Anex:Patrimoni de la Humanitat en Costa d'Ivori

Erro al crear miniatura:

Bens culturals i naturals

Costa d'Ivori conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, un dels quals és compartit en Guinea:

	Reserva Natural Integral del Mont Nimba
	Be natural inscrit en 1981, en perill des de 1992. Este ben és compartit en Guinea
	Localisació: Dix-Huit Montagnes (Costa d'Ivori) / Nzérékoré (Guinea)
	Situat en els confines de Guinea, Llibèria i la Côte d’Ivoire, el mont Nimba domina un paisage circumdant de sabanes. Les seues ales, cobertes per un bosc dens que creix al peu de praderies de gramíneas, alberguen una flora i una fauna d'especial riquea, en espècies endèmiques com el sapo vivípar o chimpansés que utilisen pedres com a utensilis. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional de Taï
	Be natural inscrit en 1982.
	Localisació: Cavally Mig i Baix Sassandra
	Este parc és un dels últims vestigis importants del bosc tropical primari de l'Àfrica Occidental. La seua rica flora natural i les seues espècies de mamífers en perill d'extinció –com l'hipopótam pigmeo i onze varietats de mones– li conferixen un gran interés científic. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional del Comoé
	Be natural inscrit en 1983.
	Localisació: Zanzan
	Este parc és una de les zones protegides més vastes de l'Àfrica Occidental i es caracterisa per la gran diversitat de la seua vegetació. Per la presència del rio Comoé, és possible trobar en ell associacions vegetals que només se solen donar més al sur, com a sabanes arbustivas i illots de selva densa humida. (UNESCO/BPI)

	Ciutat històrica de Grand-Bassam
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Comoé Meridional
	Primera capital colonial de Côte d’Ivoire, és un eixemple de ciutat colonial de finals del sigle XIX i principis de el XX en una planificació que inclou barris especialisats en el comerç, l'administració, la vivenda per a europeus i la vivenda per a africans. El lloc inclou el poble de peixcadors africans de N’zima, i eixemples d'arquitectura colonial marcada per vivendes funcionals en galeries i jardins numerosos. Grand-Bassam va ser el port més important aixina com el centre llegal de Côte d’Ivoire. És també testimoni de les complexes relacions socials entre europeus i africans i dels moviments d'independència en que estes varen desembocar. Ademés, va anar el principal nuc del comerç francés en el Golf de Guinea que va precedir a l'actual Côte d’Ivoire i va atraure poblacions de totes les zones d'Àfrica, d'Europa i del Llevant mediterréaneo. (UNESCO/BPI)

	Mesquites d'estil sudanés en el nort de Costa d'Ivori
	Be cultural inscrit en 2021.
	Localisació: Sabanes
	Les huit chicotetes mesquites d'atobó, situades en Tengréla, Kouto, Sorobango, Samatiguila, M’Bengué, Kong i Kaouara es caracterisen per les seues fustes eixints, els seus contraforts verticals coronats per ceràmica o ous d'esturç i els seus minarets en forma de huso. Presenten una interpretació d'un estil arquitectònic originat, segons es creu, entorn al sigle XIV en la ciutat de Djenné, llavors partix de l'Imperi de Mali, que va prosperar gràcies al comerç d'or i sal a través del Sàhara fins al nort d'Àfrica. Sobretot a partir del sigle XVI, l'estil es va estendre cap al sur des de les regions desértiques fins a la sabana sudanesa, fent-se més baix i desenrollant contraforts més robusts en resposta a la humitat del clima. Estes mesquites són les millor preservades de les vint que es conserven en Côte d’Ivoire, a on existien centenars d'elles a principis del sigle passat. L'estil sudanés característic de les mesquites, específic de la regió de la sabana d'Àfrica Occidental, es va desenrollar entre els sigles XVII i XIX, quan els comerciants i estudiosos es varen estendre cap al sur des de l'Imperi de Mali, ampliant les rutes mercantils transaharianas cap a la zona de la selva. Presenten testimonis molt importants del comerç transahariano que va facilitar l'expansió de l'Islam i de la cultura islàmica i reflectixen una fusió de formes arquitectòniques islàmiques i locals en un estil molt característic que ha persistit en el temps. . (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Costa d'Ivori * Lloc compartit en Guinea

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Costa d'Ivori, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 29 de novembre de 2006, ha presentat els següents llocs:

	Parc nacional de les Illes Ehotilé Be natural Propost en 2006
	Parc arqueològic de Ahouakro Be mixto Propost en 2006

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Koni	1987–1988	K
	Sukalas de Lobi	1987–1988	K	Sukalas són les tradicionals vivendes de Lobi, rodejades per una alta paret d'atobó.
	Tiagba	1987–1988	K	Poble tradicional en la costa nort de l'estany Ébrié.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Costa d'Ivori té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	El gbofe de Afounkaha: la música de les trompes traveseras de la comunitat Tagbana
	Be immaterial inscrit en 2008.

	Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafón de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Costa d'Ivori
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat a Costa d'Ivori en 2012).
	Este element és compartit en Mali i Burkina Faso
	El balafón de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Côte d’Ivoire és un xilofón pentatónico, conegut a nivell local pel nom de ncegele. El ncegele comprén entre onze i vintiuna tecles de llongitut desigual, tallades en fusta i dispostes en un soport de forma trapezoidal fabricat també en fusta o bambú. Els elements resonantes de l'instrument són carabasses de tamany també desigual colocades baix el soport, en correspondència en les tecles. Les carabasses estan perforades i els forats estan proveïts en filaments de ovotecas d'aranya per a intensificar la vibració del sò. El concorde del ncegele es basa en una divisió de l'octava en cinc intervals iguals, i els seus sons es produïxen colpejant les tecles en varetes de fusta proveïdes d'una contera de caucho en la seua extremitat. Tocat en sol o en conjunt instrumental, el ncegele produïx una música basada en múltiples melodies rítmiques. Este instrument anima les festes, acompanya les pregàries en les iglésies i boscs sagrats, estimula l'entusiasme en el treball, s'utilisa en la música funerària i contribuïx a l'ensenyança de sistemes de valors, tradicions, creències, dret consuetudinari i normes ètiques per les que es rigen tant la societat com les persones en la seua vida diària. Els intérprets deprenen primer en balafones per a chiquets i després es perfeccionen en instruments de talla normal baix la direcció d'un mestre. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Costa d'Ivori (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)