Anex:Patrimoni de la Humanitat en Nigèria

Bens culturals i naturals

Nigèria conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Paisage cultural de Sukur
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Adamawa
	El palau del hidi (cap) erigit en posició dominant en la part alta d'un tossal, els llogarets circumdants, els cultius en terrats i els seus símbols sagrats, i els vestigis omnipresents de la floreciente activitat siderúrgica d'antany componen este paisage cultural, que és la viva expressió intacta de la cultura material i espiritual de la societat que ho va crear sigles arrere. (UNESCO/BPI)^[1]

	Bosc sagrat de Osun-Osogbo
	Be cultural inscrit en 2005.
	Localisació: Osun
	Situat en la perifèria de la ciutat de Oshogbo i solcat pels serpenteantes meandres d'un riu, el tupido bosc sagrat de Ochún és un dels últims residus de bosc primari subsistentes en el sur de Nigèria. Considerat morada de Ochún, deesa de la fertilitat, este lloc alberga escultures i santuaris dedicats a esta i atres divinitats dels yorubas. És provablement l'últim dels boscs sagrats d'esta ètnia i, per això, s'ha convertit en un símbol de la seua identitat. El lloc atesta la pràctica –molt estesa en atres temps– de consagrar boscs a les divinitats en les afores de tots els assentaments de població. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Nigèria

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Nigèria, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 8 d'octubre de 2007,^[3] ha presentat els següents llocs:

	Benin Iya / Eredo de Sungbo Be cultural Propost en 1995
	Vell Oyo Be cultural Propost en 1995
	Kwiambana i/o Ningi Be cultural Propost en 1995
	Tossals Oban / Korup Be natural Propost en 1995
	Manglars de la Delta del Níger Be natural Propost en 1995
	Parc nacional de Gashaka Gumti Be natural Propost en 1995
	Oke Idanre (Tossals Idanre) Be cultural Propost en 2007
	Ruta dels esclaus del llarc Juju de Arochukwu (conjunt de temples en les coves) Be cultural Propost en 2007
	Antigues muralles de la ciutat de Kano i llocs associats Be cultural Propost en 2007
	Paisage cultural de Surame Be mixto Propost en 2007
	Monolits de pedra de Alok Ikom Be cultural Propost en 2007
	Cuevas de Ogbunike Be mixto Propost en 2007

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Nom	Any	Tipo	Descripció
Parc nacional de Kainji	1980–1980	N	Dividit en dos parts, a abdós costats del llac Kainji.
Ngazargamu i Gambaru	1980–1981	K	Birni Gazargamu, antiga capital de Bornu, en la residència de 6 km al nort Gambaru.
Abuja (Nova Capital)	1988–1995	K
Museu d'Arquitectura Tradicional de Nigèria - Jos	1988–1995	K	Museu d'Arquitectura en la ciutat de Jos.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Nigèria té quatre elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	El patrimoni oral Gelede
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).
	Este element és compartit en Benín i Togo

	El sistema de adivinación Ifa
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	La desfilada de la caraça ijele
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En moltes comunitats de l'Estat de Anambra, situat al surest de Nigèria, la desfilada de la caraça ijele té lloc en festes, cerimònies fúnebres i atres events especials celebrats en l'estació seca per a impetrar la fertilitat i collites abundants. Esta caraça tenen quatre metros d'altura i la magnitut del seu tamany fa que es necessiten sis mesos i uns cent hòmens per a preparar-la i construir el refugi a on es guarda fins a la seua desfilada. Dividida en un segment superior i un atre inferior per un gran pitó situat en el seu centre, la caraça es confecciona en una armassó de canyes de bambú que es revist despuix en teixit de colors vius i es ornamenta en figurillas i representacions de múltiples aspectes de la vida. Protegit per sis “policies” i duent un espill que li dona poder per a atraure i castigar als malfatans, el jagantesc personage emmaixquerat eixecuta una dansa en la que culmina una atra série de mascaradas. Els portadors de la caraça ijele són triats per votació i s'aïllen durant tres mesos a fi de sometre's a un règim especial que els done la força necessària per a dur la caraça. Esta desfilada complix varis papers importants pel que fa a la comunitat: en el pla espiritual fita les festivitats i actes solemnes; en el pla polític oferix l'ocasió d'expressar llealtat a un cap o un rei; i en el pla cultural constituïx un espargiment molt apreciat del públic, en el transcurs del com els varons i les chicones jóvens canten i ballen al són de la música akunechenyi. (UNESCO/BPI)^[4]
	Festival internacional de peixca i cultura de Argungu
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Al noroest de Nigèria, en les proximitats del riu Maten Fada es reunixen tots els anys vàries comunitats per a participar en el Festival internacional de peixca i cultura de Argungu, que té lloc per espai de quatre dies entre finals de febrer i principis de març. Entre els seus festejos destaca el kabanci, un torneig que comprén no només competicions aquàtiques de peixca, piragüisme i captura de ánades selvats, sino també combats de lluita i boxeig tradicionals, entre atres pràctiques culturals. Els hòmens i chicons competixen en les diferents proves, mentres les dònes de les seues comunitats els animen cantant i ballant. Este festival data de l'época anterior a l'independència i, ademés de contribuir a forjar un sentiment d'identitat cultural en els participants, permet mantindre la convivència pacífica entre les comunitats veïnes de Argungu i Sokoto gràcies a la pràctica en comuna de costums ancestrals. Transmesos en el sí de les famílies que ostenten les jefatures consuetudinàries de “Homa” (cap dels peixcadors de Argungu) i “SarkiRuwa” (gestor del grau d'higiene del riu) els coneiximents tradicionals sobre la calitat de l'aigua i els recursos peixquers han contribuït en gran mida a la continuïtat del festival. Les pràctiques utilisades en les activitats del festival es transmeten de modo formal i informal a les noves generacions. En efecte, la seua ensenyança s'impartix en el marc d'un sistema d'aprenentage –especialment pel que fa a les tècniques de peixca– o en el sí de les famílies per mig de la mera observació. (UNESCO/BPI)^[5]