Anex:Patrimoni de la Humanitat en Burkina Faso

Bens culturals i naturals

Burkina Faso conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO:

	Ruïnes de Loropéni
	Be cultural inscrit en 2009.
	Localisació: Regió Suroest
	Este lloc d'11.130 m2 és el primer de Burkina Faso que ingressa en la Llista. En ell es troben els impressionants murs de pedra de la millor conservada de les dèu fortalees existents en la zona de Lobi. És partix integrant d'un conjunt més ampli de cent recints de pedra que atesten l'importància del comerç de l'or a través del Sahara. Recentment s'ha pogut comprovar que la ruïnes d'esta edificació, situades prop de les fronteres en Côte d’Ivoire, Togo i Ghana, tenen dèu sigles d'antiguetat com a mínim. Este assentament humà va ser ocupat pels pobles lohron i kulango que controlaven l'extracció i transformació de l'or en la regió durant el periodo d'apogeu d'esta, entre els sigles XIV i XVII. Existixen moltes incògnites sobre el lloc, degut a que encara no s'han efectuat excavacions en una gran part del mateix. Sembla ser que els seus habitants ho varen desertar en alguns periodos de la seua secular història, fins a abandonar-ho definitivament a principis del sigle XIX. S'espera que les excavacions futures proporcionen molta més informació. (UNESCO/BPI)

	Complex del W-Arli-Pendjari
	Be natural inscrit en 1996, extensió en 2017. Este ben és compartit en Plantilla:BEN i Plantilla:NIG.
	Localisació: Regió Este
	Esta extensió transnacional (Benín i Burkina Faso) del Parc Nacional W de Níger, inscrit en 1996 en la llista del Patrimoni Mundial, cobrix una gran expansió de l'intacta sabana sudanesa-saheliense, en tipos de vegetació que inclouen praderies, xares, sabanes arbòrees i una extensiva galeria de boscs. Inclou l'ecosistema terrestre, semi-aquàtic i aquàtic continu més gran i més important el cinturó de sabanes de l'Àfrica occidental. El lloc és un refugi per a espècies de fauna salvage que han desaparegut o estan greument amenaçades. És l'hàbitat de la major població d'elefants de l'Àfrica Occidental i de la majoria dels mamífers típics de la regió, com el manatí africà, el guepardo, el lleó i el lleopart. També alberga l'única població viable de lleons de la regió. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Burkina Faso * Lloc inclós en el Complex W-Arli-Pendjari, compartit en Benín i Níger

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Burkina Faso, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 24 de giner de 2012, ha presentat els següents llocs:

	Les necròpolis de Bourzanga Be cultural Propost en 1996
	Cort Real de Tiébélé Be cultural Propost en 2012
	Els llocs de metalúrgia antiga de reducció del ferro en els espais boose i bwi (Ronguin, Tiwega, Yamane, Kindbo, Bekuy, Douroula) Be cultural Propost en 2012
	Els gravats rupestres del Sahel burkinabé: Pobé-Mengao, Arbinda i Markoye Be cultural Propost en 2012
	La Reserva de la Biosfera de la Mare aux Hippopotames de Bala Be natural Propost en 2012
	Sya, centre Històric de Beco-Dioulasso Be cultural Propost en 2012

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Niangouri	1987–1988	K
	Sati	1987–1996	K
	Zona dels Pics de Sindou	1987–1988	N	Inclou les cascades de Karfiguéla (cascades del riu Komoé) i els Pics de Sindou (formació de escarpados penya-segats de arenisca a l'est de la ciutat de Sindou).
	Gravats rupestres de la Cova de Borodougou	1987–1996	K
	Poble de Koro	1987–1996	K

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Burkina Faso té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, compartit en Mali.

Archiu:Balafoon.jpg	Les pràctiques i expressions culturals vinculades al balafón de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Costa d'Ivori
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat a Costa d'Ivori en 2012).
	Este element és compartit en Plantilla:MLI i Plantilla:CIV
	El balafón de les comunitats senufo de Mali, Burkina Faso i Côte d’Ivoire és un xilofón pentatónico, conegut a nivell local pel nom de ncegele. El ncegele comprén entre onze i vintiuna tecles de llongitut desigual, tallades en fusta i dispostes en un soport de forma trapezoidal fabricat també en fusta o bambú. Els elements resonantes de l'instrument són carabasses de tamany també desigual colocades baix el soport, en correspondència en les tecles. Les carabasses estan perforades i els forats estan proveïts en filaments de ovotecas d'aranya per a intensificar la vibració del sò. El concorde del ncegele es basa en una divisió de l'octava en cinc intervals iguals, i els seus sons es produïxen colpejant les tecles en varetes de fusta proveïdes d'una contera de caucho en la seua extremitat. Tocat en sol o en conjunt instrumental, el ncegele produïx una música basada en múltiples melodies rítmiques. Este instrument anima les festes, acompanya les pregàries en les iglésies i boscs sagrats, estimula l'entusiasme en el treball, s'utilisa en la música funerària i contribuïx a l'ensenyança de sistemes de valors, tradicions, creències, dret consuetudinari i normes ètiques per les que es rigen tant la societat com les persones en la seua vida diària. Els intérprets deprenen primer en balafones per a chiquets i després es perfeccionen en instruments de talla normal baix la direcció d'un mestre. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Burkina Faso (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)