Gadaa

Gadaa (ortografia més antiga: Gada; lliteralment: era) és el sistema de govern democràtic aborigen utilisat pel poble oromo en Etiopia i el nort de Kènia.[1] També ho practiquen els pobles konso i gedeo del sur d'Etiopia. El sistema regula les activitats polítiques, econòmiques, socials i religioses de la comunitat.[2][3]
Descripció
D'acort a la gadaa, cada huit anys, els oromo elegirien per consens a nou líders coneguts com Ixquen ya’ii Borana (les nou assamblees de Borana).[4][5] Un líder elegit pel sistema gadaa permaneix en el poder sol durant 8 anys, i les eleccions es porten a terme al final d'eixos 8 anys.[6][7][8] Sempre que un Abbaa Gadaa mor mentres eixercix les seues funcions, el bokkuu (símbol del poder) passa a la seua esposa i ella guarda el bokkuu i proclama les lleis.[9]

Els oromo es varen governar a sí mateixos d'acort en el sistema gadaa molt abans de el XVI, quan varen escomençar les principals guerres tripartites/tripartides entre ells i el regne cristià en el nort i els sultanatos islàmics en l'est i el sur. El resultat va ser que els oromo varen absorbir les religions cristiana i islàmica. Els borana i guji prop de la frontera entre Etiopia i Kènia poden practicar gadaa sense interrupció. L'Estat de Oromía baix el sistema federal d'Etiopia, el sistema gadaa en Oromía va escomençar a renàixer. En 2015, es va inaugurar el Centre Gadaa en Odaa Bultum i en 2018, es reinstaló el Centre Gadaa en Odaa Hullee despuix de dos sigles d'interrupció.[10][11] En 2019, l'Universitat Bule Hora va llançar un programa de mestrage en estudis de gadaa.[12]
El sistema gadaa ha segut inscrit per l'UNESCO com Patrimoni Cultural Immaterial des de 2016.[1] És una creació dels oromo del districte Madda Walabu d'Oromía.[13][14] La gent de Oromo considerava el sistema com la seua herència comuna i com una part important de la seua identitat cultural.[15] És el sistema en el que el poble oromo s'ha estat governant de forma democràtica durant sigles.[16][17]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Gada system, an indigenous democratic soci-political system of the Oromo». unesco.org.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ (2012).«Sustaining generations of Indigenous voices: Reclaiming language and integrating multimèdia technology».{World Indigenous Nations Higher Education Consortium Journal.
- 46-48.
- ↑ Tesema Ta'a (2006). The Political Economy of an African Society in Transformation: the Case of Macca Oromo (Ethiopia), Otto Harrassowitz Verlag, pp. 26–27. ISBN 978-3-447-05419-5.
- ↑ John Ralph Willis (2005). Slaves and Slavery in Africa: Volume Two: The Servile Estigues, Routledge, pp. 122–127, 129–134, 137. ISBN 978-1-135-78017-3.
- ↑ John Ralph Willis (2005). Slaves and Slavery in Africa: Volume Two: The Servile Estigues, Routledge, pp. 128–134. ISBN 978-1-135-78016-6.
- ↑ Ira M. Lapidus (2014). A History of Islamic Societies, Cambridge University Press, p. 483. ISBN 978-1-139-99150-6.
- ↑ «The Gadaa System and Some of Its Institutions among the Booranaa: A Historical Perspective». ajol.info.
- ↑ «The 2015 Commemoration of Odaa-Bultum (One of the Major Oromo Gadaa System’s Administrative Centers)». Oromianeconomist.com.
- ↑ «A Journey to Revitalizing Gadaa at Odaa Hullee: Tracing Jimma University’s Unwavering Commitment». ju.edu.et.
- ↑ «Bule Hora University Journey». bhu.edu.et. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2020. Consultat el 25 de març de 2021.
- ↑ «A heroic send-off for Aliyi Cirri, a pioneer Oromo freedom fighter whose courage and bravery inspired generations». www.opride.com.
- ↑ «Historical Background». mwu.edu.et.
- ↑ «The Gada sysytem; full Dimocratical politics of Oromo;71stBorana BalliHand overing Day Febrawary 2009/20017:The Gada of Kura Jarso.». oromiatourism.gov.et. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2021. Consultat el 25 de març de 2021.
- ↑ «Gada System inscribed in UNESCO as Intangible World Heritage». ethiopianembassy.be.
- ↑ «Briefing: What is Oromo’s Gada system?». hornaffairs.com.
Bibliografia
- Beckwith, Carol; Fisher, Angela; & Hancock, Graham. "Chapter 9: Spirit Worlds." African Ark. New York: Henry N. Abrams, Inc., 1990. ISBN 0-8109-1902-8
- Ulrich Braukämper, Layers Islamic History and Culture in Southern Ethiopia (2003)
- Joseph Van de Lloe, "Guji Oromo Culture in Southern Ethiopia." Berlin: Reimer, 1991.
- Asmarom Legesse, "Gadaa: Three Approaches to the Study of African Society", 1973
- Donald Levine, "Greater Ethiopia: The Evolution of a Multiethnic Society", 1974
- Asmarom Legesse, "Oromo Democracy: an Indigenous African Political System", 2006
- Asafa Jalata, Gadaa (Oromo Democracy): An Example of Classical African Civilization, Journal of Pa-African Studies (2012)
- Tenna Dewo. 2008. [enllaç trencat]. Journal of Oromo Studies 15.1: 139-180.
- Z. Sirna, "Ethiopia: When the Gadaa Democracy Rules in a Federal State", 2012
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gadaa» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.