Illa Kunta Kinteh
La illa Kunta Kinteh[1] també cridada illa Jacobo o James (fins a 2011[1]), és una illa fluvial del riu Gàmbia, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2003, per contindre numerosos vestigis de la penetració europea en Àfrica, des de el XV fins a l'independència d'aquell país. El caixer, que és navegable per un llarc trecho, constituïx la primera ruta comercial cap a l'interior de l'Àfrica occidental i, més vesprada, una base per al comerç d'esclaus. Els vestigis d'este tràfic constituïxen, no només un important patrimoni històric, sino també un símbol per a la Diàspora africana. El seu nom anglés James va ser canviat en 2011 a Kunta Kinteh per a donar-li un nom gambiano a l'illa.[1]
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Illa Kunta Kinteh. -
Mapa de 1755.
-
Un canó de la fortalea.
Història
[editar | editar còdic]L'illa va ser identificada durant la navegació del riu Gàmbia durant el segon viage de Alvise Cadamosto al servici del Imperi portugués en 1546, en la denominació de illa Sant Andrés.
En 1651 el Ducado de Curlandia i Semigalia (actual Letònia) va ocupar l'illa per al comerç triangular d'esclaus en la seua colónia americana de Nova Curlandia (illa de Tobago, Trinitat i Tobago).[2]L'ingenier Fock va construir en Sankt Andreas el fort Sant Jacob, rectangular i en bastions, i la colónia va contar en el respal del rei de Barra (prop de Essau) per a l'aprovisionament i en Països Baixos, que controlava Arguin i Costa dels Esclaus. En 1658 l'illa va passar a la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, quedant esta en mans angleses en 1661. L'illa es renombró com Saint James per Jacobo II d'Anglaterra. Va ser ocupada breument per França en 1695. En 1750 va ser controlada per la Companyia Africana de Mercaders, successora de la Royal African Company. Ademés, de 1758 a 1779 va formar part de la regió controlada per França i Anglaterra de Senegambia. L'illegalisació anglesa de l'esclavitut de 1807 i el seu fi efectiu en el territori varen ocasionar l'abandó de l'illa, que carix d'aigua dolça, en 1870.[3]
En 2003 es va reconéixer com Patrimoni de la Humanitat de Illa Saint James i Llocs Anexos. En 2011 es renombró illa Kunta Kinteh, en l'inauguració d'una escultura del personage lliterari Kunta Kinte.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2020. Consultat el 13 de setembre de 2011.
- ↑ «Courland colonization - NeuP.eu» (en cs). www.neup.eu. Consultat el 2024-03-29.
- ↑ «Kunta Kinteh Island and Related Sites» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2024-03-29.
- ↑ «Renaming of James Island to Kunta Kinte Island during the International Roots Festival 2011–Gàmbia, West Africa | The Gàmbia Roots Festival 2011». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2012. Consultat el 2024-03-29.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Kunta Kinteh.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Kunta Kinteh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.