Anar al contingut

Anastenaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'anastenaria (en búlgar Нестинарство, i en grec Αναστενάρια) és un ritual tradicional realisat en alguns llogarets del nort de Grècia i el sur de Bulgària pel que es camina sobre el fòc. Les comunitats que celebren este ritual descendixen de refugiats que varen entrar a Grècia des de Tracia oriental despuix de les guerres balcàniques de 1911-1912 i l'intercanvi de població entre Grècia i Turquia en 1923.[1][2]

Els llocs búlgars i grecs que fan estes festes ancestrals, realisen un únic cicle ritual anual que comença el 21 de maig i finalisa el 23 de maig de cada any. Les figures centrals de la tradició són San Constantino i Santa Elena la festivitat de la qual se celebra el 21 de maig, pero tots els dies importants d'este cicle coincidixen en dies importants en el calendari ortodox grec i estan relacionats en varis sants cristians. Els dos events principals d'este cicle són dos festes, una en giner i sobretot, en maig, dedicat a estos dos sants. Cada una de les festes té una duració de 3 dies i inclou vàries processons, música, ball i un sacrifici d'animals. La festa culmina en un ritual caminant sobre el fòc, a on els participants, duent els íconos dels sants Constantino i Elena, ballen extáticament durant hores abans de caminar descalzos sobre les brases de color roig lluent del fòc preparat prèviament, sense que resulten cremats.[3]

Cada comunitat de l'Anastenaria té un santuari especial conegut com konaki, a on es coloquen els seus icons sagrats i els 'signes' dels sants (semadia), aixina com ofrenes votivas i mocadors rojos units als icons. Ací, en la vespra del dia dels sants, el 20 de maig, Constantino i Elena són reunits per a ballar al ritme de la música del tambor i la lira tracia. Despuix d'un temps, creuen que poden ser 'posseïts' per Sant Constantino i entren en trance. En el matí del dia dels sants, el 21 de maig, es reunixen en el 'konaki' i apleguen a un pou per a ser beneït en aigua beneïda i realisen el sacrifici d'animals. Les regles sobre la naturalea de les bésties que van a ser sacrificades són precises, pero diferixen d'un poble a un atre. De nit s'encén un fòc en un espai obert, i despuix de ballar durant algun temps en el konaki, els 'anastenarios' van cap a ell duent els seus icons. Despuix de ballar al voltant d'ell en círcul, els anastenaris individualment ballen sobre les brases mentres el sant es mou. Este ritual també es realisa en giner, durant la festa de San Atanasio, pero l'anar sobre el fòc es realisa en l'interior d'un edifici.

Orígens

Segons alguns mits, la costum es va originar en l'Edat Mija quan l'iglésia de Sant Constantino en Kosti, hui dia, Bulgària, es va incendiar, i podien escoltar-se des de dins les veus dels sants que demanaven ajuda. Els parracs que varen tractar d'apagar les flames per a rescatar-los varen resultar ilesos, puix estaven protegits pels sants. La majoria dels etnógrafos, no obstant, han argumentat que les Anastenaria són vestigis d'antigues pràctiques rituals de cults de Dioniso.[4][5]

L'anastenaria hui

Hui dia, els rituals de l'anastenaria es porten a terme en cinc pobles del nort de Grècia: Ayia Eleni, Langadas, Melike, Mavrolefke i Kerkine. També el ritual encara se seguix realisant en sis pobles búlgars de les montanyes de Strandzha: Balgari, Gramatikovo, Slivarovo, Kondolovo, Kosti i Brodilovo.

Referències

  1. ↑ Xygalatas, Dimitris, 2011. “Ethnography, Historiography, and the Making of History in the Tradition of the Anastenaria”, History and Anthropology 22 (1), pp. 57-74.
  2. ↑ C. A. Romaios, Cultes populaires de l'Ihrace, Atenes, 1945, pp. 17-123.
  3. ↑ Danforth, Loring M. (1989). Firewalking and Religious Healing: The Anastenaria of Greece and the American Firewalking Movement (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0691028538.
  4. ↑ Kakouri, Katerina, Dionysiaka, (Atenes, 1965)
  5. ↑ Megues, George A., Greek Calendar Customs, 3ª ed. (Atenes, 1982)