Anex:Patrimoni de la Humanitat en Botswana

Bens culturals i naturals

Botswana conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Tsodilo
	Be cultural inscrit en 2001.
	Localisació: Districte Noroest
	anomenat a voltes el ”Louvre del desert“, Tsodilo conta en una de les majors concentracions d'art rupestre del món. En una zona d'uns 10 km² escassos del desert de Kalahari es conserven mi¡s de 4.500 pintures. Este lloc conserva la memòria de les activitats humanes i les mutacions del mig ambient dels últims 100.000 anys per lo manco. Les comunitats que viuen hui en dia en este mig hostil veneren Tsodilo per considerar-ho un lloc de cult habitat per esperits ancestrals. (UNESCO/BPI)^[1]

	Delta del Okavango
	Be natural inscrit en 2014.
	Localisació: Districte Noroest
	Situat al noroest del país, este lloc està format per una planicie de pantans permanents i de praderies inundables estacionalment. Es tracta d'un complex de zones humides pràcticament intacte i d'un dels pocs sistemes de deltes interiors del món que carix de desembocadura a el mar. Una de les característiques excepcionals del lloc estreba que les riuades anuals tenen lloc en l'estació seca, lo que fa que les seues espècies vegetals i animals hagen sincronisat el seu ritme biològic en les inundacions i pluges anuals. La delta del Okavango constituïx ademés un eixemple, únic en el seu gènero, d'interacció de processos climàtics, hidrològics i biològics, i alberga en el seu territori poblacions d'alguns dels grans mamífers que major perill d'extinció corren actualment, a saber: rinoceronts blancs i negres, licaones, lleoparts i lleons. (UNESCO/BPI)^[2]

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Botswana.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Botswana,^[3] la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 27 d'octubre de 2010, ha presentat els següents llocs:

	Assentament de l'Edat del Ferro en el tossal Toutswemogala Be cultural Propost en 1999
	Reserva de Caça del Kalahari Central Be mixto Propost en 2010
	Sistema Natural Chobe-Linyanti Be natural Propost en 2010
	Paisage Cultural Mapungubwe (com a extensió al ben inscrit en Suràfrica) Ben cultural Propost en 2010
	Cuevas Gcwihaba Be natural Propost en 2010
	Paisage dels Salares de Makgadikgadi Be mixto Propost en 2010
Erro al crear miniatura:	Paisage Cultural dels Tossals Tswapong Be cultural Propost en 2010

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Botswana té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

	Artesania de la terracota en el Districte de Kgatleng (Botswana)
	Be immaterial inscrit en 2012 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Les dònes de la comunitat bakgatla ba kgafela, assentada en el surest de Botswana, practiquen l'art de fabricació de la terracota utilisant terra arcillosa, arenisca erosionada, òxit de ferro, boñiga de vaca, aigua, yerba i fusta, per a fabricar recipients de formes, motius i estils diferents que plasmen els rituals i creències ancestrals de dita comunitat. Eixos recipients s'usen per a almagasenar cervesa, fermentar farina de sorgo, fer aguada, cuinar, rendir cult als antepassats i practicar ritos de curandería tradicionals. Quan aplega el moment de recolectar la terra, la mestra artesana se sumix en la meditació per a comunicar en els antepassats, a fin de que estos la guien al lloc millor. Una volta recolectades l'argila i la arenisca erosionada, es martafallen en un morter i s'eregen fins a obtindre una pols que, despuix de ser mesclat en aigua, forma la pasta que s'ha de modelar. La llabor s'eixecuta totalment a mà, estirant les plaques de pasta, modelant els recipients en forma redona, cònica o oval des de la seua base fins a la vora superior, i alisándolos en una paleta de fusta. Despuix de ser decorats, es couen en un forn de pou. Les dònes transmeten les tècniques artesanals de la terracota a les seues filles i netes per mig de l'observació i la pràctica. No obstant, este art tradicional corre perill d'extinció per la disminució del número de mestres artesanes, els baixos preus dels productes acabats i l'intensificació de l'us de recipients de producció de massa. (UNESCO/BPI)