Anex:Patrimoni cultural immaterial de la humanitat en Europa i Amèrica del Nort
,_2009.jpg){kind=link}
l'Unesco va propondre un pla per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que va resultar en la Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial, firmada en 2003. La Convenció va entrar en vigor el 20 d'abril de 2006 i, a la data, conta en 143 Estats partícips.
Segons este document, l'herència cultural no són sol monuments i coleccions d'objectes. Definix el patrimoni cultural inmaterial (PCI) com les «tradicions heretades dels nostres antepassats, tals com a tradicions orals, arts escèniques, pràctiques socials, rituals i events festius, coneiximents i pràctiques sobre la naturalea i l'univers o els coneiximents i habilitats per a produir artesania tradicionals».[1]
Patrimoni cultural immaterial en Europa
[editar | editar còdic]La següent llista està ordenada alfabéticamente i per l'any en que varen ser inscrits per cada país.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Albània.
- 2008: La música polifònica tradicional d'Albània.[2]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Alemània.
- 2016: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[3][4]
- 2016: L'idea i la pràctica de mancomunar interessos colectius en cooperatives[5]
- 2023: Vidre bufat (compartit en Espanya, República Checa, Finlàndia, França i Hongria).[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Armènia.
- 2010: L'art de les creus de pedra armènies. Simbolisme i tècnica de esculpido de les khachkars.[8]
- 2012: Interpretació de la epopeya armènia “Els temeraris de Sasún” o “David de Sasún”.[9]
- 2014: El lavash: preparació, significat i aspecte del pa tradicional, com a expressió cultural en Armènia.[10]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Andorra.
- 2015: Festes del fòc del solstici d'estiu en els Pirineus (compartit en Espanya i França).[11]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Àustria.
- 2012: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[12][4]
- 2012: Schemenlaufen: desfilada del carnestoltes d'Imst (Àustria)[13]
- 2015: L'equitació clàssica i l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena[14]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Azerbaiyan.
- 2008: El mugham azerbaiyano.[15]
- 2009: L'art dels ashiqs d'Azerbaiyan.[16]
- 2010: L'art tradicional del teixit de l'estora azerbaiyana en la República d'Azerbaiyan.[17]
- 2012: Art de fabricació i pràctica musical del Tar, instrument de cordes en màstil llarc.[18]
- 2013: Chovkan: joc ecuestre tradicional a lloms de cavalls karabajos en la República d'Azerbaiyan.[19]
- 2014: L'art de fabricació i el simbolisme tradicionals del kelaghayi, mocador de cap en seda per al tocat de la dòna.[20]
- 2015: L'artesania del coure de Lahij.[21]
- 2016: El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (compartit en atres 11 països d'Àsia i Europa).[22]
- 2016: La tradició cultural de fabricar i compartir el pa pla denominat lavash, katyrma, jupka o yufka (compartit en Iran, Kazakhstan, Kirguizistan i Turquia)[23]
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bèlgica.
- 2008: El carnestoltes de Binche.[24]
- 2008: Jagants i dragons procesionales de Bèlgica i França (compartit en França)[25].
- 2009: La processó de la Santa Sanc de Bruixes.[26]
- 2010: Els Krakelingen i el Tonnekensbrand, festivitats del pa i del vi del final de l'hivern en Geraardsbergen.[27]
- 2010: Houtem Jaarmarkt, fira hivernal anual i mercat de ganado en Sint-Lievens-Houtem.[28]
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[4]
- 2010: El carnestoltes de Alost.[29]
- 2011: Programa per a cultivar la ludodiversidad: salvaguardia dels jocs tradicionals en Flandes.[30]
- 2011: El repertori del ritual de les quintes de Lovaina, rito de pas en la vida d'un home, centrat en els dèu anys que precedixen el seu quinquagèsim aniversari.[31]
- 2012: Les marches d'Entre-Sambre-et-Meuse.[32]
- 2013: La peixca del camarón a cavall en Oostduinkerke.[33]
- 2016: La tradició cultural cervecera en Bèlgica[34]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bielorússia.
- 2009: El rito dels Sars de Nadal que se celebra el poble de Semezhava, situat en la regió de Minsk.[35]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bòsnia i Hercegovina.
- 2014: El brodat de Zmijanje.[36]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bulgària.
- 2008: Les Babi de Bistritsa, polifonia, danses i pràctiques rituals arcaiques de la regió de Shoplouk.[37]
- 2009: El nestinarstvo, mensages del passat: “Panagyr” de San Constantino i Santa Elena en el llogaret de Bulgari.[38]
- 2014: La tradició de la fabricació d'estores en Tchiprovski.[39]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Chipre.
- 2009: Els encaixos de Lefkara o lefkaritika.[41]
- 2011: L'improvisació poètica oral (Tsiattista).[42]
- 2013: La dieta mediterrànea (compartida en Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, Marroc i Portugal).[43]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Croàcia.
- 2009: La processó Za Krizen (via crucis) en l'illa de Hvar.[44]
- 2009: La processó de primavera de les Ljelje/Kraljice (reines) de Gorjani, situat en la regió d'Eslavonia, al nordest de Croàcia.[45]
- 2009: Marcha dels campanilleros de la regió de Kastav en el carnestoltes anual.[46]
- 2009: La festa de Sant Blas, patró de Dubrovnik.[47]
- 2009: La fabricació tradicional de joguets infantils de fusta en Hrvatsko Zagorje.[48]
- 2009: La fabricació d'encaixos en Croàcia.[49]
- 2009: Vora i música a dos veus en la península de Istria.[50]
- 2010: El Sinjska Alka, torneig de cavalleria de Sinj.[51]
- 2010: L'elaboració del pa d'espècies en el nort de Croàcia.[52]
- 2010: La vora ojkanje.[53]
- 2011: La pràctica de la vora i la música bećarac de Croàcia oriental.[54]
- 2011: El Nijemo Kolo, dansa silenciosa de l'interior de Dalmacia.[55]
- 2012: Klapa: vora a vàries veus de Dalmacia (Croàcia meridional).[56]
- 2013: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Espanya, Grècia, Itàlia, Marroc i Portugal).[43]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Eslovàquia.
- 2008: La fujara i la seua música.[57]
- 2013: La música de Terchová.[58]
- 2015: La cultura de la gaita.[59]
- 2016: El teatre de porritos en Eslovàquia i Chequia (compartit en la República Checa)[60]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Eslovènia.
- 2016: La representació de la Passió en Škofja Loka[61]
=== Archiu:Flag of Spain.svg Espanya
===
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya.
- 2008: La Patum de Berga.[62]
- 2008: El misteri d'Elig.[63]
- 2009: Tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol: el Consell d'Hòmens Bons i el Tribunal de les Aigües de Valéncia.[64]
- 2009: El chiule gomero, llenguage chiulat de l'illa de la Gomera.[65]
- 2010: El flamenc.[66]
- 2010: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Croàcia, Grècia, Itàlia, Marroc i Portugal).[43]
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[4]
- 2010: El vora de la Sibila de Mallorca.[67]
- 2010: Els castells.[68]
- 2011: Revitalisació del saber tradicional de la calç artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla).[69]
- 2011: La festa de «la Mare de Déu de la Salut» d'Algemesí i la seua Muixeranga.[70]
- 2012: La festa dels patis en Còrdova.[71]
- 2015: Festes del fòc del solstici d'estiu en els Pirineus (compartit en Andorra i França).[11]
- 2016: La festa de les Falles de Valéncia.[72]
- 2019: Fabricació artesanal de ceràmica d'estil talaverano en Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe.[73]
- 2020: Festes dels Cavalls del Vi de Caravaca de la Creu.[74]
- 2023: Vidre bufat (compartit en Alemània, República Checa, Finlàndia, França i Hongria).[6]
- 2024: Cultura sidrera asturiana
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Estònia.
- 2008: Les celebracions de les vores i danses bàltics (compartit en Letònia i Lituània).[75]
- 2008: L'espai cultural de Kihnu.[76]
- 2009: El leelo, vora polifònica tradicional del poble bardiça.[77]
- 2014: L'us tradicional de la sauna de fum en Võromaa.[78]
França FRA
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en França.
- 2008: Jagants i dragons procesionales de Bèlgica i França (compartit en Bèlgica).[25]
- 2009: El traçat tradicional en la fusteria de construcció francesa.[79]
- 2009: La tapisseria d'Aubusson.[80]
- 2009: El maloya.[81]
- 2009: El cantu in paghjella, vora profana i llitúrgic tradicional de Còrsega.[82]
- 2010: El gremi, ret de transmissió de coneiximents i identitats per mig de la pràctica d'un ofici.[83]
- 2010: La menjada gastronòmica dels francesos.[84]
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[4]
- 2010: L'art del encaix d'agulla d'Alençon.[85]
- 2011: L'equitació tradicional francesa.[86]
- 2012: Fest-noz: reunió festiva basada en l'eixecució colectiva de danses tradicionals de Bretanya.[87]
- 2013: Les ostensiones septenales llemosines[88]
- 2014: El gwoka: músiques, vores, danses i expressions culturals representatives de l'identitat guadalupeña.[89]
- 2015: Festes del fòc del solstici d'estiu en els Pirineus (compartit en Espanya i Andorra).[11]
- 2016: El carnestoltes de Granville[90]
- 2023: Vidre bufat (compartit en Alemània, República Checa, Finlàndia, Espanya i Hongria).[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Finlàndia.
- 2023: Vidre bufat (compartit en Alemània, República Checa, Espanya, França i Hongria).[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Geòrgia.
- 2008: El vora polifònica georgiano.[91]
- 2013: Antic método georgiano de vinificación tradicional en kvevris.[92]
- 2016: La tradició cultural viva dels tres sistemes d'escritura de l'alfabet georgiano[93]
===
- REDIRECT:Plantilla:GRC ===
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Grècia.
- 2010: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Croàcia, Espanya, Itàlia, Marroc i Portugal).[43]
- 2014: Coneiximents i pràctiques del cultiu del mástique en l'illa de Quíos.[94]
- 2015: L'artesania del marbre tiniota.[95]
- 2016: La “Momoeria”, celebració de l'Any Nou en huit pobles de la regió de Kozani (Macedònia Occidental, Grècia)[96]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Hongria.
- 2009: Festa dels busós de Mohács: carnestoltes emmaixquerat tradicional del final d'hivern.[97]
- 2011: Método Táncház: un model hongarés per a la transmissió del patrimoni cultural immaterial.[98]
- 2012: L'art popular del brodat de la comunitat tradicional matyó.[99]
- 2012: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[12][4]
- 2023: Vidre bufat (compartit en Alemània, República Checa, Finlàndia, França i Espanya).[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Irlanda.
- 2017: Uillean piping, música de gaita irlandesa
- 2018: El hurling
Itàlia ITA
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Itàlia.
- 2008: El teatre de porritos sicilià Opera dei Pupi.[100]
- 2008: El Vora a tenore, una vora pastoral sardo.[101]
- 2010: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Espanya, Grècia, Marroc i Portugal).[43]
- 2012: El saber fer tradicional del violí de Cremona.[102]
- 2013: Processons d'estructures colossals dutes a costeres.[103]
- 2014: Pràctica tradicional del cultiu de la vinya en got (“vite ad alberello”) de la comunitat de Pantelleria.[104]
- 2016: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[3][4]
- 2017: La pizza napolitana i l'art de la seua preparació.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Letònia.
- 2008: Les celebracions de les vores i danses bàltics (compartit en Estònia i Lituània).[75]
- 2009: L'espai cultural dels suiti.[105]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Lituània.
- 2008: Les celebracions de les vores i danses bàltics (compartit en Estònia i Letònia).[75]
- 2008: La creació i el simbolisme de les creus.[106]
- 2010: Els sutartinės, vores lituanes a vàries veus.[107]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Luxemburc.
- 2010: La processó en danses d'Echternach.[108]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Macedònia del Nort.
- 2013: La festa dels Quaranta Sants Màrtirs de Štip.[109]
- 2014: La kopatchkata, dansa comunitària del llogaret de Dramtche (regió de Pianets).[110]
- 2015: El glasoechko, vora masculina a dos veus del Baix Polog.[111]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Moldàvia.
- 2013: Colindat: ronda nadalenca de grups d'hòmens jóvens (compartida en Romania).[112]
- 2016: L'artesania tradicional de tapissos murals en Romania i la República de Moldova (compartit en Romania) [113]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Portugal.
- 2011: El fado, vora popular urbana de Portugal.[114]
- 2013: La dieta mediterrànea (compartida en Chipre, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc).[43]
- 2014: El cante alentejano, vora polifònica de l'Alentejo (sur de Portugal).[115]
- 2015: La fabricació tradicional d'esquelles.[116]
- 2016: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[3][4]
- 2016: El procediment de fabricació de la ceràmica negra de Bisalhãés.[117]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en la República Checa.
- 2008: Slovácko Verbuňk, la dansa dels reclutes.[118]
- 2010: Cortejos per les cases i caraces de carnestoltes en els pobles de la regió d'Hlinecko.[119]
- 2010: La cetreria, un patrimoni humà viu (compartit per atres 17 països d'Europa, Àsia i Àfrica).[4]
- 2011: La Cavalcata dels Reis en el surest de la República Checa. Es porta a terme en primavera, en el context de les celebracions tradicionals del Pentecostés.[120]
- 2016: El teatre de porritos en Eslovàquia i Chequia (compartit en Eslovàquia)[60]
- 2023: Vidre bufat (compartit en Alemània, Espanya, Finlàndia, França i Hongria).[6]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Romania.
- 2008: El ritual del Căluș.[121]
- 2009: La doïna.[122]
- 2009: La ceràmica artesanal d'Horezu.[123]
- 2013: Colindat: ronda nadalenca de grups d'hòmens jóvens (compartida en Moldàvia).[112]
- 2015: Les danses de chicons en Romania.[112][124]
- 2016: L'artesania tradicional de tapissos murals en Romania i la República de Moldova (compartit en Moldàvia) [113]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Rússia.
- 2008: L'espai cultural i la cultura oral dels semeiskie.[125]
- 2008: La epopeya heròica yakuta Olonjo.[126]
===
- redirect Plantilla:CHE ===
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Suïssa.
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Turquia.
- 2008: El Sema, cerimònia mevleví.[128]
- 2008: L'art dels meddah (meddahlik).[129]
- 2009: El karagöz.[130]
- 2009: L'art tradicional âşıklık (la juglaría).[131]
- 2010: La sohbet, reunió tradicional.[132]
- 2010: Semah, ritual dels alevi-bektaşis.[133]
- 2010: Yağlı güreş, festival de lluita en oli de Kırkpınar.[134]
- 2011: La tradició ceremonial del keşkek.[135]
- 2012: La festivitat de Mesir Macunu.[136]
- 2013: La cultura i tradició del café a la turca.[137]
- 2014: El ebru, art turc de fabricació de paper jaspeado.[138]
- 2016: El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (compartit en atres 11 països d'Àsia i Europa).[22]
- 2016: La tradició cultural de fabricar i compartir el pa pla denominat lavash, katyrma, jupka o yufka (compartit en Azerbaiyan, Iran, Kazakhstan i Kirguizistan)[23]
- 2016: L'artesania tradicional de la ceràmica çini[139]
- Artícul principal → Anex:Patrimoni de la Humanitat en Ucrània.
- 2013: La pintura decorativa de Petrykivka, expressió de l'art popular ornamental ucranià.[140]
- 2016: Vores cosacos de la regió de Dnipropetrovsk.[141]
Patrimoni cultural immaterial en Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]Encara no conta en patrimoni cultural immaterial inscrit.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Europa i Amèrica del Nort
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és el patrimoni cultural immaterial?». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2009.
- ↑ Unesco. «La isopolifonía popular albanesa» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 El 30 de novembre de 2016 es va ampliar esta proclamació a Alemània, Itàlia, Kazakhstan, Pakistan i Portugal.«5 noves inscripcions en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial». Unesco. Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Unesco. «La cetreria, un patrimoni humà viu» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ «L'idea i la pràctica de mancomunar interessos colectius en cooperatives». UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «UNESCO - Knowledge, craft and skills of handmade glass production» (en en). ich.unesco.org. Consultat el 2023-12-11.
- ↑ Unesco. «El duduk i la seua música» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art de les creus de pedra armènies. Simbolisme i tècnica de esculpido de les khachkars» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Interpretació de la epopeya armènia “Els temeraris de Sasún” o “David de Sasún”» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «El lavash: preparació, significat i aspecte del pa tradicional, com a expressió cultural en Armènia» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Unesco. «EFiestas del fòc del solstici d'estiu en els Pirineus» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ 12,0 12,1 El 6 de decembre de 2012 es va ampliar esta proclamació a Àustria i Hongria.«Sèt nous elements inscrits en la Llista Representativa del patrimoni immaterial de la UNESCO». Servici de prensa d'Unesco. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Schemenlaufen: desfilada del carnestoltes de Imst (Àustria)» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «L'equitació clàssica i l'Escola Espanyola d'Equitació de Viena» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «El mugham azerbaiyano» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art dels ashiqs d'Azerbaiyan» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art tradicional del teixit de l'estora azerbaiyana en la República d'Azerbaiyan» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Art de fabricació i pràctica musical del Tar, instrument de cordes en màstil llarc» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Chovkan: joc ecuestre tradicional a lloms de cavalls karabajos en la República d'Azerbaiyan» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «L'art de fabricació i el simbolisme tradicionals del kelaghayi, mocador de cap en seda per al tocat de la dòna» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «L'artesania del coure de Lahij» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ 22,0 22,1 Unesco. «Nawruz, Novruz, Nowruz, Nowruz, Nawruz, Nauryz, Nuruz, Nowruz, Navruz, Nowruz, Nevruz i Navruz (Festivitat de l'Any Nou)». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ 23,0 23,1 «La tradició cultural de fabricar i compartir el pa pla denominat lavash, katyrma, jupka o yufka». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de novembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El carnestoltes de Binche» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 25,0 25,1 Unesco. «Jagants i dragons procesionales de Bèlgica i França» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La processó de la Santa Sanc de Bruixes» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Els Krakelingen i el Tonnekensbrand, festivitats del pa i del vi del final de l'hivern en Geraardsbergen» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Houtem Jaarmarkt, fira hivernal anual i mercat de ganado en Sint-Lievens-Houtem» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El carnestoltes de Aalst» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Programa per a cultivar la ludodiversidad: salvaguardia dels jocs tradicionals en Flandes» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El repertori del ritual de les quintes de Lovaina» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Les marches d'Entre-Sambre-et-Meuse» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La peixca del camarón a cavall en Oostduinkerke» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ «La tradició cultural cervecera en Bèlgica». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El rito dels Sars de Kalyady (Sars de Nadal)» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El brodat de Zmijanje» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «Les Babi de Bistritsa, polifonia, danses i pràctiques rituals arcaiques de la regió de Shoplouk» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El nestinarstvo, mensages del passat: “Panagyr” de Sant Constantino i Santa Elena en el llogaret de Bulgari» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La tradició de la fabricació d'estores en Tchiprovski» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «La Surova, festa popular de la regió de Pernik» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «Els encaixos de Lefkara o lefkaritika» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El duel poètic Tsiattista» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 Unesco. «La dieta mediterrànea» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La processó Za Krizen (via crucis) en l'illa de Hvar» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La processó de primavera de les Ljelje/Kraljice (reines) de Gorjani» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Marcha dels campanilleros de la regió de Kastav en el carnestoltes anual» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa de Sant Blas, patró de Dubrovnik» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La fabricació tradicional de joguets infantils de fusta en Hrvatsko Zagorje» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La fabricació d'encaixos en Croàcia» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Cante i música a dos veus en escala istriana» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El Sinjska Alka, torneig de cavalleria de Sinj» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'elaboració del pa d'espècies en el nort de Croàcia» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La vora ojkanje» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La pràctica de la vora i la música bećarac de Croàcia oriental» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El Nijemo Kolo, dansa silenciosa de l'interior de Dalmacia» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Klapa: vora a vàries veus de Dalmacia (Croàcia meridional)» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La fujara i la seua música» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La música de Terchová» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La cultura de la gaita» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ 60,0 60,1 «El teatre de porritos en Eslovàquia i Chequia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ «La representació de la Passió en Škofja Loka». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «La Patum de Berga» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El misteri d'Elig» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Tribunals de regantes del Mediterràneu espanyol: el Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia i el Tribunal de les Aigües de l'Horta de Valéncia» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El chiule gomero, llenguage chiulat de l'illa de la Gomera (Illes Canàries)» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El flamenc» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La vora de la Sibila de Mallorca» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Els “castells”» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Revitalisació del saber tradicional de la calç artesanal en Morón de la Frontera (Sevilla, Andalusia)» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa de «la Mare de Déu de la Salut» de Algemesí» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa dels patis de Còrdova» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa de les Falles de Valéncia» (en espanyol). Consultat el 1 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Fabricació artesanal de ceràmica d'estil talaverano en Talavera de la Reina i El Pont de l'Arquebisbe» (en espanyol). Consultat el 13 de decembre de 2019.
- ↑ «Ficha Cavalls del Va vindre Patrimoni Humanitat».
- ↑ 75,0 75,1 75,2 Unesco. «Les celebracions de les vores i danses bàltics» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural de Kihnu» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El leelo, vora polifònica tradicional del poble bardiça» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'us tradicional de la sauna de fum en Võromaa» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «El traçat tradicional en la fusteria de construcció francesa» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La tapisseria de Aubusson» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El maloya» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El cantu in paghjella, vora profana i llitúrgic tradicional de Còrsega» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El gremi, ret de transmissió de coneiximents i identitats per mig de la pràctica d'un ofici» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El menjar gastronòmic dels francesos» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art de l'encaix d'agulla de Alençon» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'equitació tradicional francesa» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Fest-noz: reunió festiva basada en l'eixecució colectiva de danses tradicionals de Bretanya» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Les ostensiones septenales llemosines» (en espanyol). Consultat el 22 de juny de 2014.
- ↑ Unesco. «El gwoka: músiques, vores, danses i expressions culturals representatives de l'identitat guadalupeña» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «El carnestoltes de Granville». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «La vora polifònica georgiano» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Antic método georgiano de vinificación tradicional en kvevris» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ «La tradició cultural viva dels tres sistemes d'escritura de l'alfabet georgiano». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Coneiximents i pràctiques del cultiu del mástique en l'illa de Quíos» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «L'artesania del marbre tiniota» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ «La “Momoeria”, celebració de l'Any Nou en huit pobles de la regió de Kozani (Macedònia Occidental, Grècia)». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Festa dels busós de Mohács: carnestoltes emmaixquerat tradicional del final d'hivern» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Método Táncház: un model hongarés per a la transmissió del patrimoni cultural immaterial» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art popular del brodat de la comunitat tradicional matyó» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «El teatre de porritos sicilià Opera dei Pupi» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La Vora a tenore, una vora pastoral sardo» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El saber fer tradicional del violí de Cremona» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Processons d'estructures colossals dutes a costeres» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «Pràctica tradicional del cultiu de la vinya en got (“vite ad alberello”) de la comunitat de Pantelleria» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural dels suiti» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La creació i el simbolisme de les creus» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Els sutartinės, vores lituanes a vàries veus» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La processó en danses de Echternach» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festa dels Quaranta Sants Màrtirs de Štip» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «La kopatchkata, dansa comunitària del llogaret de Dramtche (regió de Pianets)» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «El glasoechko, vora masculina a dos veus del Baix Polog» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de decembre de 2015.
- ↑ 112,0 112,1 112,2 Unesco. «Colindat: ronda nadalenca de grups d'hòmens jóvens» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ 113,0 113,1 «L'artesania tradicional de tapissos murals en Romania i la República de Moldova». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El fado, vora popular urbana de Portugal» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El cante alentejano, vora polifònica de l'Alentejo (sur de Portugal)» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «La fabricació tradicional d'esquelles» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ «El procediment de fabricació de la ceràmica negra de Bisalhãés» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Slovácko Verbuňk, la dansa dels reclutes» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Cortejos per les cases i caraces de carnestoltes en els pobles de la regió de Hlinecko» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La Cavalcata dels Reis en el surest de la República Checa» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El ritual del Căluşa» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La doïna» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La ceràmica artesanal de Horezu» (en espanyol). Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «Les danses de chicons en Romania» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2015.
- ↑ Unesco. «L'espai cultural i la cultura oral dels semeiskie» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La epopeya heròica yakuta Olonjo» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ «Festa dels Viticultores de Vevey». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «El Sema, cerimònia mevlevi» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art dels meddah, narradors públics» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «El karagöz» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «L'art tradicional âşıklık (la juglaría)» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La sohbet, reunió tradicional» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Semah, ritual dels alevi-bektaşis» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «Festival de lluita en oli de Kırkpınar» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La tradició ceremonial del keşkek» (en espanyol). Consultat el 24 de juny de 2012.
- ↑ Unesco. «La festivitat de Mesir Macunu» (en espanyol). Consultat el 28 de decembre de 2012.
- ↑ Unesco. «La cultura i tradició del café a la turca» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «El ebru, art turc de fabricació de paper jaspeado» (en espanyol). Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «El ebru, art turc de fabricació de paper jaspeado». UNESCO. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «La pintura decorativa de Petrykivka, expressió de l'art popular ornamental ucranià» (en espanyol). Consultat el 16 d'agost de 2014.
- ↑ Unesco. «Vores cosacos de la regió de Dnipropetrovsk» (en espanyol). Consultat el 7 de decembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (en espanyol) Llistes del Patrimoni Immaterial
- (en espanyol) Convenció per a la salvaguardia del patrimoni cultural immaterial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio cultural inmaterial de la humanidad en Europa y América del Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.