Eredo de Sungbo
El Eredo de Sungbo és un sistema de murs defensius i sangues localisat al suroest de la ciutat yoruba d'Ijebu Ode en l'estat d'Ogun, al suroest de Nigèria (Coordenades no vàlides</noinclude>). Segons l'història local, va ser construït entre 800 i 1000 d. C. en honor a una noble ijebu llegendària, Oloye Bilikisu Sungbo.[1][2] Es troba en la llistatentativa de Nigèria de possibles llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO.[3]
Descripció
La llongitut total de les fortificacions és de més de 160 km. Les mateixes consistixen en una fossa en parets inusualment planes i un terraplé en el costat interior de la mateixa. La diferència d'altura entre el fondo i la vora superior interior pot alcançar els 20 m. La sanga forma un anell irregular al voltant de l'àrea de l'antic Regne de Ijebu, un àrea d'aproximadament 40 km d'ample de nort a sur, en les parets flanquejades per arbres i una atra vegetació, convertint-ho en un túnel vert.[4]
Datació
Darling va datar el Eredo en els sigles X i XI.[5] Excavacions més recents apunten a finals del XIV o principis del XV.[6]
Mits
Les llegendes del clan Ijebu contemporàneu vinculen al Eredo en una llegendària viuda rica i sense fills anomenada Bilikisu Sungbo.[7] Segons ells, el monument va ser construït com el seu memorial personal. Ademés d'açò, es creu que la seua tomba està ubicada en Oke-Eiri, una ciutat en un àrea musulmana just al nort, [7] a on pelegrins locals musulmans, cristians i animista la visiten anualment.
Alguns relacionen la figura de Bilikusi Sungbo en un eco de la llegenda de la reina de Saba, mencionada en la Bíblia i el Corán.
Història
L'arqueologia del lloc apunta a la presència d'una gran entitat política en la zona abans de l'obertura del comerç transatlàntic.[5]
El Eredo de Sungbo va complir un propòsit defensiu quan es va construir, en un periodo de confrontació política i consolidació en la selva tropical del sur de Nigèria. És provable que s'haja inspirat en el mateix procés que va conduir a la construcció de murs i sangues similars en tot l'oest de Nigèria, incloent les fortificacions al voltant d'Ife, Ilesa i Benín Iya, una série de 6500 km de fortificacions conectades pero separades en la regió veïna de parla edo. Es creu que era un mig per a unificar un àrea de comunitats diverses en un sol regne. Sembla que els constructors d'estes fortificacions varen tractar deliberadament d'alcançar aigua subterrànea o argila per a crear un fondo pantanoso per a la sanga. Si es conseguia a poca profunditat, els constructors es detenien, encara que solament fòra a 1 metro de profunditat. En alguns llocs, s'havien colocat chicotetes estàtues d'ídols cònics en el fondo de la fossa.[8]
Época actual
El seu impressionant tamany i complexa construcció varen atraure l'atenció dels mijos de tot lo món en setembre de 1999 quan el Dr. Patrick Darling, un arqueòlec britànic que llavors treballava en l'Universitat de Bournemouth, va inspeccionar el lloc i va escomençar a publicitar el seu intent de preservar-ho i donar-li certa prominència. Anteriorment, els Eredo havien segut poc coneguts fòra de la chicoteta comunitat de residents i especialistes en història yoruba.[9] Varen passar quaranta anys entre la publicació de l'anàlisis del lloc per part del professor Peter Lloyd i el de Darling, pero aixina i tot es va fer necessari un replanteig complet del passat d'Àfrica Occidental. En 2017, el tecnólogo Ade A. Olufeko va liderar un equip independent dins de la muralla que va tornar l'ubicació i la seua narrativa al diàlec social.[10][11]
Referències
- ↑ Asante, Molefi Kete (2014). The History of Africa: The Quest for Eternal Harmony, Routledge. ISBN 978-1-135-01349-3.
- ↑ Stone (2011). Cultural Heritage, Ethics and the Military, Boydell Press. ISBN 978-1-84383-538-7.
- ↑ Nigèria, UNESCO
- ↑ «Sungbo Eredo – Yoruba Lost City And Nigèria's Hidden Wonder». Menja to Nigèria. Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 Lasisi and Aremu 2016, Olanrewaju B. Lasisi, David A. Aremu, New lights on the archaeology of Sungbo’s eredo, south-western Nigèria|Dig It 3: 54-63, Abril 2016 https://www.academia.edu/25255530/new_lights_on_the_archaeology_of_sungbo_eredo_south-Western_Nigèria
- ↑ Chouin, Gérard(2018).«Reflections on plague in African history (14th–19th c.)».Afriques.9doi:10.4000/afriques.2228.Consultat el 5 de maig de 2025.
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[1]», BBC. Consultat el 2019-09-24.
- ↑ «Archaeologists find clues to Queen of Sheba in Nigèria, Find May Rival Egypts's Pyramids». hartford-hwp.com. Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ «Sungbo's Eredo Monument Back to Awareness». thisdaylive.com. This Day. Consultat el 24 de setembre de 2019.
- ↑ «Sungbo Eredo Back Into Awareness And A Path Forward With This Xennial». Archivat des d'el original, el 2019-07-19. Consultat el 16 de juliol de 2019.
Atres fonts
- P. C. Lloyd, "Eredo de Sungbo", Odu, 7 (1959), 15–22.
- Onishi, Norimitsu; "¡Un mur, un fos, he ací! Un regne yoruba perdut", The New York Claves, 26 de setembre de 1999.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sungbo's Eredo» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Llegat Africà
- La maravella amagada de Nigèria
- Llegat Africà
- Eredo de Sungbo, sur de Nigèria
- món perdut de Nigèria, en WorldHum.com
- Wondermondo - Eredo de Sungbo