Vicia sativa
Vicia sativa, la arveja, veza o alverja (entre atres numerosos noms comuns) és una espècie de planta herbàcea del gènero Vicia en la família Fabaceae (abans Leguminosae).
De la mateixa manera que moltes atres espècies de la família, és capaç de fixar nitrogen per mig d'una simbiosis, en les seues raïls, en bactèrias del gènero Rhizobia.
Creix en zones de cultiu com mala herba, nitrificando els sols sobre els que creix i l'aprofitament principal d'esta planta radica en el seu us com abonament vert o com forraje ganader aportant als animals herbívors una cantitat important de proteïnas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea anual erecta o trepadora hírsuta o glabrescente de 30 a 80 cm d'altura, en talles ascendents més o menys angulosos. Les fulls, paripinnadas (4-7 parells de foliolos), pecioladas i en estipulas de forma molt variable, tenen un zarcillo ramificat apical. Les florés, cortamente pediceladas, s'agrupen en inflorescèncias assentades d'1-2; tenen un cáliz actinomorfo de 5 sàpia-hos soldats, en un tubo acabat en 5 lòbuls estrets i triangulars, més llarcs que ell, mentres la corola, també pentamera, està constituïda per pétals lliures de color violáceo. El androceo està format per 9 estams units en la base i un de lliure, tots ells en anteras oblongas. El gineceo té un ovari glabro o seríceo en un mechón de pèls. Els fruts són llegums en els màrgens pilosos i en un número variable (4-9) de llavors oblongo-elipsoidales o casi cúbiques, alguna cosa comprimides, planes, de color pardo fins a casi negre.[1]
-
Hàbit -
Flor comuna. -
Flor blanca més rara.
-
Frut inmaduro
_Vicia_sativa.jpg)
_Vicia_sativa_-_flower.jpg)
_Vicia_sativa_-_white_flower.jpg){kind=link}
_Vicia_sativa_-_immature_fruit.jpg){kind=link}
Citologia
[editar | editar còdic]- 2n=12[2]
Distribució
[editar | editar còdic]És planta nativa d'Europa, nort d'Àfrica i Àsia templada, central i tropical fins a China i Siberia.[3]
En la península ibèrica i les seues illes, apareix espontàneament en casi tot el territori.[4] El seu cultiu s'ha estés a tot el planeta.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Vicia sativa va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 736 en 1753.[5][6]
- Etimologia
- Vicia: nom genèric que deriva del grec βίχος, -ον, latinizado en vĭcĭa, -ae, la veza o arveja (Vicia sativa L., principalment).[1]
- sativa: llatí sǎtīva, ōrum, epítet llatí que significa ‘cultivada’.[7][8]
- Tàxons infraespecíficos acceptats
- Vicia sativa var. abyssinica (Alef.) Baker
- Vicia sativa subsp. amphicarpa (Dorthes) Asch.
- Vicia sativa subsp. consobrina (Pomel) Quézel & Santa ex Greuter & Burdet
- Vicia sativa subsp. cordata (Hoppe) Asch. & Graebn.
- Vicia sativa subsp. incisa (M.Bieb.) Arcang.
- Vicia sativa subsp. macrocarpa (Moris) Arcang.
- Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.
- Vicia sativa var. platysperma Barulina
- Vicia sativa subsp. sativa L.[9]
Història
[editar | editar còdic]Ha segut part de la dieta humana atestada per restants carbonizados trobats en llocs en el Neolític Enjorn en Síria, Turquia, Bulgària, Hongria i Eslovàquia. També en llocs predinásticos del Antic Egipte i de la Edat del Bronze en Turkmenia i Eslovàquia. La definitiva evidència de cultiu es troba solament en els temps de la Antiga Roma.[10]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- Castellà: abrejacón, albajaca, albajana, albejana, alberja, alberjana (2), alberjanca, alberjón, albilla (2), garrofa, garrofa comuna, garrofa de borrico, garrofa-veza, garrofes, algarrobilla, alveja, alvejas, alvejones, alverja (4), alverja selvada, alverjacón, alverjana (2), alverjana andalusa, alverjana de Castella, alverjaque, alverjas, alverjas de burru, alverjilla, alverjones, alverjón (2), arabeja, arbeicha, arbeja, arberjones, arbexaca, arrica, arveaca, arvechaca, arveja (4), arveja colorada, arveja comuna (2), arveja negra, arvejaca, arvejana (3), arvejas, arvejilla, arvejo, arvejón, arverja, arverjana, arveyo, arvichaca, avejaca, avejacón, avejones (2), avejácara, averjaca, avesa, avea, bejancones, berzo, berzón, borricón, burricón, caballuna, cagayón de temps, carballón, clarín, corvina (2), franc, garrobilla (2), guija, guijas de ruc, guijeta, guixeta (2), madrasta triguera, pesolillo, pesolillo vora, pimpinela, piseo, presule vora, riques, titarra, titarrina, tito redó, titón, verza (2), veza (10), veza blanca, veza comuna, veza forrajera, veza negra, veza selvada, vezas, vicia, yapina, yeros. Les sifres entre paréntesis indiquen el número de referències documentades en Espanya. Existixen, ademés, múltiples noms populars en tots els idiomes cooficials i vernàculs (Altoaragonés, Aragonés, Català, Mallorquí, Valencià, Gallego, Bable, Vasc, Portugués, sense contar innumerables localisme).[4]
Cultive
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vicia sativa en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit [1]
- ↑ Talavera, S. & al., Números cromosomáticos de plantes occidentals, Anals Jard. Bot. Madrit, vol. 57, nº 809-812, p. 139, 1999
- ↑ 3,0 3,1 Vicia sativa en USDA/GRIN - O.S. National Plant Germplasm System
- ↑ 4,0 4,1 [2] Vicia sativa en Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya (requerix busca interna)
- ↑ http://biodiversitylibrary.org/page/358757
- ↑ Vicia sativa en Tropicos, Missouri Botanical Garden, Saint Louis, Missouri
- ↑ sativa en Gaffiot F., Dictionnairre Latin-Français, p. 1395, Hachette, Paris, 1934
- ↑ sativa en Chuck G., Dictionary of Botanical Epithets, p. 162, 2005
- ↑ Vicia en The Plant List
- ↑ Daniel Zohary D. & Hopf M., Domestication of plants in the Old World, 3ª edition, p. 119, Oxford University Press, 2000
Pot establir-se com a cultiu monófito, pero s'aconsella sembrar la veza en un cereal (avena, ordi) o una gramínea pratense (raigrás italià) que eixercixen de tutor. Es cultiva preferentment en seca, en diferents époques de l'any. Les varietats d'autumne se sembren en eixa estació i es cullen al final de la primavera (maig-juny). Les varietats de primavera, adequades per a àrees d'hiverns rigorosos, se sembren a inicis de la primavera i completen el seu cicle en estiu. Finalment, en alguns regadius càlits (vall de l'Ebre) se sembra la veza en estiu, despuix de la recollida del cereal, i se sega quan la massa vegetativa és important, a inicis del hivern, per a donar en vert als animals.
En el seu destí per a us forrajero, se sembra densament, 250 kg/ha (si el cultiu és de seca la dosis de sembra es reduïx a lo manco a la mitat). En canvi, quan se sembra per a llavor, es necessita menor cantitat a usar; si no, el cultiu serà massa vegetatiu, i hi haurà menys flors i menor producció de llavor.
Despuix de sembrar es recomana passar llaugerament un rulo per a suavisar el solcat de sembra, i permetre el correcte passe de la cosechadora. Una volta sembrat, deu vigilar-se durant varis dies per a dissuadir a colomes i atres aus que poden consumir la llavor.
- Condicions climatològiques i edàfiques
- Allumenament: penombra;
- Temperatura: zones molt càlides;
- Continentalidad: intermija;
- Humitat: sols de moderadament secs a humits;
- Acidea del sol: pH entre 5,5 i 8;
- Nitrogen en el sol: sols pobres o llaugerament rics en nitrogen.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicia sativa.
Archiu:Wikispecies-logo.svg Vicia sativa en Wikispecies.
- Vicia sativa en Encyclopedia of Life
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vicia sativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.