Illa de Quíos

Illa de Quíos

Quíos o Quío (en grec: Χίος, Gíos) és una illa grega en el mar Egeo situada pròxima a la costa de la península de Karaburun, en Turquia. És un conegut punt turístic per la seua història, paisages i bon clima. Posseïx una superfície de 842,29 km² (sense incloure illes i illots pròxims), en 53 817 habitants (2005). Els seus principals productes d'exportació són les olives, les figues i el vi. La capital és la ciutat de Quíos.

Administrativament, l'illa forma part de la perifèria de Egeo Septentrional, en l'homònima unitat perifèrica de Quíos (junt en l'illa de Psara).

Orige mític

L'orige del seu nom, segons la mitologia grega, era per Quío, un fill de Poseidón i una nimfa, que va obtindre el seu nom perque quan a la seua mare li varen aplegar els dolors del part es va posar a nevar. També es contava que un dels seus reis havia segut Enopión, que havia aplegat a l'illa des de Creta en els seus fills. Més vesprada varen aplegar a l'illa carios i abantes d'Eubea pero un atre rei cridat Héctor, vàries generacions despuix, guerreó contra els carios i els abantes, va matar a molts d'ells i al restant varen ser obligats a retirar-se. Despuix d'esta guerra, segons la tradició, els de Quíos varen decidir celebrar els seus sacrificis religiosos en el Panjonio.

Història

Molt habitada cap a el V en aproximadament 120.000 habitants, va ser conquistada pels jonios, els qui varen fundar una colónia que va formar part de la cridada Lliga Jonia. Durant la colonisació grega del Mediterràneu, va fundar a la seua volta una atra colónia, Maronea, en la costa nort de la mar Egeo.

L'illa va ser conquistada i ocupada pel Imperi aqueménida en 494 a. C., i quan els perses es varen retirar, es va integrar en la Lliga de Delos. Posteriorment va passar a domini del Imperi romà i després del Imperi bizantí. Despuix de la conquista de Constantinopla en 1204 pels creuats, va passar a formar part del Imperi llatí. Més vesprada va ser una possessió de la República de Gènova, i posteriorment conquistada pel Imperi otomà en 1566.

Durant la guerra d'Independència de Grècia (1821-29), els otomans es varen venjar d'un atac a una de les seues comunitats, en matances de grecs en Tesalia, Macedònia i les illes del Egeo. Una d'elles va ser Quíos en març de 1822, morint uns 20 000 dels seus habitants. Este fet va provocar el respal europeu de França, Gran Bretanya, Àustria i Rússia en l'independència de Grècia. Esta intervenció es va vore incitada també per certes obres com el famós quadro de Delacroix o el poema de Victor Hugo. La Guerra va concloure en 1829, pero Quíos va tindre que esperar a 1912 per a formar part de Grècia, despuix de la batalla de Elli, durant la primera guerra dels Balcans.

A lo llarc de l'història el mastika (μαστίχα masticha) un licor, originalment en mástique, una resina arreplegada del lentisco (Pistacia lentiscus), un arbusto perenne natiu que es cultiva en l'illa de Quíos va ser de gran importància econòmica.

Miscelànea

• El mit grec de Cipariso està ambientat en Quíos.
• Es diu que el poeta Homero i el matemàtic Hipócrates varen nàixer en Quíos.
• Eugène Delacroix va pintar el quadro La matança de Quíos (Scènes dones massacres de Scio, 1824), en referència a la matança ocorreguda en 1822.
• Victor Hugo va escriure L'Enfant de Chios.
• Lord Byron va participar en el moviment prohelenista, morint en Grècia.

• El nom Quíos es referix a la resina de lentisco, que és també un producte de l'illa, el cultiu de la qual va ser designat com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco el 27 de novembre de 2014.
• Quíos és una prefectura de Grècia.

Vore també

• Prefectura de Quíos
• La matança de Quíos, pintura de Delacroix
• Museu Arqueològic de Quíos
• Colecció Arqueològica de Volisós
• Museu Bizantí de Quíos

Enllaços externs

• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Lloc arqueològic de Emporio de Quíos (en grec).
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Lloc arqueològic de Kambo de Quíos (en grec).