Anex:Patrimoni de la Humanitat en Níger
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Níger conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Reserves naturals d'Air i Teneré | |
| Be natural inscrit en 1991, en perill des de 1992. | |
| Localisació: Regió de Agadez | |
Estes reserves s'estenen per una superfície de 7.700.000 hectàrees i formen la zona natural protegida més vasta de tota Àfrica, encara que el santuari pròpiament dit només comprén una sexta part d'eixa extensió. El lloc comprén el massiç volcànic del Air, illot saheliano situat en mig del desert saharià del Teneré, en un clima, flora i fauna totalment singulars. La varietat dels paisages i les espècies vegetals i animals de les reserves és excepcional. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Complex del W-Arli-Pendjari | |
| Be natural inscrit en 1996, extensió en 2017. Este ben és compartit en Plantilla:BUR i Plantilla:BEN. | |
| Localisació: Regió de Tillabéri | |
Esta extensió transnacional (Benín i Burkina Faso) del Parc Nacional W de Níger, inscrit en 1996 en la llista del Patrimoni Mundial, cobrix una gran expansió de l'intacta sabana sudanesa-saheliense, en tipos de vegetació que inclouen praderies, xares, sabanes arbòrees i una extensiva galeria de boscs. Inclou l'ecosistema terrestre, semi-aquàtic i aquàtic continu més gran i més important el cinturó de sabanes de l'Àfrica occidental. El lloc és un refugi per a espècies de fauna salvage que han desaparegut o estan greument amenaçades. És l'hàbitat de la major població d'elefants de l'Àfrica Occidental i de la majoria dels mamífers típics de la regió, com el manatí africà, el guepardo, el lleó i el lleopart. També alberga l'única població viable de lleons de la regió. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Centre històric de Agadez | |
| Be cultural inscrit en 2013. | |
| Localisació: Regió de Agadez | |
Coneguda com la porta del desert, Agadez, en el costat sur del desert del Sahara, es va desenrollar en els sigles XV i XVI quan el Sultanato de Aïr va ser establit i les tribus tuareg es varen fer sedentarias en la ciutat, respectant les fronteres dels antics assentaments, els quals varen fer florir un entramat de carrers que apleguen als nostres dies. El centre històric de la ciutat, un important creuament del comerç, està dividit en 11 barris en formes irregulars. Contenen numeroses vivendes de fanc i un grup ben conservat d'edificis palatins i religiosos que inclouen un minaret de 27 metros d'altitut fet enterament de rajoles de fanc, la més alta estructura d'este tipo en el món. El lloc està marcat per ancestrals tradicions culturals, comercials i artesanes que encara es practiquen hui en dia i presenta eixemples excepcionals i sofisticats de l'arquitectura del fanc. (UNESCO/BPI)[nota 1]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Níger * Lloc inclós en el Complex W-Arli-Pendjari, compartit en Benín i Burkina Faso |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Níger, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 26 de juny de 2006,[3] ha presentat els següents llocs:
| La vella ciutat de Zinder, barri de Birni i el Sultanato
Be cultural Propost en 2006 | |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Palau de Zarmakoye de Dosso
Be cultural Propost en 2006 |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Les mesquites de terra de la regió de Tahoua
Be cultural Propost en 2006 |
| Itineraris culturals del Desert del Sahara: la ruta de la sal
Be cultural Propost en 2006 | |
| Replanell i fortín del Djado
Be cultural Propost en 2006 | |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Lloc arqueològic de Bura
Be cultural Propost en 2006 |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | El lloc de Lougou
Be cultural Propost en 2006 |
| Zona Girafa
Be natural Propost en 2006 | |
| Massiç de Termit
Be natural Propost en 2006 | |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Reserva de fauna de Gadabédji
Be natural Propost en 2006 |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Conjunt de boscs protegits de la regió de Agadez
Be natural Propost en 2006 |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | Charca de Ounsolo o N'Solament
Be natural Propost en 2006 |
| Partix nigerina del Llac Chad
Be natural Propost en 2006 | |
| El riu Níger, les illes i la vall
Be mixto Propost en 2006 | |
| Parc Nacional de W, llocs arqueològics
Be cultural Propost en 2006 | |
| Reserves naturals d'Air i Teneré (extensió a lloc mixt)
Be cultural Propost en 2006 | |
| Jaciment dels dinosauris
Be mixto Propost en 2006 | |
| Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg | La selva classificada, el llac de Madarounfa i les tombes dels 99 sants
Be mixto Propost en 2006 |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Níger té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells compartit en Argèlia i Mali.
| Archiu:Langhalsluit met 1 snaar TMnr 2760-74.jpg | Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger |
| Be immaterial inscrit en 2013. | |
Este element és compartit en '
| |
La música de el “imzad”, instrument d'una sola corda fregada tocat per les dònes, constituïx una traça cultural característica de les poblacions tuaregs. Les intérprets d'este instrument ho toquen assentades, colocant-ho en els seus genolls i servint-se d'un arc de fusta curvat. El “imzad” se sol tocar en els campaments tuaregs durant la celebració de cerimònies en les que la música va unida a la poesia. Les melodies de el “imzad” acompanyen vores poètiques i tradicionals de glorificació de les aventures i ardits d'héroes ancestrals, que són composts, recitats o interpretats pels hòmens, mentres que els participants –hòmens i dònes al mateix temps–¬ proferixen crits modulats o extremadament aguts. La música de el “imzad” té també una funció terapèutica, ya que s'interpreta per a alluntar els esperits malignes i aliviar els sofriments dels malalts. El sò de el “imzad” traduïx els sentiments i estats d'ànim de l'intérpret, i tot fallo d'eixecució en el transcurs d'una interpretació es considera un infortuni. Són les dònes els qui fabriquen l'instrument en una mitat de carabassa que buiden i posen a secar. Una volta seca, cobrixen la part ahuecada en un pegat de pell tensada, perforant-ho en dos orificis en forma de rosetones i afegint-li un pont de fusta en forma de V. La transmissió dels coneiximents musicals s'efectua oralment, en métodos tradicionals basats en l'observació i assimilació. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg | Pràctiques i expressions del parentesc jocós en Níger |
| Be immaterial inscrit en 2014. | |
El parentesc jocós és una pràctica social entre comunitats etnolingüísticas, grups i individus, que té per objecte fomentar la fraternitat, la solidaritat i la convivència entre ells. Revist la forma de burles intercanviades entre dos persones de dos comunitats que representen simbòlicament branques de parentela creuada del marit i la dòna d'una mateixa família. La relació de parentesc jocós té a sovint la seua raïl en pactes ancestrals que prohibixen els conflictes i guerres entre determinades comunitats, i implica que els membres d'estes deuen estimar-se i prestar-se ajuda mútuament quan siga necessari. Els membres de les comunitats que practiquen este element cultural tenen el deure dir-se la veritat, gastar-se bromes, practicar junts determinats jocs i mutualizar mancomunar els seus bens respectius, sabent que qualsevol disputa entre ells es deu resoldre pacíficament. El parentesc jocós es practica en places públiques, oficines, mercats, camps, pous i fonts d'aigua, i també en el sí de les famílies. Es practica en la vida diària i en motiu de la celebració d'events especials com a bodes, batejos, funerals, cerimònies diverses, transaccions comercials, actes culturals i diversions. El primer més llunar es dedica especialment a la pràctica del parentesc jocós, junt en la celebració d'atres rituals conexos. Transmés de modo informal de generació en generació, el parentesc jocós és un instrument de reconciliació i pacificació que fomenta la cohesió i l'estabilitat de les famílies, els grups ètnics i les comunitats. També fomenta l'igualtat entre les diferents edats i estatus socials, al mateix temps que propicia el diàlec entre les generacions. (UNESCO/BPI)
|
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Níger.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Níger (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en els Emirats Àraps Units (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Níger» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>