremar-les intencionadament per a provocar l'eixida de nous brots.
Nota
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Couplan, F. & Styner, E. Guia de les Plantes Selvades Comestibles i Tòxiques. Editorial Lynx. 2006.
- ↑ Plants of the World Online.. «Asparagus officinalis L.». Royal Botanic Gardens, Kew.
- ↑ Flora Europaea.. Real Jardí Botànic d'Edimburc (ed.): «Asparagus officinalis». Consultat el 19 de maig de 2010.
- ↑ Proyecte Euro+Med Plantbase.. Jardí Botànic i Museu Botànic de Berlín-Dahlem (ed.): «Espárrago officinalis».
- ↑ «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- ↑ “El genoma del espárrago tira llum sobre l'orige i l'evolució d'un cromosoma I jove” (és) . Nature Communications 8 (1). ISSN 2041-1723. PMID 29093472.
- ↑ «Ldesaparició' del espárrago blanc espanyol.» El Món.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1-431. En C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i-xxvi, 1-723.
- Grayum, M. H. 2003. Asparagaceae. 92(2): 294–295. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9-939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i-xlii,.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asparagus officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.