Agricultura biodinámica
La agricultura biodinámica és un método pseudocientífico d'agricultura ecològica basat en les teories de Rudolf Steiner, fundador de l'antroposofía. En la pràctica, dos aspectes fonamentals la distinguixen de l'agricultura orgànica i atres métodos: l'ocupació de preparats obtinguts en el processament molt particular de certes plantes medicinals com la camamirla i la dent de lleó i el prendre en conte les influències dels astres per a la realisació de les llabors agrícoles i pecuàries.
Este tipo d'agricultura considera les granges com a organismes complexos.[1] Fa recalcament en l'interrelació entre sols, plantes i animals, tractant el conjunt com un sistema en equilibri,buscant equilibrar la disposició de nutrients per l'eixida de les collites i atres productes fòra de la finca en la producció d'estos elements nutritius per mig de la crío d'animals que proveïxen la femta per a fer compostas i el cultiu de plantes com a abonaments verts..[2]
Com en atres formes d'agricultura ecològica, es prohibix l'us de fertilisants, pesticidas i herbicida industrials. L'agricultura biodinámica es diferencia d'atres tipos d'agricultura ecològica en l'us de preparats vegetals i minerals com a aditius per al compost i aerosols per al terreny, aixina com en el seguiment d'un calendari de sembra basat en el moviment dels astres.[3][4][5]
Història
[editar | editar còdic]El desenroll de l'agricultura biodinámica es va iniciar en 1924 en una série d'huit conferències sobre l'agricultura brindades per Rudolf Steiner en Schloss Koberwitz en lo que va ser Silesia, Alemània, (actualment en Polònia, a l'est de Breslavia).[6] El curs es va portar a terme a petició dels agricultors que es percataron de les condicions de degradació del sol i una deterioració de la salut i la calitat dels cultius i el ganado per l'us de fertilisants químics. Un grup d'investigació agrícola es va formar posteriorment per a provar els efectes dels métodos biodinámicos en la vida i la salut del sol, les plantes i els animals.
Hui dia, l'agricultura biodinámica es practica en més de 50 països en tot lo món. Demeter International és la principal agència de certificació d'estos métodos per a granges i jardins.
En els Estats Units, l'Associació de Jardineria i Agricultura Biodinámica va ser fundada en 1938 com una corporació de l'estat de Nova York.
En Austràlia, els primers preparats biodinámicos varen ser fets per Ernesto Genoni en Melbourne en 1927 i per Bob Williams en Sídney en 1939.[7] Des de la década dels anys 50, els treballs d'investigació ha continuat en l'Institut d'Investigació Biodinámica (BDRI) en Powelltown, prop de Melbourne, Austràlia, baix la direcció d'Alexei Podolinsky.[8] En 1989 l'Agricultura Biodinámica Austràlia va ser establida com una associació sense fins de lucre.
Método de cultiu biodinámico
[editar | editar còdic]Els agricultors biodinámicos conceben la granja com una entitat orgànica que a la seua volta conté organismes interdependents. Es fa recalcament en l'integració dels cultius i la ganaderia, el reciclage de nutrients, el manteniment del sol, i la salut i el benestar dels cultius i els animals. Els grangers també són part del tot.[9] Els abonaments verts i rotació de cultius són àmpliament utilisats.
Preparats biodinámicos
[editar | editar còdic]Steiner va prescriure nou preparats diferents per a ajudar a la fertilisació, que són la pedra angular de l'agricultura biodinámica i va descriure cóm estos devien ser preparats. Steiner creïa que estos preparats transferien poders sobrenaturals terrestres i forces còsmiques al sol.
Les substàncies preparades estan enumerades del 500 al 508. Els dos primers s'utilisen per a la preparació dels camps, mentres que els atres sèt s'utilisen per a fer compost.
- 500: (banya per a abonar) mescla de terra negra preparada en omplir la banya d'una vaca i enterrant-ho en la terra (40 a 60 cm baix la superfície) en autumne. Es deixa descompondre durant l'hivern i recuperar-se per al seu us la següent primavera.
- 501: Cuarzo mòlt en pols preparada en omplir la banya d'una vaca i enterrant-ho en primavera i tretes en autumne. Es pot mesclar en el 500 pero usualment es prepara solament (mescla d'una cullerada de pols de cuarzo en 250 litros d'aigua). La mescla es rocía a baixa pressió sobre el cultiu durant la temporada plujosa, de manera tal que previnga malalties per fongos. Es deu rosar en un dia nuvolat o prop del matí per a evitar que els fulls es cremen.
Abdós el 500 i el 501 són utilisats en el camp mesclant una cucharadita del contingut de la banya en 40 a 60 litros d'aigua.
Preparació d'abonament orgànic
[editar | editar còdic]- ↑ Diver (1999), "Community Supported Agriculture" [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Andrew Christopher Lorand(1996).Pennsylvania State University, Department of Agricultural and Extension Education (PhD Dissertation).
- ↑ Verpor eixemple Diver (1999, Abstract). Richard Harwood, former C. S. Mott Chair for Sustainable Agriculture at Michigan State University, calls the biodynamic movement the "first organized and well-defined movement of growers and philosophies [in sustainable agriculture] (Harwood 1990; p.6).
- ↑ Saving the World with Biodynamic Farming, ISIS report 16/01/08. Accessed December 18, 2009.
- ↑ The Biodynamic Agricultural Association (n. d.)"An astronomical calendar is used to determine auspicious, planting, cultivating and harvesting claves" (as opposed to an astrological calendar).
- ↑ (2011).European Journal of Social Sciences'.21(1)
- 64–70.
- ↑ Timeline of environmental movement in Austràlia "1927 Ernesto Genoni introduïxes biodynamic farming methods to Austràlia." - History - The Australian Greens
- ↑ Biodynamic Research Institute (BDRI)
- ↑ (1999).ATTRA.
En la preparació d'abonament orgànic s'utilisen les següents plantes preparades com seguix:
Flores de milenrama (Achillea millefolium) introduïts en la bufa urinària d'un venado, exposta al sol durant l'estiu, enterrada durant l'hivern i retirada en la primavera.
Flores de camamirla (Matricaria chamomilla) introduïdes dins d'intestins prims de ganado, enterrats en terra enriquida en autumne i retirats en la primavera.
Ortigas (Urtica dioica) en flor, introduïdes baix terra rodejades per carbó fòssil durant un any.
Corfa de roure (Quercus robur) tallada en péntols menuts dins del cràneu d'un animal domèstic, cobert per carbó fòssil i enterrat en un lloc a on caiga prou aigua de pluja.
Flores de dent de lleó (Taraxacum officinale) dins de la membrana peritoneal de ganado, enterrades en la terra durant l'hivern i retirades en primavera.
Flores de valeriana (Valeriana officinalis) en infusió.
Coa de cavall (Equisetum)
D'un a tres grams de cada preparat s'agreguen a la femta, en clots de 50 cm separats a una distància de 2 m, exceptuant el preparat 507, que es mescla en cinc litros d'aigua i és rosat sobre la superfície total de l'abonament orgànic. Cada preparat està destinat a un procés de descomposició particular en la massa del compostage.
Calendari de sembra
[editar | editar còdic]L'agricultura biodinámica considera que els astres influïxen en el sol i desenroll de la planta per lo que atén a un calendari propi especificant, per eixemple, en quins ritmes de la lluna és el més apropiat per a la sembra, cultiu o collita de diversos tipos de cultius.[1][2]
El tractament de plagues i plantes espontànees
[editar | editar còdic]L'agricultura biodinámica considera que la base del control de plagues i malalties d'un organisme prové d'un treball sà, fort i equilibrat en la totalitat de l'individualitat agrícola. Durant el procés de conseguir este equilibri, poden usar-se les cendres d'un organisme vegetal o animal que ha segut atrapat o recollit dels camps i després incinerats. Un agricultor biodinámico percep les plantes espontànees i la vulnerabilitat de les plantes cultivades com a conseqüència dels desequilibris en el sol.
Com a eixemple, per a controlar les rates de camp (Apodemus sp.) es prescriu l'aplicació, quan Venus està en la constelació d'Escorpión, d'un preparat obtingut per incineració de la seua pell.
La producció de llavors
[editar | editar còdic]Com en tots els cultius d'agricultura ecològica, també l'agricultura biodinámica fomenta l'us de varietats locals tradicionals front a varietats comercials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maria ThunConsultat el 7 de maig de 2013.
- ↑ Biodynamic Agricultural Association. «How does the Calendar work?». Biodynamic Frequently Asked Questions. The Biodynamic Agricultural Association (UK). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 5 d'octubre de 2007.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Burkitt, L. L.(2007a).Australian Journal of Experimental Agriculture.Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation Publishing.Melbourne, Austràlia:47(5)
- 479–488.doi:10.1071/EA05196.
- Carpenter-Boggs, Lynne(2000a).Biological Agriculture and Horticulture.17
- 313–328.ISSN 0144-8765.
- Carpenter-Boggs, Lynne(2000b).American Journal of Alternative Agriculture.15(3)
- 110–118.ISSN 0889-1893.doi:10.1017/S0889189300008614.Consultat el 2 d'abril de 2011.
- Carpenter-Boggs, Lynne(2000c).Soil Science Society of America Journal.Soil Science Society of America.64(5)
- 1651–1659.
- Chalker-Scott, Lindo. «The Myth of Biodynamic Agriculture» (PDF). Horticultural Myths. Washington State University Puyallup Research & Extension Center. Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2007. Consultat el 5 d'octubre de 2007.
- Diver, Steve. «Biodynamic Farming & Compost Preparation (ATTRA Publication IP137)». ATTRA - National Sustainable Agriculture Information Service. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2011. Consultat el 5 d'octubre de 2007.
- Harwood, Richard R. (1990). «A History of Sustainable Agriculture», Clive A. Edwards, Rattan Lal, Patrick Madden, Robert H. Miller and Gar House (Eds.) (ed.). Sustainable Agricultural Systems, Ankeny, IA: Soil and Water Conservation Society, pp. 3–19. OCLC 20933949. ISBN 0-935734-21-X.
- Kirchmann, Holger(1994).Journal of Agricultural and Environmental Ethics.Springer; Kluwer Academic Publishers.Dordrecht, Netherlands:7(2)
- 173–187.doi:10.1007/BF02349036.
- Koepf, Herbert (2009). Research in Biodynamic Agriculture: Methods and Results, Biodynamic Farm and Gardening Association. ISBN 0-938250-34-5.
- Kristiansen, Paul (2006). «Overview of organic agriculture», Paul Kristiansen, Acram Taji and John Reganold (Eds.) (ed.). Organic Agriculture: A Global Perspective (PDFPDF), online sample reprint edició, Collingwood, VIC: CSIRO Publishing, pp. 1–23. OCLC 71801183. ISBN 978-0-643-09090-3.
- Lorand, Andrew(1996).Pennsylvania State University.
- Mäder, Paul(2002).Science.American Association for the Advancement of Science.New York, NY:296(5573)
- 1694–1697.doi:10.1126/science.1071148.Consultat el 11 d'octubre de 2007.
- Martinez, A. W.Collier's Weekly.Crowell-Collier.Springfield, OH:Consultat el 5 d'octubre de 2007.
- Nastati, Enzo. «Commentary on Dr Rudolf Steiner's Agriculture Course». MM Publications.
- Pfeiffer, Ehrenfried (2006). Soil Fertility, Renewal and Preservation: Bio-Dynamic Farming and Gardening, Delhi, Índia: Asiatic Publishing House. ISBN 8-18706-773-X.
- Reeve, Jennifer R.American Journal of Enology and Viticulture.American Society for Enology and Viticulture.Davis, CA:56(4)
- 367–376.ISSN 0002-9254.
- Reganold, John P.(1993).Science.260(5106)
- 344–349.doi:10.1126/science.260.5106.344.
- Schilthuis, Willy (2003). Biodynamic Agriculture, Floris Books. ISBN 0863153976.
- Treue, PeterFrankfurter Allgemeine Zeitung - Die Gegenwart.FAÇ.Frankfurt-am-Main:62(12)Consultat el 5 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura biodinámica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.