Anex:Patrimoni de la Humanitat en Maurici

Bens culturals i naturals

Maurici conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Aapravasi Ghat
	Be cultural inscrit en 2006.
	Localisació: Districte de Port Louis
	Este lloc d'1.640 m2, situat en el districte de Port Louis, és el lloc a on va començar la diàspora moderna dels “treballadors contractats”. En 1834, el govern britànic va triar l'illa de Maurici per a aplicar en ella per primera volta lo que va cridar “el gran experiment”, o siga l'utilisació de treballadors lliures en lloc d'esclaus. Entre 1834 i 1920, varen aplegar des de l'Índia a Aapravasi Ghat casi mig milló de “treballadors contractats” per a treballar en les plantacions de canya azucarera de Maurici, o ser transferits a l'illa de la Reunió, Austràlia, l'Àfrica Meridional i Oriental, i el Carib. Els edificis de Aapravasi Ghat són un dels primers exponents materials de lo que va aplegar a convertir-se en un sistema econòmic d'envergadura internacional, causant d'un dels majors moviments migratoris de l'història de la humanitat. (UNESCO/BPI)^[1]

	Paisage cultural del Morne
	Be cultural inscrit en 2008.
	Localisació: Districte de Black River
	La escabrosa montanya del Morne, que s'adinsa en l'oceà Índic al suroest de l'illa de Maurici, va anar el refugi dels esclaus cimarrones en el sigle XVIII i els primers anys de el XIX. Protegits pel seu relleu abrupte, boscós i pràcticament inaccessible, els esclaus evadits es varen agrupar en menuts poblaments assentats en les grutas i el cim d'este promontori. La tradició oral dels cimarrones fa d'esta montanya el símbol dels sofriments i sacrificis dels esclaus i de la seua lluita per la llibertat. Transcendint els confines de Maurici, eixa tradició va tindre resonància en els continents i països d'a on procedien els esclaus: Àfrica, Madagascar, l'Índia i Àsia Sudoriental. Important escala del comerç oriental d'esclaus, l'illa de Maurici va aplegar a ser coneguda en el nom de “República dels Cimarrones”, per l'important número d'esclaus fugats que es varen instalar en el Morne. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Maurici

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Maurici, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 17 de maig de 2006,^[3] ha presentat els següents llocs:

	Parc nacional Goles del Riu Negre Be natural Propost en 2006

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Maurici té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	El sega tipik mauriciano
	Be immaterial inscrit en 2014.
	El “sega tipik” mauriciano és un art tradicional de l'espectàcul, emblemàtic de la comunitat criolla de Maurici i molt dinàmic, que es practica en el sí de les famílies en motiu d'events de caràcter privat o en llocs públics en ocasió de diferents acontenyiments de caràcter colectiu. Les cançons de el “sega tipik”, interpretades en to menor, van cobrant paulatinament un ritme més ràpit al són d'instruments de percussió i marquen el compàs als ballarins que, movent caderes i mans, giren uns entorn a uns atres en passos curts i en formacions variades. Els cantants solistes improvisen les lletres de les seues cançons en llengua criolla, mesclada a voltes en atres idiomes, al són d'un tambor, una maraca en forma de caixa i un triàngul, que imprimixen a el “sega tipik” el seu ritme característic. Les lletres de les cançons parlen de l'amor i les dificultats de la vida diària, i en la coreografia dels balls se solen mimar eixos dos temes. Les ballarines lluïxen faldes llargues i enaguas i els ballarins van vestits en pantalons arremangados, camises colorides i capells de palla que recorden l'indumentària dels seus antepassats. Els protagonistes principals de el “sega tipik”, açò és, els cantants, ballarins i músics transmeten els seus coneiximents als demés per mig de l'ensenyança formal, o de modo informal per mig de l'imitació i la participació. Alguns practicants de el “sega tipik” fabriquen també els seus instruments i transmeten els seus coneiximents i tècniques de fabricació per mig d'un aprenentage informal. Representatiu del caràcter pluricultural de la societat mauriciana, el “sega tipik” transcendix les barreres culturals i socials, crea la possibilitat de trobades entre les diferents cultures i, per lo tant, contribuïx a unificar als diferents grups de la societat entorn a este patrimoni cultural comú dels mauricianos. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg	La cerimònia geetgawai en Maurici, en vores populars en bhojpuri
	Be immaterial inscrit en 2016.
	La celebració de la cerimònia prenupcial denominada geetgawai combina rituals, pregàries, vores, músiques i danses. La practiquen principalment comunitats de parla bhojpuri de Maurici, originàries de l'Índia. L'escenari de la cerimònia és la llar d'un dels futurs esposos i el ritual ho oficien tradicionalment les dònes de la família i del veïnat de la parella. Cinc dònes casades coloquen en un pany cúrcuma, arròs, yerba i diners, mentres que les demés dònes entonen a la seua entorn vores en honor dels deus i deeses. Una volta santificado aixina el lloc de la cerimònia, la mare del nóvio o de la nóvia, acompanyada per un tamborilero, rendix homenage als instruments musicals que es van a tocar durant la celebració del rito, entre els que destaca un tambor de dos pegats, cridat dholak. Després s'interpreten vores estimulants i tots els assistents es posen a ballar. El geetgawai és una expressió de l'identitat cultural i la memòria colectiva de les comunitats de parla bhojpuri, que conferix als seus practicants un sentiment d'orgull i contribuïx a l'enfortiment de la cohesió social, suprimint les barreres de classe social i de casta. Les generacions de més edat transmeten a les més jóvens, ya siga de modo formal o informal, les pràctiques i els coneiximents vinculats a esta cerimònia tradicional per mig de l'observació i la participació en el sí de les famílies, aixina com en escoles domèstiques i centres comunitaris i educatius. Hui en dia, el ritual geetgawai es pot practicar en públic i els hòmens poden participar en la seua celebració. (UNESCO/BPI)^[4]