L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Nestinarstvo

Nestinarstvo (, en griego: αναστενάρια anastenária) és un ritual de fòc que es realisava originalment en varis llogarets de parla búlgara i grega en les montanyes Istranca, prop de la costa del Mar Negra, en el surest de Bulgària.[1] Es tracta d'un ball descalce sobre brases humeantes (жарава, zharava ) realisat pels nestinari (нестинари). Per lo general, es practica en la plaça principal del poble front a tota la població el dia dels sants Constantino i Elena (la nit del 3 al 4 de juny) o el dia del sant patró del poble. El ritual és una mescla única de creències ortodox orientals i tradicions paganes més antigues de les montanyes Istranca.[2] En 2009, el ritual es va inscriure en el llistat del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i en la Llista Representativa Nacional del Patrimoni Cultural Immaterial "Tesors humans vius - Bulgària" sobre l'aplicació del museu històric regional Burgas.[3]

Nestinarstvo

Història

Esta costum danzaria es va generalisar a principis de el XX en varis llogarets búlgars i gregues en l'est de Tracia, algunes de les quals en 1913 varen passar a Bulgària i unes atres varen permanéixer en Turquia. La població grega del restant dels llogarets de Turquia va emigrar a Grècia en la década de 1920 i va dur en si les costums del Nestar.

En el passat també es practicava en la Tracia de la Mar Blanco, i hui es conserva en solament uns pocs pobles en la montanya Istranca. En Bulgària, la costum es conserva en la seua forma autèntica solament en un poble en la montanya Istranca - Balgari.[4]

En Grècia, el nestinari es practica en varis llogarets del Egeo de Macedònia, poblades per descendents de refugiats tracios, com Kara Kavak (Mavrolevki) en Drama, Butkovo (Kerkini) i Kakaraska (Agia Eleni) en Sersko, Lagadina (Langadas) en Salónica i Melli.

Relacions en l'antiga Tracia

Segons alguns investigadors, les raïls del ritual estan relacionades en els antics tracios.[5][6] No obstant, esta hipòtesis es basa més en conjectura que en evidència confiable, perque se sap molt poc sobre les pràctiques religioses dels tracios.[7][8] Ni l'informació rebujada dels autors grecs i romans, ni les senyes arqueològiques, es poden associar en cap grau de certea en les pràctiques nestinarias.

Tradició Nestinar

Tradicionalment, el dret a realisar el ritual seria hereditari i el nestinar solament pot ser succeït pel seu fill o filla, i solament quan ell o ella és massa vell o està malalt per a continuar fent-ho. La casa del nestinar és sagrada, perque alberga la stolnina (столнина) - una chicoteta capella a on es coloquen icons de varis sants, aixina com un tambor sagrat utilisat específicament per al ritual i que es creu que cura al percusionista si està malalt.[9]

Descripció

El dia del ritual, els parracs anaven a la stolnina dirigida pel nesinar principal i el sacerdot, a on ho veen tirar incens als íconos i els atres nestinari, transferint-los simbòlicament poder espiritual i inspiració. Després, la gent es dirigia a una font sagrada en el nom del sant, a on menjaven una ofrena de corder.

Despuix de la vespradeta, la multitut encenia un gran fòc i ballava un horo (un ball de ronda tradicional) fins que el fòc es consumia i solament queden brases. El ball descalce de Nestinari sobre ascua que seguix com el clímax de la nit està acompanyat pel ritme del tambor sagrat i el sò d'una gaita. Es creu popularment que alguns dels ballarins alcancen un estat de trance religiós mentres ballen, explicant per qué els seus peus no es cremen i supostament no senten dolor.

Explicació científica

Contràriament a l'idea de que els peus dels nestinari no es cremen perque cauen en trance o estan protegits per un poder superior, caminar sobre carbons té una explicació científica. Dos factors principals fan possible la resplandor i eviten cremades:

  • Els carbons tenen molt baixa conductivitat tèrmica .
  • El contacte entre el carbó i els peus descalzos és molt breu. Els nestinari chafen la superfície ràpidament sense excavar en les brases d'avall.

Per un breu moment de contacte i baixa conductivitat tèrmica, el carbó transmet una chicoteta cantitat de calor a la pell.[10][11][12]

Turisme

En els sigles XX i XXI, el ritual es va comercialisar en gran mida i ara es porta a terme per als turistes estrangers en tots els centres turístics de la costa búlgara de la Mar Negra per persones que tenen poc que vore en la tradició original. Alguns búlgars encara realisen el ritual en la seua forma més autèntica en els llogarets de Istranca.

El ritual també es conserva entre la població de varis llogarets en el nort de Grècia, que una volta varen viure junt en els búlgars en l'interior de Istranca, pero varen ser ocupades i després preses per Grècia despuix de la Primera Guerra Mundial.[13][14][15]

Distribució fòra dels Balcans

Es coneixen rituals similars en atres nacions. Hi ha llegendes per a les persones en Itàlia que caminen sobre brases sense causar dany. El ritual també va existir en China, Japó, com en algunes tribus àraps en Argèlia i Marroc. L'art de caminar les brases està dominat pels chamans en Àsia Menor, Siberia, Àfrica, Amèrica i algunes illes en el Pacífic.

Homenages

Els nunataks de Nestinari en l'illa Livingston en les illes Shetland del Sur, Antàrtida, duen el nom del ritual folklòric búlgar de Nestinari.

Vore també

Referències

  1. ↑ Xygalatas, Dimitris, 2012. The Burning Saints. Cognition and Culture in the Fire-walking Rituals of the Anastenaria
  2. ↑ «Nestinari» (en bulgarian). The Bulgarian Traditions. Consultat el 10 d'agost de 2006.
  3. ↑ Nestinarstvo, messages from the past: the Panagyr of Saints Constantine and Helena in the village of Bulgari. UNESCO. Посетен на 2017-06-03
  4. ↑ Фол, В. Р. Нейкова, Огън и музика, София, АИ „Марин Дринов“, 2000, с. 16 – 18.
  5. ↑ Арнаудов, М. 1971. Нестинари в Тракия. – В: Студии върху българските обреди и легенди. Т. 2.
  6. ↑ Фол, Ал. 1981. Тракийското наследство в българската култура. – Исторически преглед. № 3 – 4.
  7. ↑ Archibald, Z.H., 1999. Thracian cult: from practice to belief, – Ancient Greeks West and East, ed. G. Tsetskhladze. Leiden: Brill, 427 – 68.
  8. ↑ Rabadjiev, K., 2015. Religion, – A Companion to Ancient Thrace, eds. J. Valeva, E. Nankov & D. Graninger. Chichester and Malden: Wiley-Blackwell, 443 – 56.
  9. ↑ Георгиева, Иваничка (1987). «Нестинарството в Странджа», Културно-историческо наследство на Странджа–Сакар (en bulgarian), София: Народна младеж. OCLC 20353251.
  10. ↑ Willey, D. 2007. "Firewalking Myth vs Physics". University of Pittsburgh. Посетен на 2017-06-03
  11. ↑ How to walk on ret-hot coals | The Science of Firewalking At-Bristol Science Centre 28/03/2014 Посетен на 03/06/2017
  12. ↑ How Does Coal Walking Work? Brainstuff 02/04/2015 Посетен на 03/06/2017
  13. ↑ Xygalatas, Dimitris(2011).«Ethnography, Historiography, and the Making of History in the Tradition of the Anastenaria».History and Anthropology.22: 57–74.doi:10.1080/02757206.2011.546855.
  14. ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 3 de maig de 2006. Consultat el 10 d'agost de 2006.
  15. ↑ «The fiery souls of the Anastenari». Consultat el 20 de maig de 2010.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nestinarstvo&oldid=1444210»