Lobi

Els lobi són un grup ètnic que viuen en les regions de Gaoua i Diebougou de Burkina Faso i en Costa d'Ivori. Originalment habitaven en Ghana, en l'àrea compresa entre els rius Volta Negre i Blanco fins que a finals de 1700, es varen tindre que desplaçar en busca de millors terres per a cultivar, cap als seus actuals emplaçaments. Ara estan desperdigolats per la regió. El seu idioma és el lobiri. Lobi és un terme general érico per a referir-se a varis grups ètnics.

Es considera a Gaoua la capital del Lobi, S'organisen en comunitats, cada una en la seua pròpia personalitat. Els lobi mai varen tindre una organisació política centralisada. Encara que el seu territori va ser colonisat pels francesos en 1901, es varen vore poc afectats per la colonisació. En Costa d'Ivori estan considerats entre els grups ètnics més pobres del país. Els tusia (tusyan), que viuen a l'est de Banfora, i els dorosie (dorobe), que viuen al voltant de Lakosso, abdós en Burkina Faso, són subgrups dels lobi.

Història

Els Lobi viuen en Àfrica Occidental, en el triàngul fronteriç de Burkina Faso, Costa d'Ivori i Ghana. La principal zona d'assentament és el suroest de Burkina Faso (antic Alt Volta), a on haurien emigrat des de Ghana a través del Volta Negre en el XVIII. Quan es menciona als lobi en la bibliografia pertinent, se sol fer referència no només als propis lobi, sino també a grups ètnics veïns com Birifor, Téguessié (Thunna), Pougouli (Pwa), Dagara o Gan, en els que els lobi estan estretament relacionats a través de la religió, les tradicions, les costums i, en alguns casos, la llengua. L'agrupació baix el terme genèric Lobi es remonta a 1898, quan la zona d'assentament d'estes tribus va ser resumida administrativamente per la potència colonial francesa en el «Cercle du Lobi». Durant molt temps, els seus habitants es varen negar a cooperar en els francesos. Eren temuts com extremadament belicosos i agressius, no només pels europeus sino també pels seus veïns africans.

Art

Des de la década de 1970, l'obra artística dels lobi és cada volta més coneguda en Occident. Varis investigadors han estudiat l'art lobi en els seus països d'orige. Al mateix temps, coleccionistes, aficionats, etnòlecs i historiadors de l'art d'Europa i Estats Units varen escomençar a estudiar objectes d'esta cultura en les seues coleccions. Com a resultat, este grup ètnic, que fins a llavors havia rebut poca atenció per part de museus i coleccionistes privats, va rebre una major atenció, que va culminar en la reconstrucció del santuari Tyohepte Pale en el Musée du quai Branly de París. En Alemània, hi ha hagut fins ara dos exposicions temporals en museus públics que s'han centrat explícitament en escultures lobi: en 2011/12 en el Skulpturenmuseum Glaskasten de Marl i en 2016 en el Museum der städtischen Sammlungen im Zeughaus de Lutherstadt Wittenberg. Una característica especial de l'art lobi és la identificabilidad dels talladores i tallers individuals. Esta especialitat, que distinguix als Lobi de molts atres grups ètnics africans, va anar el centre d'atenció d'estes dos exposicions i es va subrallar explícitament en el títul de l'exposició de Wittenberg «El descobriment de l'individu». L'individualisme significatiu de les escultures dels Lobi té el seu orige en el seu Acéfal orde social.

Lliteratura

• Julien Bosc, Floros Katsouros: Tyohepte Pale 2009, ISBN 978-3-00027146 5

• Rainer Greschik, Nils Seethaler (pròlec): Lobi. Escultures d'Àfrica Occidental de la Colecció Greschik. Publicat en motiu de l'exposició «Die Entdeckung dones Individuums» en Lutherstadt Wittenberg, 2016.
• Klaus Schneider: Handwerk und materielle Kultur der Lobi in Burkina Faso. (Estudis d'Estudis Culturals) Franz Steiner, Stuttgart 1990.
• Hans Himmelheber: Figuren und Schnitztechnik bei donen Lobi, Elfenbeinküste. En: Tribus, n.º 15, 1966, pp. 63-87.