Anex:Patrimoni de la Humanitat en Gàmbia
Aparència
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg |
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Gàmbia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Illa James i llocs anexos | |
| Be cultural inscrit en 2003. | |
| Localisació: Divisió North Bank | |
L'Illa James i els seus llocs conexos constituïxen un testimoni de les principals époques i facetes de la trobada entre Àfrica i Europa a lo llarc del curs del riu Gàmbia, des del periodo anterior al esclavismo fins a l'independència del país, passant per l'época precolonial. El lloc posseïx un especial interés històric per ser un dels escenaris de l'inici i la posterior abolició del comerç d'esclaus, i pel seu paper de primera via d'accés a l'interior del continent africà. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Círculs megalítics de Senegambia | |
| Be cultural inscrit en 2006. Este ben és compartit en Plantilla:SEN | |
| Localisació: Divisió Central River (Gàmbia) / Regió de Kaolack (Senegal) | |
El Lloc està compost pels quatre vasts conjunts megalítics de Sine Ngayene, Wanar, Wassu i Kerbatch, que posseïxen una extraordinària concentració de més d'1.000 monuments disseminats en una faixa de 100 km d'esgambi, a lo llarc de 350 km del curs del Riu Gàmbia. Els quatre conjunts comprenen 93 círculs de pedra i numerosos túmulos funeraris. Alguns d'ells han segut objecte d'excavacions que han permés trobar materials la datació de les quals s'estén des del sigle III a.C. fins al sigle XVI d.C. Els círculs de pedra formats per pilars d'laterita treballats en esmero i els túmulos funeraris conexos componen un vast paisage sagrat que s'ha anat creant a lo llarc de més d'1.500 anys. Eixe paisage atesta l'existència d'una societat pròspera i dotada d'un alt grau d'organisació, que va perdurar a través dels sigles. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Gàmbia * Lloc compartit en Senegal |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Gàmbia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 29 d'abril de 2015,[3] ha presentat els següents llocs:
| Archiu:Slavecamp Jorgetown Gambia. caps block 19 | Georgetown històric
Be cultural Propost en 2015 |
| Pedrera dels círculs megalítics de Wassu
Be cultural Propost en 2015 |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Gàmbia té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial compartit en Senegal:
| El Kankurang, rito d'iniciació mandinga | |
| Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005). | |
| Este element és compartit en Plantilla:SEN | |
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Gàmbia.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Gàmbia (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Gambia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.