Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Benín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Benín conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Palaus reals de Abomey
Be cultural inscrit en 1985.
Localisació: Zou
Entre 1625 i 1900 es varen succeir dotze reis en el tro del poderós regne de Abomey. Tots ells varen fer construir el seu propi palau dins un mateix recint cercat per murs d'atobó, llevat el rei Akaba que va edificar la seua mansió en un recint aparte. Cada palau presenta característiques arquitectòniques comunes en els construïts precedentement, pel que fa a l'estructuració de l'espai i els materials utilisats. Els palaus reals de Abomey constituïxen un testimoni excepcional d'este regne hui desaparegut. (UNESCO/BPI)[1]
Complex del W-Arli-Pendjari
Be natural inscrit en 1996, extensió en 2017. Este ben és compartit en Plantilla:BUR i Plantilla:NIG.
Localisació: Alibori i Atakora
Esta extensió transnacional (Benín i Burkina Faso) del Parc Nacional W de Níger, inscrit en 1996 en la llista del Patrimoni Mundial, cobrix una gran expansió de l'intacta sabana sudanesa-saheliense, en tipos de vegetació que inclouen praderies, xares, sabanes arbòrees i una extensiva galeria de boscs. Inclou l'ecosistema terrestre, semi-aquàtic i aquàtic continu més gran i més important el cinturó de sabanes de l'Àfrica occidental. El lloc és un refugi per a espècies de fauna salvage que han desaparegut o estan greument amenaçades. És l'hàbitat de la major població d'elefants de l'Àfrica Occidental i de la majoria dels mamífers típics de la regió, com el manatí africà, el guepardo, el lleó i el lleopart. També alberga l'única població viable de lleons de la regió. (UNESCO/BPI)[2]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Benín
* Lloc inclós en el Complex W-Arli-Pendjari, compartit
en Níger i Burkina Faso

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Benín,[3] la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 22 de giner de 2013, ha presentat els següents llocs:

Lloc llacustre de Ganvié

Be cultural

Propost en 1996

La ciutat de Ouidah: barris antics i Ruta dels Esclaus

Be cultural

Propost en 1996

La ciutat de Porte Novo: barris antics i Palau Real

Be cultural

Propost en 1996

La reserva W del Níger i l'hàbitat vernàcul del nort de Benín

Be cultural

Propost en 1996

Poble subterràneu de Agongointo-Zoungoudo

Be cultural

Propost en 1998

Parc nacional de W Benín

Be natural

Propost en 2013

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
Assentaments fortificados: Tata-Somba 1987–1996 K Tata-somba són les cases d'estil tradicional del poble Somba.
Frontera de la mesquita de Sakété 1987–1996 K

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Benín té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

El patrimoni oral Gelede
Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).
Este element és compartit en Plantilla:NGA i Plantilla:TOG

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]