Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Níger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Níger conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Reserves naturals d'Air i Teneré
Be natural inscrit en 1991, en perill des de 1992.
Localisació: Regió de Agadez
Estes reserves s'estenen per una superfície de 7.700.000 hectàrees i formen la zona natural protegida més vasta de tota Àfrica, encara que el santuari pròpiament dit només comprén una sexta part d'eixa extensió. El lloc comprén el massiç volcànic del Air, illot saheliano situat en mig del desert saharià del Teneré, en un clima, flora i fauna totalment singulars. La varietat dels paisages i les espècies vegetals i animals de les reserves és excepcional. (UNESCO/BPI)[1]
Complex del W-Arli-Pendjari
Be natural inscrit en 1996, extensió en 2017. Este ben és compartit en Plantilla:BUR i Plantilla:BEN.
Localisació: Regió de Tillabéri
Esta extensió transnacional (Benín i Burkina Faso) del Parc Nacional W de Níger, inscrit en 1996 en la llista del Patrimoni Mundial, cobrix una gran expansió de l'intacta sabana sudanesa-saheliense, en tipos de vegetació que inclouen praderies, xares, sabanes arbòrees i una extensiva galeria de boscs. Inclou l'ecosistema terrestre, semi-aquàtic i aquàtic continu més gran i més important el cinturó de sabanes de l'Àfrica occidental. El lloc és un refugi per a espècies de fauna salvage que han desaparegut o estan greument amenaçades. És l'hàbitat de la major població d'elefants de l'Àfrica Occidental i de la majoria dels mamífers típics de la regió, com el manatí africà, el guepardo, el lleó i el lleopart. També alberga l'única població viable de lleons de la regió. (UNESCO/BPI)[2]
Centre històric de Agadez
Be cultural inscrit en 2013.
Localisació: Regió de Agadez
Coneguda com la porta del desert, Agadez, en el costat sur del desert del Sahara, es va desenrollar en els sigles XV i XVI quan el Sultanato de Aïr va ser establit i les tribus tuareg es varen fer sedentarias en la ciutat, respectant les fronteres dels antics assentaments, els quals varen fer florir un entramat de carrers que apleguen als nostres dies. El centre històric de la ciutat, un important creuament del comerç, està dividit en 11 barris en formes irregulars. Contenen numeroses vivendes de fanc i un grup ben conservat d'edificis palatins i religiosos que inclouen un minaret de 27 metros d'altitut fet enterament de rajoles de fanc, la més alta estructura d'este tipo en el món. El lloc està marcat per ancestrals tradicions culturals, comercials i artesanes que encara es practiquen hui en dia i presenta eixemples excepcionals i sofisticats de l'arquitectura del fanc. (UNESCO/BPI)[nota 1]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Níger
* Lloc inclós en el Complex W-Arli-Pendjari, compartit en Benín i Burkina Faso

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Níger, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 26 de juny de 2006,[3] ha presentat els següents llocs:

La vella ciutat de Zinder, barri de Birni i el Sultanato

Be cultural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Palau de Zarmakoye de Dosso

Be cultural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Les mesquites de terra de la regió de Tahoua

Be cultural

Propost en 2006

Itineraris culturals del Desert del Sahara: la ruta de la sal

Be cultural

Propost en 2006

Replanell i fortín del Djado

Be cultural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Lloc arqueològic de Bura

Be cultural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg El lloc de Lougou

Be cultural

Propost en 2006

Zona Girafa

Be natural

Propost en 2006

Massiç de Termit

Be natural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Reserva de fauna de Gadabédji

Be natural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Conjunt de boscs protegits de la regió de Agadez

Be natural

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg Charca de Ounsolo o N'Solament

Be natural

Propost en 2006

Partix nigerina del Llac Chad

Be natural

Propost en 2006

El riu Níger, les illes i la vall

Be mixto

Propost en 2006

Parc Nacional de W, llocs arqueològics

Be cultural

Propost en 2006

Reserves naturals d'Air i Teneré (extensió a lloc mixt)

Be cultural

Propost en 2006

Jaciment dels dinosauris

Be mixto

Propost en 2006

Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg La selva classificada, el llac de Madarounfa i les tombes dels 99 sants

Be mixto

Propost en 2006

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Níger té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells compartit en Argèlia i Mali.

Archiu:Langhalsluit met 1 snaar TMnr 2760-74.jpg Els coneiximents i pràctiques vinculats al imzad de les comunitats tuaregs d'Argèlia, Mali i Níger
Be immaterial inscrit en 2013.
Este element és compartit en '
  1. REDIRECCIÓN Plantilla:DZA' i Plantilla:MLI
La música de el “imzad”, instrument d'una sola corda fregada tocat per les dònes, constituïx una traça cultural característica de les poblacions tuaregs. Les intérprets d'este instrument ho toquen assentades, colocant-ho en els seus genolls i servint-se d'un arc de fusta curvat. El “imzad” se sol tocar en els campaments tuaregs durant la celebració de cerimònies en les que la música va unida a la poesia. Les melodies de el “imzad” acompanyen vores poètiques i tradicionals de glorificació de les aventures i ardits d'héroes ancestrals, que són composts, recitats o interpretats pels hòmens, mentres que els participants –hòmens i dònes al mateix temps–¬ proferixen crits modulats o extremadament aguts. La música de el “imzad” té també una funció terapèutica, ya que s'interpreta per a alluntar els esperits malignes i aliviar els sofriments dels malalts. El sò de el “imzad” traduïx els sentiments i estats d'ànim de l'intérpret, i tot fallo d'eixecució en el transcurs d'una interpretació es considera un infortuni. Són les dònes els qui fabriquen l'instrument en una mitat de carabassa que buiden i posen a secar. Una volta seca, cobrixen la part ahuecada en un pegat de pell tensada, perforant-ho en dos orificis en forma de rosetones i afegint-li un pont de fusta en forma de V. La transmissió dels coneiximents musicals s'efectua oralment, en métodos tradicionals basats en l'observació i assimilació. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg Pràctiques i expressions del parentesc jocós en Níger
Be immaterial inscrit en 2014.
El parentesc jocós és una pràctica social entre comunitats etnolingüísticas, grups i individus, que té per objecte fomentar la fraternitat, la solidaritat i la convivència entre ells. Revist la forma de burles intercanviades entre dos persones de dos comunitats que representen simbòlicament branques de parentela creuada del marit i la dòna d'una mateixa família. La relació de parentesc jocós té a sovint la seua raïl en pactes ancestrals que prohibixen els conflictes i guerres entre determinades comunitats, i implica que els membres d'estes deuen estimar-se i prestar-se ajuda mútuament quan siga necessari. Els membres de les comunitats que practiquen este element cultural tenen el deure dir-se la veritat, gastar-se bromes, practicar junts determinats jocs i mutualizar mancomunar els seus bens respectius, sabent que qualsevol disputa entre ells es deu resoldre pacíficament. El parentesc jocós es practica en places públiques, oficines, mercats, camps, pous i fonts d'aigua, i també en el sí de les famílies. Es practica en la vida diària i en motiu de la celebració d'events especials com a bodes, batejos, funerals, cerimònies diverses, transaccions comercials, actes culturals i diversions. El primer més llunar es dedica especialment a la pràctica del parentesc jocós, junt en la celebració d'atres rituals conexos. Transmés de modo informal de generació en generació, el parentesc jocós és un instrument de reconciliació i pacificació que fomenta la cohesió i l'estabilitat de les famílies, els grups ètnics i les comunitats. També fomenta l'igualtat entre les diferents edats i estatus socials, al mateix temps que propicia el diàlec entre les generacions. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>