Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Moldàvia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Moldàvia conta actualment en un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, de caràcter cultural, com a part d'una denominació multinacional.[1]

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Els següents llocs en Moldàvia han segut declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Arc Geodèsic de Struve
Be cultural inscrit en 2005.
Este ben és compartit en Plantilla:BLR, Plantilla:EST, Plantilla:FIN, Plantilla:LAT, Plantilla:LIT, Noruegaborder|link=|20px Noruega, Rusiaborder|link=|20px Rusia, Plantilla:SWE i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
Localisació: Soroca
L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)[2]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Moldàvia.
Arc geodèsic de Struve - Siti compartit en Bielorússia, Estònia, Finlàndia,
Letònia, Lituània, Noruega, Rússia, Suècia i Ucrània.

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Moldàvia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 22 de febrer de 2017,[3] ha presentat els següents llocs:

Archiu:Surroundings of the village Lazo (1980). (23725644044).jpg Típics sols chernozem de la planura de Bălți

Be mixto

Propost en 2011

Archiu:Moldova Orheiul Vechi.jpg El paisage arqueològic de Orheiul Vechi

Be cultural

Propost en 2017

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Moldàvia té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.[4]

Archiu:Christmas carol singing (Prigor-).jpg Colindat: ronda nadalenca de grups d'hòmens jóvens
Be immaterial inscrit en 2013.
Este element és compartit en Plantilla:ROM
Tots els anys, ans que apleguen les festes nadalenques, en tots els pobles de la República de Moldova i de Romania es formen grups d'hòmens jóvens per a preparar el “colindat”, una ronda que té lloc la vespra del dia de Nadal en el transcurs de la qual els chicons van de casa en casa entonant cançons festives. En acabant de que els rondadores han cantat, les famílies de les llars visitades els oferixen alguns presents tradicionals i diners. Les vores són de temàtica èpica i s'adapten a cada u de les llars als que es va a rondar. Els jóvens interpreten també cançons en les que desigen bona sòrt a les chicones fadrines i ballen en elles perque, segons es diu, açò les pot ajudar a que troben marit a l'any següent. A voltes, els ronderos visten trages tradicionals, acompanyen les seues vores en instruments musicals i eixecuten danses. Els principals depositaris i practicants d'este element del patrimoni cultural immaterial són els propis grups de jóvens, generalment fadrins. Els que s'encarreguen de formar-los en esta pràctica solen ser hòmens experimentats de més edat, que en la seua joventut varen ser caps de grup. Les cançons tradicionals es deprenen en el transcurs d'ensajos diaris que tenen lloc des de la formació del grup fins a la vespra del dia de Nadal. En algunes comarques s'admet que els chiquets assistixquen als ensajos per a que vagen deprenent el repertori de cançons. Ademés de ser un mig de felicitar els Nadals, este element del patrimoni cultural eixercita un paper important en la preservació de l'identitat de les comunitats i en el reforçament de la cohesió social. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen Inmaterial (alto).svg L'artesania tradicional de tapissos murals en Romania i la República de Moldova
Be immaterial inscrit en 2016.
Este element és compartit en Plantilla:ROU
Els tapissos murals fabricats per comunitats de tejedores de la República de Moldova i Romania servien antany com a elements decoratius i aïllants en les llars, i també formaven part de la dot nupcial de les jóvens casaderas. Per a confeccionar les seues peces d'artesania en motius realment impressionants, els tapiceros utilisaven tècniques diverses. Alguns motius dels tapissos indicaven també l'orige dels tejedores que els fabricaven. En les pràctiques culturals de les comunitats, els tapissos murals eixercitaven atres funcions, per eixemple en els funerals simbolisaven el trànsit de l'ànima al més allà. També es presentaven en exposicions internacionals com a signes de l'identitat cultural de les comunitats. Hui en dia, en els llocs públics i domicilis privats estos tapissos s'aprecien essencialment com a obres d'art, i com a tals s'exponen en les ciutats en motiu de la celebració de festivitats i cerimònies diverses. Els métodos de la seua fabricació han evolucionat i en algunes regions s'ha passat d'usar telers verticals o horisontals a recórrer a la tècnica del cordoncillo eixecutat fil per fil i a atres modalitats de teixir. Hui en dia els tapiceros poden treballar en els seus propis domicilis. En els pobles, les jóvens deprenen este art de les seues mares i yayes, mentres que en les ciutats s'impartixen cursos en diversos centres, associacions, coleges i museus. La confecció de tapissos murals no només es considera una expressió de la creativitat i l'identitat cultural d'els qui practiquen este art tradicional, sino que també és un element del patrimoni cultural que permet crear vínculs d'unió entre persones de grups d'edat i classes socials diferents. (UNESCO/BPI)[5]

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Moldova, Republic of». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de giner de 2013.
  2. «Arc Geodèsic de Struve». UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de giner de 2013.
  3. Llistaindicativa de Moldàvia
  4. «República de Moldova - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 30 de giner de 2013.
  5. «L'artesania tradicional de tapissos murals en Romania i la República de Moldovaa» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de decembre de 2016.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]