Acadèmia

Edifici neoclàssic de la moderna Acadèmia d'Atenes o Acadèmia Nacional de Grècia (Theofil Hansen, 1887).

L'escola d'Atenes de Rafael, el títul del qual és dona a voltes com L'acadèmia d'Atenes.

Diccionari de la Academie Française.

Edifici de la Royal Academy.

Edifici de la Real Acadèmia Espanyola.

Antic edifici de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (San Petersburgo, 1724). Des de 1934 es troba en el seu actual edifici, en Moscou.

Acadèmia (del llatí acadèmia, i este a la seua volta del grec Ακαδημία -Akademía-) és un terme que identifica a diverses institucions culturals o educatives. El Diccionari de la llengua espanyola (DLE) la definix com a «societat científica, lliterària o artística establida en autoritat pública» i com a «establiment docent, públic o privat, de caràcter professional, artístic, tècnic, o simplement pràctic», ademés d'identificar el terme en la reunió dels seus components (els acadèmics) i en l'edifici que l'estaja.

«Disciplines acadèmiques» és la denominació que es dona als distints camps del saber que s'investiguen i ensenyen en l'àmbit universitari.

Edat Antiga

Mosaic de l'Acadèmia de Platón, de la Vila de T. Siminius Stephanus en Pompeya.

Originalment, va ser la denominació d'una institució educativa de l'Atenes clàssica: l'Acadèmia fundada per Platón, que devia el seu nom a un héroe llegendari de la mitologia grega, Academo. Estava ubicada en el demo de Kolonos, a un quilómetro al noroest de la ciutat, en uns terrenys adquirits per Platón al voltant del 384 a. C., a on existia un olivar, un parc i un gimnasi. L'instrucció allí impartida incloïa l'estudi de les matemàtiques, la dialèctica i les ciències naturals. Va haver atres institucions similars en l'antiguetat, com el Liceu aristotèlic; encara que cap es va denominar L'escola d'Atenes, títul d'un de les fresca de Rafael en les estàncies vaticanes a on es representa ucrónicamente als sabio de l'Antiguetat en els rostres dels seus contemporàneus (1510-1512). Les institucions científiques de l'antiga Aleixandria (Museu, Biblioteca) o les reunions d'intelectuals de l'antiga Roma (com els de el círcul de Mecenes o els de la cort d'Augusto, o l'Ateneu o "escola romana" d'Adrià), que fins a cert punt compartien funcions en aquelles, a voltes són denominades "acadèmies", encara que no és habitual. L'Acadèmia platònica i les demés institucions culturals considerades "paganes" pels cristians varen subsistir fins a l'any 529 quan l'emperador bizantí Justinià I va ordenar la seua clausura.

Edat Mija

En l'Edat Mija, la paraula "acadèmia" va passar a designar, en la cristiandad llatina, al cos de professors que, reunits en estudiants en un determinat lloc (la schola -escola monástica, escola catedralicia, escola palatina- o studium -Studium Generale-) a on es professava un ram d'ensenyança, especialment de lo que en l'universitat medieval es va cridar facultat major. El poema goliardesco Gaudeamus igitur, que s'ha convertit en himne universitari, inclou un explícit vivat acadèmia.

Edat Moderna

En el Renaixença es va fundar l'Acadèmia platònica florentina (1440) protegida per Cosme I de Médici, i aixina nomenada per Marsilio Ficino en reunir-la en la seua casa, evocant la de Platón, i reunint a humanistes tan ilustres com Pico della Mirandola, entre uns atres. A partir d'ella va fer fortuna el nom de acadèmia com una institució cultural a on, fòra de l'àmbit de l'universitat, que havia quedat anquilosada en l'escolàstica, es possibilitava el contacte i intercanvi d'idees entre la multiplicitat de disciplines intelectuals que englobava el nou concepte d'humanisme (filòlecs, poetes, artistes, científics –condicions que moltes voltes coincidien en la mateixa persona, el cridat uomo universale–). Varen ser essencials per a l'inici de la modernitat que va dur a la revolució científica del XVII: l'Acadèmia de Nàpols fundada per Giovanni Pontano i patrocinada per Alfonso V d'Aragó; L'Acadèmia Romana animada per Pomponio Leto, la primera en usar noms simbòlics per als seus membres; la Accademia degli Intronati / Acadèmia dels Atordits de Siena (1525), que va durar més de doscents anys; l'Accademia della Crusca, alçada gràcies a l'esforç de Lionardo Salviati en interés de la llengua vernàcula i fundada el 25 de giner de 1583.

Ya en el XVII, l'Acadèmia Linceana en Roma, a la que va pertànyer Galileo Galilei, Federico Cesi etcétera, centrada en les ciències naturals (1601-1630), la Accademia del Cimente en Florencia (Evangeliste Torricelli, Giovanni Borelli, 1657-1667 –cimente significa "experiment", i el seu lema era Provant i reprovant–), la Royal Society anglesa (1660), l'Acadèmia de les Ciències francesa en París (1666) (estes dos últimes representaven dos models d'organisació alternatius: mentres que l'anglesa era un club privat els membres del qual pagaven quota s, la francesa era una institució pública a sòu de l'Estat); i l'internacional Acadèmia de l'Arcàdia o dels Arcades de Roma (1690). L'activitat de Leibniz va promoure la creació d'acadèmies científiques en Berlín, Sant Petersburgo, Dresde i Viena.

En l'Espanya dels Sigles d'Or varen florir numeroses acadèmies lliteràries, i atres científiques, com l'Acadèmia de Matemàtiques de Madrit o Acadèmia Real Matemàtica (1582) i la Real Acadèmia de Medicina i Cirugia de Sevilla (1693) i artístiques, com l'Acadèmia de Sant Lucas (1603-1626). En 1609 Lope de Vega va llegir davant una denominada Acadèmia de Madrit (un més d'entre els molts círculs lliteraris existents) el seu Art nou de fer comèdies. Fins a tal punt la fundació d'acadèmies va aplegar a difondre's, que Miguel de Cervantes es burla d'això en els ficticis acadèmics de Argamasilla que apareixen al final de El Quixot.

A partir de l'activitat de l'acadèmia francesa en Roma (1666) es va terminar per associar el concepte de l'academicisme a un a determinada concepció de l'art i de l'estètica: l'identificació de la bellea en la mimesis (imitació de la naturalea), i la concepció de l'aprenentage de l'ofici de l'artiste en un entorn "acadèmic", és dir, en una institució subjecta a un programa formal en assignatures i professors (front a l'aprenentage gremial en els tallers tradicionals), basat en la reproducció dels models clàssics i la subjecció a les regles de l'art. L'academicisme es va expressar en els estils artístics denominats classicisme (XVII) i neoclassicisme (sigles XVIII i XIX), en contraposició en estils coetáneos (el barroc i el romanticisme).

Enllaços externs

• «acadèmia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).