Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Kènia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Kènia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Parc Nacional/Bosc Natural del Mont Kènia
Be natural inscrit en 1997, extensió en 2013.
Localisació: Província Oriental i Província Central
El Mont Kènia (5.199 metros) és el segon cim del continent africà. És un volcà extint que s'elevava a 6.500 metros d'altitut en el seu periodo d'activitat (3,1 a 2,6 millons d'anys abans de nostra era). Esta montanya conserva vestigis de 12 glaciars en ràpida regressió i conta en quatre picos secundaris que dominen entanques glaciars en forma de U. Els seus accidentats cims coronats per conyes de gèl i les seues boscoses ales componen un dels paisages més impressionants de l'Àfrica Oriental. Ademés, la seua flora afroalpina ejemplifica notablement els processos ecològics de la regió. (UNESCO/BPI)[1]
Parcs nacionals del Llac Turkana
Be natural inscrit en 1997, extensió en 2001. En perill des de 2018.
Localisació: Província del Rift Valley i Província Oriental
El llac Turkana és el més salino dels grans llac d'Àfrica i constituïx un laboratori excepcional per a l'estudi de diferents comunitats de plantes i animals. Format per tres parcs nacionals, este lloc servix d'etapa a les aus aquàtiques migratòries i és un àrea de reproducció important per a espècies com el cocodril de l'Nilo, l'hipopótam i diverses serps venenoses. Els jaciments fosilíferos de Koobi Fora –a on es conserven numerosos restants de mamífers, moluscs i atres espècies– han contribuït més al coneiximent dels paleoambientes que cap atre lloc anàlec del continent africà. (UNESCO/BPI)[2]
Antiga ciutat de Lamu
Be cultural inscrit en 2001.
Localisació: Província Costera
La ciutat vella de Lamu no només és el més antic i el millor conservat dels llocs de poblament swahilíes de l'Àfrica Oriental, sino que ademés ha conservat les seues funcions tradicionals. Construïda en roca de coral i fusta de mangle, la ciutat es caracterisa per la simplicitat de les seues formes estructurals, enriquides per elements com a patis interiors, galeries i portes de fusta primorosamente esculpidas. Sèu de grans celebracions religioses des del sigle XIX, Lamu s'ha convertit en un centre important d'estudi de la cultura islàmica i la swahili. (UNESCO/BPI)[3]
Boscs sagrats de kayas dels Mijikenda
Be cultural inscrit en 2008.
Localisació: Província Costera
El lloc inscrit consta d'11 llocs independents disseminats a lo llarc de 200 km de costa. Molt rics en vegetació, contenen els vestigis de numerosos pobles fortificados, coneguts com kayas, del poble Mijikenda. Els kayas, creats en el sigle XVI pero abandonats en els anys 1940, es consideren ara morada dels ancestros i són venerats com a llocs sagrats per part dels consells de vells. El lloc s'inscriu com un testimoni únic d'una tradició cultural i la seua relació directa en una tradició encara viva. (UNESCO/BPI)[4]
Fort Jesús, Mombasa
Be cultural inscrit en 2011.
Localisació: Mombasa
El Fort Jesús, construït pels portuguesos entre 1593 i 1596 segons els plans de Giovanni Battista Cairati per a protegir el port de Mombasa, és un dels eixemples més sobreixents i millor preservats de fortificació militar portuguesa i una fita en l'història d'este tipo de construccions. El disseny i la forma del Fort reflectixen l'ideal renaixentiste segons el qual les proporcions perfectes i l'harmonia geomètrica es troben en el cos humà. El lloc cobrix una superfície de 2,36 hectàrees i inclou el fos del port i les seues immediates afores. (UNESCO/BPI)[5]
Sistema de llac de Kènia en el Gran Valle del Rift
Be natural inscrit en 2011.
Localisació: Valle del Rift
Situat en la província keniana del Valle del Rift, totalisa una superfície de 32.034 hectàrees i comprén tres llac poc profunts comunicats entre sí: el llac Bogoria, el Nakuru i el Elementaita. El lloc alberga 13 espècies d'aus amenaçades d'extinció a nivell mundial i la diversitat de les seues espècies de pardals és una de les majors del planeta. Ademés, és el lloc més important del món per a l'alimentació del flamenc nano i una zona important per a la nidificación i crío del gran pelícano blanc. També es troben en la zona poblacions considerables d'algunes espècies de mamífers com el rinoceront negre, la girafa de Rothschild, el gran kudú, el lleó, l'onça i el licaón. El lloc és també valiós per a l'estudi de processos ecològics de gran importància. (UNESCO/BPI)[6]
Archiu:Thimlich Ohinga Cultural Landscape- Kenya. caps block 44 Lloc arqueològic de Thimlich Ohinga
Be cultural inscrit en 2018.
Localisació: Província Occidental
Situat en la regió del llac Victoria, al nordest de la ciutat de Migori, este lloc conté els vestigis d'un assentament humà fortificado que va ser construït en pedres sense llaurar i unides sense morter, a principis del sigle XVI provablement. Les construccions semblen haver servit per a garantisar la seguritat de la població i del ganado, aixina com per a determinar les diferents unitats socials i relacions socioeconòmiques vinculades a societats basades en el linaje. Thimlich Ohinga no només és el recint d'este tipo més vast i millor conservat de tots els existents, sino que ademés constituïx un eixemple excepcional de les construccions tradicionals compactes en pedra seca realisades des del sigle XVI fins a mediats del sigle XX per les primeres comunitats pastorals assentades en la conca del llac Victoria.[7]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Kènia

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Kènia,[8] la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 12 de febrer de 2010, ha presentat els següents llocs:

Ciutat vella de Mombasa

Be cultural

Propost en 1997

Parc nacional Llac Nakuru

Be natural

Propost en 1999

Llac Naivasha

Be natural 4 Propost en 1999

Reserva Nacional del Llac Bogoria

Be natural

Propost en 1999

Ciutat històrica de Gede

Be cultural

Propost en 2010

El conjunt d'illes Mfangano-Rusinga

Be cultural

Propost en 2010

Archiu:Falta imagen caps block 77 Material (ancho).svg El Gran Valle del Rift africà - El sistema de irrigación per regates de l'escarpadura Marakwet

Be cultural

Propost en 2010

Erro al crear miniatura: El Gran Valle del Rift africà - Lloc prehistòric d'Olorgesailie

Be mixto

Propost en 2010

Archiu:Hellsgate.jpg El Gran Valle del Rift africà - Parc nacional de Hell's Gate

Be natural

Propost en 2010

Archiu:GnusAndZebrasInMaraMasai.jpg El Gran Valle del Rift africà - Masai Mara

Be mixto

Propost en 2010

Archiu:Aberdare gate. caps block 102 Montes Aberdare

Be natural

Propost en 2010

Archiu:Elephants at shimba.jpg Els boscs de l'arc coster oriental (Bosc Arabuko-Sokoke i Reserva Nacional dels Tossals Shimba)

Be natural

Propost en 2010

Archiu:KakamegaRainForest. caps block 111 El bosc Kakamega

Be natural

Propost en 2010

Archiu:Falta imagen caps block 116 Material (ancho).svg Àrea de conservació Meru

Be natural

Propost en 2010

Archiu:Caps block 121 .jpg El conjunt dels boscs i delta del Tana

Be natural

Propost en 2010

Archiu:View of the Tsavo River in Tsavo West National Park.jpg Conjunt dels Parcs Tsavo i els Tossals Chyulu

Be natural

Propost en 2010

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Kènia té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Tradicions i pràctiques vinculades als kayas en els boscs sagrats dels mijikendas
Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
Els mijikendas són un poble integrat per nou grups ètnics de parla bantú que viuen en els kayas dels boscs situats a lo llarc del llitoral marítim de Kenya. L'identitat dels mijikendas es manifesta a través de tradicions orals i expressions artístiques vinculades en els boscs sagrats, que són també un viver de plantes medicinals valioses. Els còdics d'ètica i sistemes de gobernanza dels mijikendas estan constituïts per eixes tradicions i pràctiques que comprenen, entre unes atres, invocacions religioses, jurament, ritos fúnebres, sortilegios, assignació de noms als recent naixcuts, ritos d'iniciació, actes de reconciliació, matrimonis i cerimònies de coronació. Els kayas són assentaments fortificados que formen un espai cultural indispensable per a l'expressió de les tradicions vives que posen de relleu l'identitat, continuïtat i cohesió de les comunitats mijikendas. L'explotació de recursos està reglamentada en els kayas per coneiximents i pràctiques ancestrals que han contribuït a la conservació de la biodiversitat. El Kambi (Consell de Vells) està encarregat de la custòdia dels kayas, aixina com de la salvaguarda de les expressions culturals vinculades a estos assentaments. Actualment, els mijikendas estan abandonant paulatinament els kayas per a instalar-se en assentaments urbans informals. Les pressions eixercides sobre els recursos de la terra, aixina com l'urbanisació i les transformacions socials, han provocat una ràpida regressió de les tradicions i expressions culturals vinculades en els kayas, la qual cosa fa córrer un greu perill al teixit social i la cohesió de les comunitats mijikendas que veneren estos assentaments i els consideren elements representatius de la seua identitat i símbols de continuïtat. (UNESCO/BPI)[9]
Archiu:Falta imagen caps block 137 Inmaterial (alto).svg La dansa isukuti de les comunitats isukha i idakho de l'oest de Kenya
Be immaterial inscrit en 2014 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
Eixecutada en ritme ràpit, enèrgica i apassionada, la dansa “isukuti” és un ball festiu tradicional practicat per les comunitats isukha i idakho de l'oest de Kenya, en acompanyament de tambors i vores. Instrument essencial de transmissió de valors culturals i de convivència armoniosa entre les famílies i les comunitats, esta dansa acompanya la majoria de les etapes i moments importants de la vida d'estes: naiximent, ritos d'iniciació, matrimonis, funerals, commemoracions, inauguració, cerimònies religioses, events deportius i atres tipos de reunions i actes públics. La dansa deu el seu nom als tambors utilisats per a eixecutar-la, que sempre es toquen en conjunts de tres tamanys (gran, mijà i menut) i solen anar acompanyats per una banya d'antílop i sonajas metàliques. La dansa la conduïx un soliste que canta coples temàtiques al ritme marcat pels tambors i els passos dels ballarins que formen dos files separades: una per als hòmens i una atra per a les dònes. La transmissió d'esta dansa i la freqüència de la seua pràctica estan disminuint considerablement. Molts dels seus depositario són d'edat alvançada i no troben successors als que puguen transmetre els seus coneiximents. La carència de recursos financers i de materials per a fabricar els instruments musicals i confeccionar els atavíos dels ballarins representa també un obstàcul per a la transmissió. Per últim, molts compositors opten per treballar per a gèneros musicals més comercials i una gran part del públic preferix les diversions i espectàculs més moderns. (UNESCO/BPI)[10]

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]