Mapungubwe

Mapungubwe

Mapungubwe és un parc nacional inaugurat oficialment en 2004. Es troba en la província de Limpopo, en Suràfrica. El lloc protegix l'entorn històric del tossal de Mapungubwe, que té per veí el riu Kolope. La seua localisació està caracterisada per ser una vall en el que es creuen dos rius, el riu Limpopo i el riu Shashe. Al mateix temps es troba no molt llunt de la frontera de Botswana i de Zimbabue. Este espai és de gran interés perque en ell es dona per primera volta, en el XIII (1220-1290), la primera ciutat-estat del Sur d'Àfrica a la que se li suponia el control d'un territori d'uns 30000 quilómetros quadrats en el que viurien unes 9000 persones. Lo important no és la cantitat, sino l'estructura que presenta: un tossal en la que se separaria l'èlit del conjunt poblacional.

Història

Generalment a Mapungubwe se li sol incloure dins d'un ampli context conegut com la seqüència cultural de Zimbabue, que a la seua volta es dividiria en tres periodos, Mapungubwe (1220-1290), El gran Zimbabue (1290-1450) i Khami (1450-1820). Estos periodos han segut determinats i estan basats en la fundació de cada una d'estes tres ciutats-estat. Ara be, això respon a la seua volta a un moviment poblacional que es vindria desplaçant des d'époques primerenques, i que es va constituir per primera volta en ciutat-estat, en Mapungubwe, inaugurant aixina esta seqüència cultural.

Es podria dir que en esta zona s'han documentat moviments poblacionals que no solament són visibles en les époques més recents, sino que es duen realisant des de que va aparéixer en ella el ser humà. Els primers habitants d'esta vall eren poblacions de la MSA (Middle Stone Age), caçadors-recolectors que aplegarien fa uns 300,000 anys. D'estes gents s'han trobat moltes ferramentes de pedra en llocs a l'aire lliure com Hackthorne i Keratic Koppie. Les ferramentes inclouen astrals de mà, picos, làmines i raspadors que varen ser fets de roques locals com cuarzo, calcedonia i ocasionalment dolerita. Entre 250,000 i 130,000 anys arrere, les ferramentes pesades varen ser reemplaçades per ferramentes més llaugeres i tecnològicament més alvançades. En Kudu Koppie i Parma Farm, estes ferramentes, fetes per persones físicament modernes, inclouen làmines de costats paralels i puntes triangulars que varen ser dissenyades per a fer llances de caça. Ya a finals del Pleistoceno, fa 11,000 anys, es documenta en un refugi de roques en Balerno l'existència de menuts grups de persones, que serien provablement els ancestros dels Sant de la LSA (Later Stone Age). Les ferramentes associades en est i atres llocs de la LSA, com Thudwa Shelter en Little Muck, inclouen làmines i raspadors cuidadosadament preparats fets de roques de gra fi, com cuarzo o calcedonia. Les ferramentes són generalment més menudes. Cap al final de la LSA, fa uns 3.000 anys, les persones de la regió varen començar a pintar imàgens d'animals i sers humans en les parets dels refugis de roca per a registrar les seues creències i rituals. Els instruments es varen acumular en el pis dels refugis rocosos, junt en ossos d'animals que varen menjar, ademés de matèria vegetal en descomposició que es va acumular en diferents capes. L'anàlisis dels restants mostra que els caçadors-recolectors de la LSA vivien principalment de menuts animals com a antílops, tortugues, llebres i peixos, capturats a través de la caça. El gran canvi econòmic vindria acompanyat d'un nou contingent de població que procedia del nort. Es creu, i s'ha pogut determinar gràcies a l'estudi de la ceràmica -en varis tossals (en el cas de Mapungubwe tant en el cim com en la seua base)- que les primeres poblacions agrícoles que varen aplegar a la vall del Sashe-Limpopo serien grangers de parla bantú que escomençarien a assentar-se entorn al 350-450 d. C. Ademés, es constata que tant el sorgo com la dacseta varen poder haver segut cultivats fàcilment ací per les condicions climàtiques que presentaria la vall en estes dates. No obstant, un gran estany en el coneiximent de la regió s'estendria entre el 600 i el 900, puix no existixen restants per a estos moments. El clima es tornaria més fret i sec i farien la vida impossible per a les comunitats agràries¹ . Quan finalisa este buit, apareixeran unes ceràmiques que s'han denominat de la «facies Zhizo». Un dels assentaments més importants i representatius en el que han aparegut este tipo de ceràmiques és Schroda.

Schroda es troba no molt llunt de la primera ciutat-estat, sent un gran precedent per a entendre cóm es va complejizando el grup social que habita en esta regió. En este jaciment s'escomença a entrevore una certa desigualtat en la distribució econòmica major que en els atres 25 assentaments documentats de la mateixa época i que semblen similars. Es creu que quant més grans anaren els llocs d'habitació, més important seria la persona o persones que vixqueren en ells. Aixina l'estructura social anava prenent certa representació simbòlica i estructural: «metafòricament, “els grans hòmens” viurien en grans assentaments»². En l'any 1000 aproximadament Schroda seria abandonada. El seu estil ceràmic desapareixeria. Al mateix temps que açò passava, s'establia un nou assentament: K2, que tindria un nou estil ceràmic pertanyent a les persones «Leopard´s kopje”. Existixen vàries suposicions que intenten explicar este acontenyiment: entre elles, que anara una evolució directa i correlativa de les poblacions de la «facies de Zhizo» movent-se a este nou lloc, o que les persones de «Leopard ´s kopje» foren un grup totalment distint que es desplaçaria a esta zona de forma massiva³. El nom «K2» va ser donat al lloc per l'arqueòlec Guy Gardner, qui va estudiar en Egipte, a on la paraula «Kom» significa un montícul o femer, un montó de restants de menjar rebujats, artefactes, etc., construït per persones que viuen en el mateix lloc durant moltes generacions. Els llauradors de «Leopard´s kopje» varen cultivar en les terres planes entre els tossals, a on varen poder aprofitar al màxim les inundacions estacionals del riu Limpopo i els seus afluents. Entre 1220 i 1300 d. C., estes persones es varen establir al voltant del tossal Mapungubwe, canviant-se una volta més el lloc en el que s'assentaven, pero sempre dins de la mateixa vall.

Descripció

L'espai de Mapungubwe està dividit en dos: el propi cim en la que hi ha un palau, una zona per al cult, una atra per als soldats, un cementeri en unes 20 tombes i un àrea per a les dònes de la realea; i la part inferior que rodeja el cim. En la zona inferior, junt a un dels accessos, està l'espai de la cort enclavado en una espècie d'amfiteatre natural. A una distància considerable (100 metros) està la muralla, entorn a ella viuria el comú de la població.

Els elements més sorprenents trobats en el tossal han segut una gran cantitat de contes de collar junt a una espècie de recipient i unes figurillas zoomorfas, tot això d'or i de producció local. Junt a açò, s'ha arreplegat una innumerable proporció de contes de vidre importades. Aixina com elements ceràmics que recorden a les poblacions definides com «Leopard´s kopje». Ademés de fragments de porcelana de procedència chinenca.

Archiu:Mapungubwe Cultural Landscape-114911.jpg

Per un atre costat, existixen diverses ceràmiques locals del mateix estil repartides per tot el territori i datades, casi totes, en el mateix espai cronològic. D'això s'ha pogut supondre que esta societat controlaria uns 30000 quilómetros quadrats⁴, i serien unes 9000 persones en total, de les quals 4000 viurien fòra de la capital.⁵

S'ha fet una comparació en poblacions actuals de la cultura de Zimbabue i s'ha conclós que el cap o rei de Mapungubwe era provablement l'individu més ric de la societat, és dir, posseïa més guanyat i materials preciosos -adquirits a través del comerç- que qualsevol atra persona. També va tindre que haver algun tipo d'associació religiosa entre el rei i l'invocació de la pluja, una necessitat vital per a l'agricultura en un paisage tan sec. Tindria una virtut superior i una vívida comunicació en els ancestros i els esperits. A través d'estos elements místics llegitimaria el seu poder, estant separat del restant de la població puix provablement estaria considerat com un deu. Les esposes reals ajudarien a que tinguera un poder polític important, i serien el referent d'uns llaços de gran complexitat, indispensables per a les exigències d'un govern tan alvançat.

Açò se simbolisava directament a través de l'hàbitat en la part més alta de la comunitat, en un tossal natural que té uns 30 metros d'alt i 100 metros de llongitut. El rei, junt a uns pocs de l'èlit noble, viuria en un palau. Les esposes reals estarien separades en una série d'habitacions alluntades. Sabem que el montícul estava originalment rodejat per una empalizada de fusta, com ho indiquen els forats de postes fets en la roca. D'esta manera el restant de la comunitat es mantindrà alluntat, vivint en cases de fanc i palla escampades baix del tossal. Al mateix temps, el rei seria enterrat junt en els seus predecessors en el cim del lloc, en un àrea demarcada llunt del palau pero alguna cosa més prop de les vivendes de les esposes reals. Mentrestant, el conjunt poblacional s'enterraria en les zones propenques al llogaret. Una escala de fusta conectava els dos nivells.

En el cementeri destaquen tres tombes de les que s'ha cregut que varen pertànyer a un germà i una germana del rei, junt a ell mateixa. O be, dos reis⁶ . En una d'elles hi ha fins a 12000 contes de 6 collar i més de 100 braçalets d'or. En les demés hi havia objectes coberts en làmines del mateix material preciós, i, també, han aparegut fins a tres rinoceronts i un cap de cocodril d'or. Els individus d'estos depòsits han aparegut colocats, supostament, en una posició diferenciada, assentats mirant a l'oest, un clar signe d'estratificació social que apareixeria fins a en l'àmbit de la mort.

Va haver algunes residències més grans que estaven repartides per les afores de la capital, i que provablement pertanyien a parents varons del rei. En la seua majoria es troben en zones alluntades entre 15 a 100 quilómetros del cim de Mapungubwe, contenint habitàculs i muralles de pedra. Serien propietats dels caps locals que actuaven com a vassalls del cap religiós i polític de Mapungubwe. Se sap que en la societat bantú a estos hòmens, competidors sérios per a la posició hegemònica del poder, no se'ls permetia viure directament en el centre de poder.

Si tinguérem que dividir la societat en grups, tindríem per un costat els privilegiats: el rei, les dònes del rei, i la noblea (tant la que vivia en la capital com fora) en privilegis fiscals i polítics, i drets que es mantindrien a través de matrimonis simètrics. Este grup provablement es faria càrrec del comerç. Per un atre costat, tindríem al comú de la població: llauradors i artesans que no es mesclarien en la classe superior, i als que quedaria llunt el poder polític i la riquea. Aixina s'entendria que els productes suntuarios es trobaren en les zones altes, i que no fora molt difícil que açò ocorreguera, puix la classe alta es perpetuava en el temps en els seus iguals, per lo que la riquea s'acumularia proporcionalment a l'hora que dugueren consolidant el seu estatus. De manera figurativa abdós grups permaneixien separats totalment, no és d'estranyar que lo estigueren físicament, responent a una major complexitat social que no es podria haver donat sense un comerç i una economia puixant.

Economia i comerç

El replanell de Mapungubwe té una gran cantitat de restants d'animals carnívors i asclons de marfil, provablement per al comerç en les zones costeres a les que es tenia accés pel riu Limpopo. La presència de contes de vidre en cantitats desorbitades, casi segurament del sur de l'Índia (de Arikamedu) o de regions pròxim orientals (Fustat), i fragments de vasijas de ceràmica vidriada d'orige chinenc indiquen que certament va haver algun tipo de comerç en atres estats de la costa índica que, a la seua volta, tenien una activitat mercantil en els qui viajaven per mar.

La riquea pròpia d'esta regió estaria, per un atre costat, en la producció de teixits de cotó, molt solicitats per les àrees adjacents i que s'ha pogut determinar per l'aparició dels elements per a la seua manufactura. L'or tindria gran importància. Segons alguns autors, encara que es trobe este mineral llunt, no seria massa difícil conseguir-ho en els rius: puix provindria d'aquelles àrees alluntades en forma de pepites.

El territori, des d'un punt de vista agrícola, estaria nutrit pels rius que passen per la zona, sobretot pel de el Limpopo i el Shashe, als que se li atribuïxen les mateixes característiques benefactores dels rius de l'antic Próximo Oriente o l'Nilo. És dir, que varen poder haver segut de gran 6 ajuda en la nutrició de les terres perque el seu cabal variava segons les estacions, i llavors les ompliria de rics components que farien que els cultius anaren més productius. L'única diferència entre abdós rius és que el Shashe no corre superficialment, solament quan creixia el seu cabal, i que el Limpopo sí ho fa, sent inclús navegable i una via d'accés fins a Mapungubwe. Açò és lo que explicaria el creiximent demogràfic i la complexitat poblacional que es venia desenrollant des de feya sigles en la vall.

Els llauradors alluntats del tossal tindrien els seus propis cultius. Mentres, la capital s'abastia d'unes terres especials a les que tots tindrien que ajudar a llaurar com a forma de tribut, incloent els residents de la capital. Hi hauria canals i assuts per a assegurar el suministrament d'aigua. Inclús, s'aplegaria a cultivar en terrat. La riquea d'este “regne” podria haver segut tal que, inicialment, el Gran Zimbabue va poder haver segut un estat client de Mapungubwe. La prosperitat agrícola d'esta regió es va traduir en uns vínculs comercials que provablement enfortirien a l'autoritat política, controlant i inclús monopolisant estes lucratives conexions interregionals.⁷

Manifestacions artesanals i artístiques

La ceràmica es va produir en una escala lo suficientment gran com per a sugerir la presència de alfareros professionals -un atre indicador d'una societat pròspera i especialisada- que, tal volta, es dividira en diferents nivells. Les formes de les produccions inclouen gots esfèrics en colls curts, gots de forma cilíndrica i bols hemisfèrics. Molts estan decorats en incisions i improntes de pentine. També hi ha discs de ceràmica de propòsit desconegut. Ademés, s'han trobat figurillas de ganado vacú, oví i caprino, i chicotetes figures d'humans altament estilisats en cossos allargats i extremitats curtes, a sovint en un entorn domèstic. Estes representacions, que correspondrien en una forma animal poden haver segut utilisats com a ofrenes votivas per als antepassats o per als deus, i es relacionarien, d'alguna manera, en la prosperitat i la fertilitat, pero es desconeix la seua funció precisa.⁸

Un tipo particular de decoració, que no és molt comuna, era batre l'or en chicotetes làmines rectangulars, que després es decoraven en patrons geomètrics fets per mig d'incisions, usats per a cobrir objectes de fusta (que no han sobrevixcut) unint-los en chicotetes tachuelas, també fetes d'or. Un d'eixos objectes coberts pugues haver segut un ceptre. Una atra evidència adicional de l'orfebreria local és una figura d'un rinoceront feta de chicotetes làmines martilladas. També existixen fragments de braçalets i mils de contes d'or. Estos objectes varen ser trobats en el lloc de sepeli real i daten al voltant del 1250 d. C., sent els primers indicadors coneguts de que l'or tenia un valor intrínsec propi en el sur d'Àfrica. Atres troballes inclouen menuts artículs de joyeria fets en coure o en marfil.

Decadència

El regne de Mapungubwe ya estava en decliu a fins de el XIII, provablement per la sobrepoblación que eixercia massa pressió sobre els recursos locals, que s'hauria produït per una crisis sorgida de diverses sequies. De fet, alguns investigadors apunten a la menuda edat de gèl com la culpable d'este succés. Per la qual cosa, l'entorn de Mapungubwe solament hauria durat ocupat entre 70 i 80 anys. No hauria donat més de sí. El final està qüestionat i sobre ell es ciernen massa dubtes. Alguns investigadors sugerixen que no va haver un decliu com a tal, sino que va ser un fet abrupte. Va créixer fins que de sobte es va abandonar. Sabem que les persones d'este espai no es varen moure en massa a zones com les del Gran Zimbabue. Això queda evidenciat perque la ceràmica d'aquell atre entorn és completament diferent. També s'ha discutit el creiximent, puix no apareixen mostres de riquea tan àmplies en els ritos fúnebres com les que existixen de mitat de sigle. És dir, que la riquea acumulada pels grups dominants cauria en picat i no seria, per a res, igual a l'anterior. No hi hauria un creiximent en eixe sentit per a l'èlit i per tant l'estructura correria cert perill. Les rutes comercials també varen poder haver-se desplaçat cap al nort i els recursos locals s'haurien agotat. Certament, els regnes que ara prosperaven estaven al nort, com a Gran Zimbabue i, després, l'Imperi de Mutapa (1430).

Polèmica i transcendència

Quan els europeus varen descobrir tant les ruïnes del Gran Zimbabue com les de Mapungubwe entre el XIX i XX, no podien creure que els africans negres construïren estructures tan impressionants i objectes tan preciosos. Els rinoceronts i demés objectes d'or trobats varen supondre un gran choc per als colonizadores de Suràfrica puix els seus arguments d'ocupació i govern del territori negre es varen vore en gran mida negats. Ràpidament varen sorgir noves i abundants teories per a explicar d'alguna manera la seua presència i confirmar les creències racistes europees de l'época, atribuint tals obres als antics egipcíacs o als fenicios. Inclús, es va aplegar a pensar que serien, en el cas del Gran Zimbabue, obra d'una població blanca que s'hauria perdut molts sigles arrere per aquelles zones. No obstant, l'arqueologia ha demostrat que abdós llocs varen ser construïts per pobles indígenes en el periodo baixmigeval.

Orige del parc nacional

Archiu:Mapungubwe National Park sign in 2005.jpg

A banda de la fita històrica que este parc emmarca, té gran importància la reserva natural que en ell es troba, i que té uns antecedents que comencen en 1917. Quan es varen descobrir alguns dels rinoceronts d'or, que donarien lloc a una gran febra de l'or en la zona podent haver provocat importants i irrecuperables destrosses per als restants arqueològics i per a la flora, es va decidir conseqüentment intentar establir d'un àrea natural protegida en 1940, que ajudaria prou en la conservació d'un espai que es troba en la perifèria de l'estat surafricà.

Vore també

• Parc nacional de Mapungubwe

Notes i referències

1. «From about AD 600 to 900, however, the climate became colder and drier, vaig no farming communities have been dated to this period in the area» (HUFFMAN, 2000:16).
2. «in methaphor, “Big men” lived in Big settlements». (HUFFMAN, 2000:17)
3. «I have argued that Leopard´s Kopje belongs to a large stylistic cluster, which was brought into Zimbabwe by a large-scale movement of Shona.speaking people (…). Some archaeologist argue that Leopard´s Kopje grew out of Zhizo» (HUFFMAN, 2000:16).
4. «Mapungubwe probably controlled about 30 000 sq km» (HUFFMAN, 2000:22)
5. Taula 4 «Estimated population in the Sashe-Limpopo based on 50 people per homestead» (HUFFMAN, 2000:23)
6. «Thus the postur gold ornaments indicate that the three people buried Mapungubwe Hill were rulers, perhaps a king, his ri sister and brother, or two kings. Whatever the exact ofthe people, the burial goods reflect the great wealt trolled by the upper» (HUFFMAN T.N., 2000:21).

1. «The second critical factor was a surplus in prestige goods that elite could control, thus creating marked differences in wealth. We know that wealth in cattle was insufficient (…) and that long-distance trade made the difference» (HUFFMAN, 2015:22).
2. (CARTWRIGHT, W., 2019).

Bibliografia

• CARTWRIGHT, M., «Mapungubwe»,2019, en https://www.ancient.eu/mapungubwe/ Consultat el 15 de març de 2020.
• GIBLIN, J., «Meet the 800-year-old golden rhinoceros that challenged apartheid South Africa» en http://theconversation.com/meet-the-800-year-old-golden-rhinoceros-that-challengedapartheid-south-africa-64093 Consultat el 15 de març de 2020.
• HUFFMAN, T. N., «Mapungubwe and the Origins of the Zimbabwe Culture» en Goodwin Séries, Vol. 8, African Naissance: The Limpopo Valley 1000 Years Ago, 2000.
• HUFFMAN, T. N., «Mapela, Mapungubwe and the origins vos states in southern Africa» en The South African Archaeological Bulletin, Vol. 70, Núm. 201, 2015.
• JULIE, A., «Sur els traces du Moyen Âge Africain», Revue dones deux Mondes, 2014
• WOOD, M., «Making Connections: Relationships between International Trade and Glass Beads from the Shashe-Limpopo Area» en Goodwin Séries, Vol. 8, African Naissance: The Limpopo Valley 1000 Years Ago, 2000.
• «Mapungubwe National Park» en https://www.sanparks.org/parks/mapungubwe/tourism/ history.php Consultat el 15 de març de 2020.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mapungubwe.
• UNESCO – Patrimoni de la Humanitat – Mapungubwe
• Museu de Mapungubwe – Universitat de Pretòria