Anex:Patrimoni de la Humanitat en Malaui

Bens culturals i naturals

Malaui conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Parc Nacional del Llac Malaui
	Be natural inscrit en 1984.
	Localisació: Regió Central i Regió del Sur
	Situat en un paisage en trasfondo de montanyes, este parc comprén l'extrem sur del vast llac Malawi, que alberga en les seues aigües clares i profundes centenars d'espècies de peixos, casi totes endèmiques, l'interés de les quals per a la teoria de l'evolució és comparable al dels pinzones de les Illes Galápagos. (UNESCO/BPI)^[1]

	Art rupestre de Chongoni
	Be cultural inscrit en 2006.
	Localisació: Regió Central
	Situat en un conjunt de tossals granítics boscosos del replanell central de Malawi, el lloc de Chongoni comprén una superfície de 126,4 km². Posseïx el conjunt més dens d'art rupestre de l'Àfrica Central, en un total de 127 llocs que mostren les creacions tradicionals –menors en número– dels pobles agricultors, aixina com pintures dels batwa, un poble de caçadors-recolectors que va habitar en esta regió des de finals de l'Edat de Pedra. El poble agricultor dels chewa, els antepassats dels quals es varen assentar en estos parages des de l'Edat del Ferro tardana, ha vingut practicant la pintura rupestre fins a ben entrat el sigle XX. Els símbols d'este art rupestre, estretament vinculats a la figura de la dòna, tenen encara un important significat cultural per als chewa, i en els llocs ornados en pintures se seguixen practicant encara cerimònies i rituals. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Malaui

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Malaui, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de febrer de 2011,^[3] ha presentat els següents llocs:

	Àrea monumental de l'art rupestre de Chongoni Be cultural Propost en 1997
	Reserva de la Biosfera del Mont Mulanje Be natural Propost en 2000
	Parc nacional de Nyika Be mixto Propost en 2000
Archiu:Falta imagen Material (ancho).svg	Khulubvi i santuaris de pluja sagrats associats de Mbona Be cultural Propost en 2011
	Rutes dels esclaus de Malaui i senda del Dr. David Livingstone Be cultural Propost en 2011
	Manglars del Llac Chilwa Be natural Propost en 2011
	Reserva de vida salvage de les marismas Vwaza Be mixto Propost en 2011

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Malaui té tres elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un dels quals és compartit en Moçambic i Zàmbia:

	El Gule Wamkulu
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
	Este element és compartit en Plantilla:MOZ i Plantilla:ZAM

Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg	El Vimbuza, dansa de la curació
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg	La tchopa, dansa sacrificial dels lomwe del sur de Malawi
	Be immaterial inscrit en 2014.
	La “tchopa” és un art escènic practicat per les comunitats lomwe del sur de Malawi. Se sol representar durant les celebracions organisades per a festejar l'obtenció de bones collites i l'èxit de les partides de caça, aixina com en les ofrenes fetes als esperits ancestrals despuix de desastres com a sequies i epidèmies. Per a representar la “tchopa” és necessari posseir coneiximents i tècniques especials de dansa i vora. L'eixecuten uns 20 a 30 ballarins que ballen en círcul i entrecreuant-se, en l'acompanyament musical de tambors de tres tamanys diferents. Alguns ballarins duen a les seues esquenes sacs en aperos de labranza, pelleranques d'animals, ninots, material de caça i vells utensilis de cuina. Cada cap de llogaret conta en un chicotet grup de ballarins de “tchopa”. Esta dansa tradicional la representen essencialment els hòmens i dònes d'edat de la comunitat lomwe, que són els seus principals depositaris, practicants i custodios, pero actualment els chiquets l'estan practicant cada volta més. Els coneiximents i tècniques vinculats a esta dansa tradicional són transmesos pels seus depositario en el transcurs de sessions de pràctica, o en representacions ocasionals. Entre els que eixerciten funcions importants en el grup de practicants de la “tchopa”, cal mencionar els fabricants dels tambors i trages de ball, els tamborileros, els silbadores i els ballarins. La dansa “tchopa” reforça la cohesió social de les comunitats lomwe, ya que els membres del grup de practicants s'ajuden mútuament en moments difícils (casos de malaltia o defunció de sers volguts) i presten ajuda als que estan sobrecarregats de quefers, organisant en comú la realisació de les faenes agràries. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.