Asparagus officinalis
L'esparraguera o espárrago comuna [1] (Asparagus officinalis) és una espècie de la família Asparagaceae. És una planta herbàcia perenne de fullage molt ramificat i aspecte plumoso. El seu cultiu dura prou temps en el sol, de l'orde de huit a dèu anys. La planta de espárrago està formada per brots aéreus ramificats i una part subterrànea constituïda per raïls i ulls, que és lo que es denomina comunament “garra”. Dels brots jóvens s'obtenen les verdures conegudes com espárragos. Les fulles estan reduïts a escates, en ramificacions filiformes verdes en la seua base. Estes ramificacions alcancen els 25 mm de llarc. La floració es produïx a partir de juny. Les flors són chicotetes, campanuladas, pedunculadas i es distribuïxen en parelles o són solitàries. Les flors masculines i femenines es troben en plantes diferents.[2]
Antigament es classificava en la família de les liliàcees, com les espècies afins Allium, cebes i alls. No obstant, l'investigació genètica situa als lliris, els Allium i els espárragos en tres famílies distintes: les Liliaceae, les Amaryllidaceae i les Asparagaceae, respectivament; les Amaryllidaceae i les Asparagaceae s'agrupen en l'orde Asparagales. Les fonts diferixen sobre l'àrea de distribució nativa de Asparagus officinalis, pero generalment inclou la major part d'Europa i Àsia templada occidental.[3][4][5][6] Es cultiva àmpliament com a hortaliça.
El seu genoma ha segut secuenciado com a model per a estudiar l'evolució dels cromosomes sexuals en plantes i la dioecia.[7]
Etimologia
La paraula espárrago (del llatí) sparagus deriva a la seua volta del grec aspharagos o asparagos i el terme grec es va originar en el persa asparag que significa "brot". Ha segut usat des de temps molt antics com a verdura culinària, pel seu delicat sabor i a les seues propietats diuréticas. Hi ha una recepta per a cuinar espárragos en el llibre de receptes més antic que es conserva, De re coquinaria, llibre III, escrit per Apicio en el III.
Varietats
El espárrago blanc s'obté en evitar l'exposició de les plantes a la llum mentres creixen. El espárrago morat és diferent a les varietats verdes o blanques, i es caracterisa principalment per un alt contingut en sucre i baixos nivells de fibra. Va ser originalment cultivat en Itàlia i comercialisat en el nom Violetto d'Albenga. El seu cultiu va continuar en països europeus i va botar a Amèrica, Àsia i Nova Zelanda.[8]
El espárrago selvat (espárrago triguero) s'usa en el Mediterràneu com a bardiça per a delimitar les parceles aprofitant les seues fulles en forma de pinchos desagradables i per a obtindre les "puntes de espárrago" com a aliment. Les plantes ardixen en facilitat, inclús en époques de pluges, i els agricultors solen cremar-les intencionadament per a provocar l'eixida de nous brots.
Nota
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Couplan, F. & Styner, E. Guia de les Plantes Selvades Comestibles i Tòxiques. Editorial Lynx. 2006.
- ↑ Plants of the World Online.. «Asparagus officinalis L.». Royal Botanic Gardens, Kew.
- ↑ Flora Europaea.. Real Jardí Botànic d'Edimburc (ed.): «Asparagus officinalis». Consultat el 19 de maig de 2010.
- ↑ Proyecte Euro+Med Plantbase.. Jardí Botànic i Museu Botànic de Berlín-Dahlem (ed.): «Espárrago officinalis».
- ↑ «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- ↑ “El genoma del espárrago tira llum sobre l'orige i l'evolució d'un cromosoma I jove” (és) . Nature Communications 8 (1). ISSN 2041-1723. PMID 29093472.
- ↑ «Ldesaparició' de l'espárrago blanc espanyol.» El Món.
Bibliografia
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1-431. En C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i-xxvi, 1-723.
- Grayum, M. H. 2003. Asparagaceae. 92(2): 294–295. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Man. Pl. Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9-939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i-xlii,.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asparagus officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.