Porte Novo

Archiu:Porto-Novo vue.jpg

Porte Novo

Porte Novo, també coneguda com Hogbonou i Adjacé, és la capital i la segona ciutat més gran de Benín, despuix de Cotonú. La ciutat és un port sobre la baïa de Porte-Novo, part del golf de Guinea. Porte Novo és la principal ciutat del país, tant política com culturalment. La ciutat és el centre d'una zona agrícola que produïx principalment oli de palma, cotó i kapok. En la década de 1990 es va trobar petròleu en la costa front a la ciutat, per lo que s'ha convertit en un important centre d'exportació d'este hidrocarbur.

Geografia

Topografia

Archiu:France & Colonies-1894-Porto-novo & Kotonou.jpg

Mapa de Porte Novo de 1894 de Franz Schrader.

Archiu:Pirogues sur lagune de Porto-Novo.jpg

Piraguas en l'estany de Porte Novo.

Porte-Novo està situat en el sur de Benín, a 13 quilómetros del Oceà Atlàntic, del que està separat per un estany, la lagua de Porte-Novo o Lac Nokoué. La seua altitut és d'uns 245 metros i cobrix 52 km².

Està a 30 quilómetros de Cotonú a l'oest, la capital econòmica, i a 12 quilómetros de la frontera nigeriana a l'est. Els municipis limítrofs són Akpro-Missérété, Avrankou i Adjarra al nort, Sèmè-Kpodji al sur, Adjarra a l'est i Aguégués a l'oest.

Clima

La ciutat té un particular clima tropical humit cridat clima subecuatorial, en quatre estacions, dos seques (de novembre a mitan de març, i de mitan de juliol a mitan de setembre) i dos humides (de mitan de març a mitan de juliol, i de mitan de setembre a mitan de novembre). La humitat és alta (75%), les temperatures varien entre 21,9 °C i 32,8 °C, les precipitacions tenen una mija de 1200 mm a l'any. El harmattan bufa de decembre a giner un vent fret i sec.

|source 1= }}

Geografia administrativa

El municipi de Porte-Novo està dividit en cinc districtes: Houèzoumè, Attakê, Djassin, Houinmè i Ouando. Estos districtes es subdividen en barris.

Història

Archiu:Caps block 1 Africa Woman of Porto Novo.png

Dòna oriunda de Porte Novo.

Porte Novo va ser fundada provablement en la segona mitat de el XVI pel llegendari rei Et-Agdanlin d'Allada. El seu nom deriva de "port nou" en portugués. Va ser el portugués Eucaristo de Campos el que va cridar a la ciutat "Porte-Novo" per la seua semblança en la ciutat de Porto.. La localitat va desenrollar una gran activitat de comerç i de tràfic d'esclaus en Amèrica.

El Regne de Ardra es va acollir a la protecció de França en 1863 per a defendre's del sege britànic; no obstant, el veí regne d'Abomey no va tolerar este acostament a França i es va iniciar una guerra entre els dos estats africans. En 1883, en l'arribada de l'armada francesa a Porte Novo i Cotonú, la regió va ser incorporada a la "colónia de Dahomey i les seues dependències", per a convertir-se en la seua capital des de 1900.

Els reis de Porte Novo varen continuar governant la ciutat fins a la mort de l'últim rei, Alohinto Gbeffa en 1976. Des de 1908, varen ser coneguts com a Chef supérieur (Cap superior en francés)

Archiu:Caps block 7 Gabin ( the statue of king caps block 8 ).jpg

Estàtua del rei Toffa I en Porte Novo

Molts afrobrasilenys es varen assentar en Porte Novo en la seua tornada a Àfrica despuix de l'abolició de l'esclavitut en Brasil. Açò va provocar que l'arquitectura i gastronomia brasileres formen una part important de la cultura de Porte Novo.

• Imàgens de l'época colonial.
• «Groupo de naturals» (Pranishnikoff, 1887).
  «Groupo de naturals»
  (Pranishnikoff, 1887).
• « Un carrer » (François-Edmond Fortier, 1908).
  « Un carrer »
  (François-Edmond Fortier, 1908).
• « En el mercat » (Fortier 1908).
  « En el mercat »
  (Fortier 1908).
• «L'hospital (el dispensari)» (Fortier 1908)
  «L'hospital (el dispensari)»
  (Fortier 1908)

Demografia

La ciutat de Porte Novo, dins dels seus llímits administratius, tenia 223 552 habitants en el cens de 2002. La seua densitat és de 1985 hab./km². Els menors de 19 anys constituïxen més de la mitat de la seua població. En 2010, hi havia 314 500 habitants.

Porte Novo, com en general Benín, es caracterisa per una gran diversitat ètnica. Els Gouns representen prop del 80% de la població, el restant es repartix entre els yoruba, Adjas, Toffinus, Mines, Sèto, Tori, Baribas, Dendis, Yoms, Lokpas, Batammaribas i Peuls. Per a la majoria dels Gouns de Benín i Nigèria, esta ciutat és a sovint cridada la "Ciutat Mare", la de la seua civilisació moderna, inclús si no podem oblidar certs orígens de Allada.

Alguns dels seus habitants tenen un llinage d'orige portugués, herència de la colonisació portuguesa. Esta població és difícil d'estimar, perque molts habitants de la regió, a lo llarc de l'història, s'han instalat en atres regions i ciutats de Benín, aixina com en atres regions del Golf de Guinea (inclosa Nigèria). Els descendents d'este grup no són necessàriament descendents de mestizos africans i portuguesos, sino que són en la seua majoria descendents d'africans convertits al cristianisme pels portuguesos, i són en la seua majoria catòlics. Porte-Novo és un dels pocs llocs del Golf de Guinea (encara que hi ha excepcions: Sant Pedro en Costa d'Ivori o en les antigues colónies portugueses) de la regió que han conservat els seus noms portuguesos.

Alguns grups ètnics estan més especialisats en determinades activitats econòmiques, els gouns en el transport o l'agricultura, els yorubas en el comerç.

Sèu del govern

El parlament de Benin (Assemblée nationale) està en Porte Novo, la capital oficial, pero Cotonú és la sèu del govern i alberga la majoria dels ministeris del govern.

Llocs de cult

Entre els llocs de cult, es troben principalment iglésies i temples cristians : Diòcesis de Porte Novo (Iglésia catòlica), Église Protestant Méthodiste du Bénin (Consell Metodista Mundial), Église du christianisme céleste, Union dones Églises Baptistes du Bénin (Aliança Mundial Batista), Living Faith Church Worldwide, Redeemed Christian Church of God, Assamblees de Deu. També hi ha mesquites musulmanes.

Economia i transport

La regió de Porte-Novo produïx oli de palma, cotó i Ceiba pentandra de la qual s'obté unes fibres particulars. La ciutat també és coneguda pel mercat de Ouando, un dels majors del país i d'Àfrica Occidental.

• Mercat de Ouando.
  Mercat de Ouando.
• Venda de kpayo i d'oli.
  Venda de kpayo i d'oli.
• venedors galliponters jóvens.
  venedors galliponters jóvens.
• Ruta del centre de la localitat.
  Ruta del centre de la localitat.

Archiu:Le pont de Porto Novo 01.jpg

Pont antic que unix Cotonú en Porte Novo.

Llocs d'interés

Porte-Novo conta en varis llocs i edificis destacables:

• El Museu d'Etnografia de Porte Novo, que conté una important colecció de caraces Yoruba, aixina com objectes de l'història de la ciutat i del país.
• El palau del rei Toffa, també conegut com el Museu Honmé i el Palau Real (Li Musée Honmé et li Royal Palace en francés), que hui en dia és un museu que mostra la vida de la monarquia africana.
• La gran plaça de Jardin Plau Jean Bayol, a on es troba l'estàtua del primer rei de Porte Novo.
• El Museu da Silva d'història de Benín, que mostra la tornada dels afrobrasilenys.
• El Palau del Governador (Palais du Gouverneur en francés), sèu de la cambra de llegisladors.
• La Gran Mesquita de Porte Novo, que anteriorment era una iglésia d'estil brasiler.
• l'Institut d'Alts Estudis de Benín.
• En Porte Novo es troben el Stade Municipale i el Stade Charres de Gaulle, l'estadi de fútbol més gran de la ciutat.
• La Biblioteca Nacional de Benín

Archiu:Buildings of the National Assembly of Benin 2019.jpg

Edificis de la Asambela Nacional de Benín en 2019.

Archiu:Stade charles de Gaulle de Porto-Novo.jpg

L'Estadi Charres de Gaulle de Porte Novo.

Porte Novo es troba prop de la ciutat Ouidah, de la ciutat de Cotonú i de la veïna Nigèria, aixina com del parc nacional Pendjari, un hàbitat natural per a moltes espècies africanes.

Archiu:Grande Mosquee Porto-Novo Benin Joseph Herve Ahissou.jpg

La Gran Mosquée de Porte Novo. La seua arquitectura té semblats en les iglésies de Salvador de Baïa.

Archiu:Porto Novo Cathedral.jpg

Catedral de Porte Novo.

Adjogan

Adjogan és la música endèmica de Porte Novo. Este estil musical es toca en un alounloun, un pal en anells metàlics molt junts que fan un tintineig en el redoble del pal. Es diu que el alounloun era un instrument de la cort del rei Et-Agdanlin. Esta música es tocava en honor del rei i els seus ministres, i es toca en les iglésies catòliques de la ciutat.

Personalitats naixcudes en Porte Novo

• Marc Tovalou Quenum (1887-1936), advocat, escritor i panafricanista
• Paul Hazoumé (1890-1980), etnólogo, escritor i home polític
• Agoussi Wabi (1899-1941), companyer de la Lliberació
• Albert Idohou (1902-1941), companyer de la Lliberació
• Louis Ignacio-Pinte (1903-1983), home polític i juge del Tribunal Internacional de Justícia de L'Haya
• Samuel B. J. Oshoffa (1909-1985), fundador de l'Iglésia del cristianisme celest
• Sourou Migan Apithy (1913-1989), home polític
• Solange Faladé (1925-2004), psicoanalista
• Paulin Soumanou Vieyra (1925-1987), cineaste
• Albert Tévoédjrè (1929-2019), mediador de la República de Benín
• Colette Sénami Agossou Houeto (1939-), poeta i ministra
• Marcelline Aboh (1940-2017), actriu
• Jérôme Carlos (1944-), historiador, escritor i periodiste
• Noureini Tidjani-Serpos (1946-), escritor i alt funcionari
• Théodore Holo (1948-), juriste, universitari i home polític
• Adelaïde Fassinou (1955-), dòna de lletres
• Agnès Agboton (1960-), dòna de lletres
• Moudjib Djinadou (1965-), escritor i funcionari internacional
• Patrick Lozès (1965-), home polític
• Miss Espoir (1980-), actriu-compositora-intérpret beninesa
• Anicet Adjamossi (1984-), futbolista
• Mathieu Edjekpan (1985-), futbolista
• Bio Aï Traore (1985-), futbolista
• Safradine Traore (1986-), futbolista
• Sinatou Saka (1991-), periodista béninoisa
• Frédéric Joël Aïvo (1973-), constitucionalista, professor universitari i home polític.
• Romuald Hazoumè (1962-), artiste.
• Janvier Dénagan (1967-2021), cantant, percusionista i compositor alemà d'origine beninés.

Enllaços externs

• Porte-Novo en Benintourisme.com (en anglés) i (en francés)
• Porte-Novo.biz (en anglés)
• Imàgens de la Gran mesquita
• Informació sobre el alounloun (en anglés)

Llectures adicionals

• Sappho Charney. «Porte-Novo (Oueme, Benin)», Noelle Watson (ed.). International Dictionary of Historic Plaus: Middle East and Africa (en anglés), UK: Routledge, p. 588+. ISBN 1884964036.
• J. Geay, Origine, formation et histoire du royaume de Porte-Novo, en Bulletin du Comité d'études historiques et scientifiques de l'Afrique occidentale française, 1924, p. 619-634 (llectura en llínea)
• (2006) Monographie de la ville de Porte-Novo (en francés), Afrique Conseil.
• Adolphe Kindélé i Cyrille Aguessy, Contribution à l'étude de l'histoire de l'ancien royaume de Porte-Novo (pròlec de Théodore Monod), Institut d'Afrique noire, Dakar, 1953, 168 p.
• Paule Brasseur-Marion i Gérard Brasseur, Porte-Novo et sa palmeraie, Institut français d'Afrique noire, Dakar, 1953, 132 p.
• Moussiliou Mamadou, Islam à Porte-Novo : Dones origines à 1930, Université Paris 1, 1980 (mémoire de maîtrise d'Histoire)
• ^{[enllaç trencat]}
• Benoit N'Bessa, Porte-Novo et Cotonou (Bénin) : origine et évolution d'un doublet urbain, Université Bordeaux 3, 1997, 456 p. (thèse d'État de Géographie)
• Marie-Josée Pineau-Jamous. « Porte-Novo : royauté, localité et parenté », Cahiers d'études africaines, 1986, (en francés).
• Alain Sinou i Bachir Oloudé. «Porte-Novo, ville d'Afrique noire» (en francés). Orstom, Paris; Parenthèses, Marseille, 1989, 175 p..
• B. Volkoff i P. Willaime. «Carte pédologique de reconnaissance de la République populaire du Bénin à 1/200.000. Feuille de Porte-Novo,» (en francés). ORSTOM, Paris, 1976, 47 p..