Anex:Patrimoni de la Humanitat en Senegal

Bens culturals i naturals

Senegal conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Illa de Gorea
	Be cultural inscrit en 1978.
	Localisació: Regió de Dakar
	Situada en les aigües llitorals del Senegal, front a la ciutat de Dakar, l'illa de Gorea va ser el centre de comerç d'esclaus més important de les costes africanes entre els sigles XV i XIX. Va estar successivament baix la dominació de portuguesos, holandesos, anglesos i francesos. La adusta arquitectura dels barris destinats als esclaus contrasta en la de les elegants mansions dels mercaders que vivien del seu tràfic. Hui en dia, Gorea és un lloc de memòria de l'explotació de l'home per l'home i un santuari per a la reconciliació. (UNESCO/BPI)

	Santuari Nacional de les Aus de Djoudj
	Be natural inscrit en 1981.
	Localisació: Regió de Saint-Louis
	Situat en la delta del riu Senegal, este parc és un chapull de 16.000 hectàrees format per un gran llac rodejat de rieres, charcas i aigües estancades, que constituïx un santuari vital, encara que fràgil, per a un milló i mig d'aus de diverses espècies: pelícano blanc, garza púrpura, espátula africana, cormorán i garza real, entre unes atres. (UNESCO/BPI)

	Parc nacional Niokolo-Koba
	Be natural inscrit en 1981, en perill des de 2007.
	Localisació: Regió de Kolda
	Situat en una zona d'aigües abundants, a lo llarc de les vores del riu Gàmbia, este parc alberga en els seus boscs de galeria i sabanes un gran número d'espècies animals: alces de Derby –els antílops més grans del món–, chimpansés, lleons, lleoparts i una important població d'elefants, aixina com un sinfín d'aus, reptils i amfibis. (UNESCO/BPI)

	Illa de Saint-Louis
	Be cultural inscrit en 2000, extensió en 2007.
	Localisació: Regió de Saint-Louis
	Fundada per colon francesos en el sigle XVII i urbanisada a mitan del sigle XIX, Sant Luis va ser la capital del Senegal des de 1872 fins a 1957 i va eixercitar un important paper cultural i econòmic en tot l'Àfrica Occidental. La calitat i identitat singulars d'esta ciutat es deuen al seu emplaçament en una illa de la desembocadura del rio Senegal, aixina com al seu traçat urbà regular, el seu complex de molls i la seua arquitectura típicament colonial. (UNESCO/BPI)

	Círculs megalítics de Senegambia
	Be cultural inscrit en 2006. Este ben és compartit en Plantilla:GAM
	Localisació: Regió de Kaolack (Senegal) / Divisió Central River (Gàmbia)
	El Lloc està compost pels quatre vasts conjunts megalítics de Sine Ngayene, Wanar, Wassu i Kerbatch, que posseïxen una extraordinària concentració de més d'1.000 monuments disseminats en una faixa de 100 km d'esgambi, a lo llarc de 350 km del curs del Riu Gàmbia. Els quatre conjunts comprenen 93 círculs de pedra i numerosos túmulos funeraris. Alguns d'ells han segut objecte d'excavacions que han permés trobar materials la datació de les quals s'estén des del sigle III a.C. fins al sigle XVI d.C. Els círculs de pedra formats per pilars d'laterita treballats en esmero i els túmulos funeraris conexos componen un vast paisage sagrat que s'ha anat creant a lo llarc de més d'1.500 anys. Eixe paisage atesta l'existència d'una societat pròspera i dotada d'un alt grau d'organisació, que va perdurar a través dels sigles. (UNESCO/BPI)

	Delta del Saloum
	Be cultural inscrit en 2011.
	Localisació: Regió de Fatick

	El país bassari: paisages culturals bassari, fula i bedik
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Regió de Kédougou
	Està situat al surest del país i inclou tres àrees geogràfiques: la zona bassari-salemata, la zona bedik-bandafassi i la zona fula-dindéfello, cada una en característiques morfològiques específiques. Els pobles bassari, fula i bedik es varen assentar allí entre els sigles XI i XIX i varen desenrollar cultures específiques simbiòtiques en el mig ambient natural de cada una d'elles. El paisage bassari es caracterisa pels seus terrats i arrossars en les que es intercalan pobles, llogarets i llocs arqueològics. Els pobles dels bedik són, en canvi, densos grups de cabanyes en empinats sostres de palla. Les expressions culturals dels seus habitants inclouen traces originals de pràctiques agropastorales, socials, rituals i espirituals i representen una resposta excepcional i original a les dificultats naturals i a la pressió humana. El lloc és un paisage multicultural extraordinàriament ben preservat i presenta un hàbitat humà original en cultures locals molt actives. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Senegal *Círculs megalítics de Senegambia - Lloc compartit en Gàmbia

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Senegal, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 18 de novembre de 2005, ha presentat els següents llocs:

	El Aéropostale Be cultural Propost en 2005
Erro al crear miniatura:	L'illa de Carabane Be cultural Propost en 2005
Archiu:Enampor-Impluvium1.JPG	Arquitectura rural de Basse-Casamance: les cabanyes en impluvium del regne Bandial Be cultural Propost en 2005
Archiu:Iles de la Madeleine-Dakar(2).jpg	Parc nacional de les illes de la Madeleine Be mixto Propost en 2005
Archiu:Saint-Louis-du-Sénégal.JPG	Les escales del Riu Senegal Be cultural Propost en 2005
	Els túmulos de Cekeen Be cultural Propost en 2005
Archiu:LacRose1.jpg	El Llac Rosa Be mixto Propost en 2005
Archiu:Rufisque-1912.jpg	La vella Rufisque Be cultural Propost en 2005

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Senegal té dos element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells compartit en Gàmbia.

Archiu:Konkoran-Kounkane (1).jpg	El Kankurang, rito d'iniciació mandinga
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
	Este element és compartit en Plantilla:GAM

Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Xooy: ritual adivinatorio del poble serer de Senegal
	Be immaterial inscrit en 2013.
	El ritual adivinatorio denominat xooy té lloc abans de l'estació plujosa en les places dels llogarets de la comunitat serer, assentada a l'oest del Senegal central. Es tracta d'una llarga velada nocturna en la que els saltigues, mestres vidents, formulen les seues prediccions al ritme dels tamtanes en mig d'un círcul format pel públic que vares agarrar a la cerimònia embelesado. El ritual xooy aporta respostes a qüestions d'importància essencial per a les comunitats: pluges, plagues, malalties i remeis, etc. La vistositat indumentària dels saltigues, les seues vores i danses, els seus proverbis i adivinanzas donen lloc a una cerimònia pintoresca que suscita l'expectació impacient dels assistents, ya que estos sacerdots –verdaders mestres en l'art de la comunicació– mantenen al públic en ascua fins a l'amanecer. El xooy és un event de gran importància en el calendari cultural nacional i constituïx un fòrum excepcional per a l'expressió i valorisació del patrimoni cultural serer. Médiums vivents del xooy, els saltigues són els que preserven i transmeten els coneiximents essencials relatius al ritual. Una atra de les seues funcions és la servir de intercesores entre els hòmens i el Ser Suprem, i entre la naturalea i els genis. D'ahí que eixerciten un paper de reguladors socials i contribuïxquen a fomentar l'harmonia entre els hòmens, les dònes i el mig ambient. Ademés, gràcies al seu coneiximent de les plantes, practiquen també teràpies tradicionals que contribuïxen a aliviar els sofriments. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Senegal.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Senegal (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)