Monasteri de Haghpat

Monasteri de Haghpat

El monasteri de Haghpat, també conegut com Haghpatavank ("Հաղպատավանք" en armeni), és un complex monástico armeni migeval en Haghpat, Armènia.

Descrita com una «obra mestra de l'arquitectura religiosa i un centre principal del aprenentage en l'Edat Mija», esta venerable institució de l'Iglésia apostólica armènia va ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en l'any 1996.

El monasteri va ser fundat en el X a instàncies de la reina Khosrovanush, esposa d'Ashot III. El propenc monasteri de Sanahin va ser construït al voltant de la mateixa época.

Els monasteris de Haghpat i Sanahin varen ser elegits per l'Unesco com a llocs Patrimoni de la Humanitat degut a que:

Els dos complexos monásticos representen el més alt floriment de l'arquitectura religiosa armènia, l'estil únic de la qual es va desenrollar a partir d'una mescla d'elements d'arquitectura eclesiàstica bizantina i la tradicional arquitectura tradicional de la regió del Caucas.

L'ubicació del monasteri de Haghpat va ser elegit de manera que

mirara per damunt del riu Degau en la regió de Lori en Armènia septentrional. Va ser construït, no sobre un pico, sino a mig camí en l'ala, en un lloc elegit per a permetre protecció i ocultamiento d'ulls curiosos i també en resposta a certa humiltat monástica. Està construït en un verdeante promontori ubicat en el mig d'un circ montanyós, que a sovint està cobert de núvols. Un pic en el costat opost del riu alcança els 2.500 metros d'alt. Els monasteris d'Armènia septentrional no estan aïllats, a diferència del seu contrapunt en les regions àrides del país. Varen ser construïts en l'entorn d'una vida. Haghpat, per eixemple, està rodejat per molts llogarets.

L'iglésia de Santa Creu (Surp Nshan) és l'edifici més antic que queda de Haghpat. Es va escomençar en 966-67 i va ser més vesprada ampliada i embellida baix la direcció de Trdat l'Arquitecte. És rectangular en una cúpula central sobre quatre pilars enormes. En l'àbsit sobreviu una fresca de Crist Pantocrátor. En la frontera oriental es troben dos lluents eixemples d'escultura: els bajorrelieves dels reis Sembat i Gagik que sostenen la maqueta d'una iglésia. Com totes les iglésies armènies, a l'oest té adossat un gavit (nàrtex), el qual va ser afegit en el XIII per la princesa Mariam. Al nort conta en un atre gavit conegut com a «Casa Hamazasp» pel seu fundador l'abad Hamazasp, que va ser construït en 1257.

Prop de l'entrada està la chicoteta iglésia en cúpula de Surp Grigor (Sant Gregorio) de 1005.

En 1245, es va construir un campanar de tres pisos d'alt exent. Atres adició de el XIII inclouen la capella de Surp Astvatsatsin (Mare de Deu), el scriptorium, i un gran refectorio de el XIII que està adossat al mur del complex monástico.

Hi ha també una série d'esplèndits jachkars (creus de pedra) dels sigles XI-XIII en el terreny del monasteri, el més conegut d'entre ells és un jachkar de tipo «Amenaprkich» (Salvador), en peu des de 1273.

El monasteri ha segut danyat moltes voltes. Cap a 1130, un terremot va destruir parts del monasteri de Haghpat i no va ser restaurat fins a cinquanta anys despuix. També va sofrir numerosos atacs per forces armades en els molts sigles de la seua existència i d'un gran terremot en 1988. A pesar d'això, gran part del complex encara està intacte hui sense alteracions substancials.

Hui la regió és un lloc de turisme cada volta més popular.

Galeria d'imàgens

• Erro al crear miniatura:
  Vista del campanar i l'iglésia de Surp Nshan.
• Erro al crear miniatura:
  Scriptorium.
• Erro al crear miniatura:
  Vista interior.
• Erro al crear miniatura:
  Capella.
• Erro al crear miniatura:
  Passadiç.