Anex:Patrimoni de la Humanitat en Armènia
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg | Archiu:Flag of Armenia.svg |
Armènia conta actualment en tres llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, tots de caràcter cultural.[1] Ademés té quatre bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Armènia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Archiu:Haghpat-Nshan.jpg | Monasteris de Haghpat i Sanahin |
| Ben cultural inscrit en 1996, extensió en 2000. | |
| Localisació: Lorri | |
| Zona de protecció: 2,65 ha. Zona de respecte: 24 ha. | |
Situats en la regió de Tumanian, els monasteris de Haghpat i Sanahin varen ser importants centres de difusió cultural en el periodo de prosperitat de la dinastia Kiurikian (sigles X a XIII). Sanahin va ser célebre per la seua escola de caligrafia i allumenament. Els dos conjunts monásticos són representatius de l'apogeu de l'arquitectura religiosa armènia, en la que confluïxen elements inspirats en l'art arquitectònic bizantino i tècniques de construcció autòctones d'esta regió del Caucas. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Zvartnots img 6965.jpg | Catedral i iglésies de Ejmiatsin i conjunt arqueològic de Zvartnots |
| Ben cultural inscrit en 2000. | |
| Localisació: Armavir | |
| Zona de protecció: 74 ha. | |
La catedral i les iglésies de Echmiadzin, aixina com els vestigis arqueològics de Zvarnotz, ilustren de manera palpable l'evolució i el florecimiento de les formes arquitectòniques de la característica iglésia-mercat armènia en cúpula central i planta cruciforme, elements que varen eixercir una profunda influència en el desenroll de l'arquitectura i l'art de la regió. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Geghard01.jpg | Monasteri de Geghard i el vall alta del Azat |
| Ben cultural inscrit en 2000. | |
| Localisació: Kotayk'/Ararat | |
| Zona de protecció: 2,70 ha. Zona de respecte: 40 ha. | |
El Monasteri de Geghard alberga vàries iglésies i tombes representatives de l'apogeu de l'arquitectura medieval armènia, que en la seua majoria estan excavades en la roca. Ubicat en les escarpadures de l'entrada del Valle del Azat, el conjunt d'edificacions monásticas s'adapta perfectament a la gran bellea del paisage natural d'este lloc. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Armènia. Monasteris de Haghpat i Sanahin *Catedral i iglésies de Ejmiatsin i conjunt arqueològic de Zvartnots |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Armènia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 25 d'agost de 1995,[6] ha presentat els següents llocs:
| El lloc arqueològic de la ciutat de Dvin
Ben cultural Propost en 1995 | |
| Archiu:Yererouk Basilica.jpg | La basílica i el lloc arqueològic de Yererouk
Ben cultural Propost en 1995 |
| Archiu:Tatev Monastery.jpg | Els monasteris de Tatev i Tatevi Anapat i les àrees adjacents del Valle del Vorotán
Ben mixto Propost en 1995 |
| Archiu:Noravank, Surp Astvatsatsin N.jpg | El monasteri de Noravank i l'alt Valle de Amaghu
Ben mixto Propost en 1995 |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Armènia té quatre elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| Archiu:Duduk.jpg | El duduk i la seua música |
| Ben immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).[7] | |
| Archiu:Armeniancrossstone.jpg | L'art de les creus de pedra armènies. Simbolisme i tècnica de esculpido de les khachkars |
| Ben immaterial inscrit en 2010.[8] | |
Les khachkars són esteles esculpidas en pedra per artesans d'Armènia i comunitats de la diàspora d'este país. S'erigixen a l'aire lliure i complixen la funció de llocs de cult, monuments commemoratius i relíquies, que són elements de mediació entre lo secular i lo diví. La seua altura alcança 1,50 metros i en la seua mitat està esculpida artísticamente una creu que descansa en un símbol del sol o roda de l'eternitat, acompanyada de motius geomètrics vegetals i de figures esculpidas de sants i animals. Les khachkars es fabriquen en pedra de pedreres locals i es esculpen en buril, gúbia, punzón fi i martell. Despuix, els motius esculpidos es polixen en arena fina. Les breches i superfícies rugosas es alisan en un reboçat d'argila o calç, abans de pintar tota la creu. Una volta finalisades, les khachkars s'erigixen en el transcurs d'una breu cerimònia religiosa. Despuix de ser beneïdes i ungidas, es reputa que posseïxen poders sagrats i poden prestar ajuda, dispensar protecció, assegurar una victòria, proporcionar una vida longeva, servir de monuments commemoratius i constituir elements de mediació per a la salvació de l'ànima. La composició de cada una de les més de 50.000 khachkars erigides en Armènia és única en el seu gènero i no hi ha dos iguals. La tècnica del esculpido de les khachkars es transmet dins de les famílies o de mestres a aprenentes, no només ensenyant els métodos i motius tradicionals, sino també fomentant els particularisme regionals i la creativitat individual. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Falta imagen caps block 64 Inmaterial (alto).svg | Interpretació de la epopeya armènia “Els temeraris de Sasún” o “David de Sasún” |
| Ben immaterial inscrit en 2012.[9] | |
La epopeya armènia “Els temeraris de Sasún” narra l'història d'un jove indómito i rebel, David de Sasún, que en l'ajuda de Deu defén a la seua pàtria en un duel desigual contra el mal. Esta epopeya se situa en la llínea de les narracions èpiques tradicionals que relaten l'història d'una nació i descriuen les seues aspiracions i sentiments més profunts. Declamada en to líric i rítmic, la epopeya s'acompanya en l'interpretació per separat de vores en rimes poètiques. La narració té lloc el primer dissabte d'octubre de cada any, proclamat Dia de la Epopeya en alguns pobles. També es narra en motiu de bodes, natalicis, batisme i acontenyiments culturals d'importància nacional. Vestit en el trage nacional armeni, el narrador recita assentat en l'acompanyament d'un duduk, instrument de vent fabricat en fusta. Tot home o dòna de qualsevol edat o professió pot practicar l'art de narrar la epopeya. La transmissió d'esta en el sí de les famílies constituïx una verdadera vocació, especialment en les comunitats rurals a on la cultura popular està fortament arraïlada. Hi ha 160 variants de la epopeya i la seua narració per episodis pot durar fins a dos hores. Es considera que “Els Temeraris de Sasún” és una de les obres més importants del folklore d'Armènia i una verdadera enciclopèdia del conjunt de coneiximents sobre el patrimoni cultural, la religió, la mitologia, la filosofia, la cosmologia, les costums i l'ètica del poble armeni. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Traditional lavash bread making (5211763362).jpg | El lavash: preparació, significat i aspecte del pa tradicional, com a expressió cultural en Armènia |
| Ben immaterial inscrit en 2014.[10] | |
El “lavash” és un pa tradicional prim que forma part de la tradició culinària armènia. Realisada per un grup reduït de dònes la seua preparació exigix un treball considerable, aixina com una capacitat de coordinació, experiència i tècniques especials. Despuix de treballar la massa, composta de farina de blat i aigua solament, es dividix en boles que s'esclafen i estiren en làmines fines per a després estirar-les sobre un mòle semblat a una almohadilla ovalada i posar-les en les parets d'un forn tradicional de fanc de forma cònica. El “lavash” se sol servir com a envoltura de formages casers, hortalices o carn, i es pot conservar durant sis mesos. Este pa eixercita també un paper ritual en les bodes: es posa damunt dels muscles dels recién casado per a que els aporte fecunditat i prosperitat. El treball colectiu de panificación reforça els vínculs en el sí de les famílies, les comunitats i la societat en general. Les jóvens solen ajudar a preparar el “lavash” i, a mida que van adquirint experiència, participen cada volta més a fondo en esta tasca. Els hòmens intervenen també en la producció de el “lavash” fabricant els mòles en forma de almohadilla i els forns. Ademés, transmeten a escolars i aprenents els seus coneiximents i tècniques en la matèria, tasca esta que resulta imprescindible per a preservar la vitalitat i viabilitat d'este método tradicional de panificación.. (UNESCO/BPI)
|
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Armènia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ «Armènia - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
- ↑ «Monasteris de Haghpat i Sanahin». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «Catedral i iglésies de Ejmiatsin i conjunt arqueològic de Zvartnots». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «Monasteri de Geghard i la vall alta del Azat». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ Llistaindicativa d'Armènia
- ↑ «El duduk i la seua música» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «L'art de les creus de pedra armènies. Simbolisme i tècnica de esculpido de les khachkars» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «Interpretació de la epopeya armènia “Els temeraris de Sasún” o “David de Sasún”» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
- ↑ «El lavash: preparació, significat i aspecte del pa tradicional, com a expressió cultural en Armènia» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 28 de novembre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Armènia.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Armènia (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Armènia (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Armenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.