Anar al contingut

Parc nacional de les Aus del Djoudj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CormoransDjoudj.JPG
Parc nacional de les Aus del Djoudj

El Parc Nacional de les Aus del Djoudj (Parc national dones oiseaux du Djoudj en francés) està situat a uns xixanta quilómetros al nort de Saint-Louis, en la regió de Saint-Louis (Senegal), en la frontera en Mauritània. És la tercera reserva ornitológica del món en importància.

Història

[editar | editar còdic]

Creat en 1971 i ampliat en 1975, el parc va ser classificat en 1980 com a zona humida d'importància internacional pel Conveni de Ramsar, i inscrit en el Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1981.

Geografia

[editar | editar còdic]

El Djoudj ocupa 16.000 hectàreas en el delta del riu Senegal.

Coordenades geogràfiques: {{ |dms-lat=16°30′N |dms-long=16°10′O |dec-lat=16.5 |dec-long=-16.167 |param=16_30_N_16_10_W_|default=dms|name=}}</noinclude>

Biodiversitat

[editar | editar còdic]
Archiu:DjoudjVaran. caps block 0
Un varano.
Archiu:CormoransDjoudj. caps block 1
Cormoranes.
Archiu:DjoudjPython. caps block 2
Una pitó.

S'estima que tres millons d'aus migratòries passen pel parc a lo llarc de l'any. S'han catalogat 350 espècies, entre les que destaquen el flamenc comú (Phoenicopterus roseus), el pelícano vulgar (Pelecanus onocrotalus), les garcetas (Egretta), l'oca de espolón (Plectropterus gambensis, la garza real europea (Ardea cinerea) i l'àguila peixcadora (Pandion haliaetus), aixina com numeroses espècies d'ànets, cormoranes i blauets. És la principal àrea de invernada per al carricerín cejudo (Acrocephalus paludicola).

Entre els reptilés abunden els varanos, les pitó i els cocodrils. Entre els mamífers, les vaques, la mona pates (Erythrocebus pates) i el facóquero comú (Phacochoerus africanus), encara que també es poden trobar hienas, gats salvages (Felis silvestris), servales (Leptailurus serval) i gaseles dorcas (Gazella dorcas).

Conservació

[editar | editar còdic]

Des de la posada en servici de l'assut de Diama en el riu Senegal en 1986, s'ha constatat un descens del nivell de l'aigua, desalinización i enarenamiento del riu. Estes modificacions constituïxen una amenaça per a la fauna i la flora del parc. En particular han proliferat els carrizos (Phragmites) i les espadañas (Typha).

Encara que no s'ha detectat cap cas de grip aviaria en Senegal, en 2006 es va establir un dispositiu específic de vigilància.

El parc està obert al públic des de primers de novembre fins a finals d'abril. La visita es realisa generalment en piragua.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • André-Roger Dupuy, « Els oiseaux et els mammifères de la cuvette du Djoudj (delta du fleuve Sénégal) ». Bulletin de l'IFAN n.° 33, A(1), 1971, p. 237-248.
  • André-Roger Dupuy, « Contribution à l'étude de l'avifaune du delta du Sénégal ». Bulletin de l'IFAN n.° 33, A(3), 1971, p. 737-753.
  • André-Roger Dupuy, « Mission au nouveau parc national dones oiseaux du Djoudj », Notes Africaines 132, 1971.
  • André-Roger Dupuy, « Li parc national dones oiseaux du Djoudj », Bulletin de l'IFAN n.° 34, A(3), 1972, p. 775-781.
  • André-Roger Dupuy et Patrick Suiro, Els Oiseaux du Djoudj, IUCN/WWF, sans dona't, 88 p.
  • Jean Larivière et André-Roger Dupuy, Sénégal: Ses parcs, Ses animaux, Paris, Nathan, 1978, 144 p.
  • Jacques Verschuren, « Els Parcs Nationaux, joyaux du Sénégal », Zoo 41 (4), p. 150-157.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons