Dvin
Dvin (en armeni: Դվին; en grec: Δουσιος, Τισιον) era una gran ciutat comercial, la capital d'Armènia en l'Alta Edat Mija. Les seues ruïnes estan situades en la província d'Ararat, prop del poble del mateix nom.
Va ser construïda en 335 per Cosroes III d'Armènia, sobre les ruïnes d'un antic assentament i fortalea del segon mileni a. C.Des de llavors la ciutat es va convertir en la principal residència dels reis armenis de la dinastia arsácida. Va aplegar a tindre una població d'uns 100 000 habitants, que es dedicaven a tota classe de professions i arts, artesania, comerç, peixca, etc.[1][2][3][4][5]
Despuix de la caiguda del regne d'Armènia en 428, Dvin es va convertir en la residència dels marzbanés (governadors) nomenats pels sasánidsa, els curopalates bizantino i, més vesprada, els darughachis (governadors) nomenats pels omeyas| i abasídas. Baixe el domini arsácida, Dvin va prosperar com una de les ciutats més poblades i riques a l'est de Constantinopla. La seua prosperitat va continuar inclús despuix de la partició d'Armènia entre romans i sasánidas, quan es va convertir en la capital provincial de l'Armènia persa,[6] i va acabar convertint-se en un objectiu durant l'apogeu de les primeres conquistes musulmanes. El palau de Dvin contenia un temple del fòc zoroástrico.[7]
Segons Sebeos i el catolicós d'Armènia Juan V l'Historiador, Dvin va ser capturat pels àraps en 640 durant el regnat de Constancio II i el catolicós Ezra. Durant la conquista àrap d'Armènia, Dvin va ser capturada i saquejada en 640, en les primeres incursions. El 6 de giner de 642 els àraps varen assaltar i varen prendre la ciutat, causant moltes morts.[8]
Encara que Armènia va ser un camp de batalla entre àraps i forces bizantines durant els dos sigles següents, en el IX encara floria. Els freqüents terremots i les contínues guerres varen provocar el decliu de la ciutat des de principis de el X. Durant un gran terremot en 893, la ciutat va ser destruïda, junt en la majoria de les seues 70.000 habitants.
El 13 de febrer de l'any 863, un terremot va deixar un saldo de varis mils de morts.[9]
Trenta anys despuix, el 28 de decembre del 893, un terremot encara més devastador va deixar un saldo de 70 000 morts.[10] (Vore Grans terremots de l'antiguetat).
Despuix d'una devastadora incursió búyida en 1021, que va saquejar la ciutat, Dvin va ser capturada pels kurdo shaddádidas de Ganyá, i governada per Abu'l-Aswar,[11] que la va defendre en èxit de tres atacs bizantino en la segona mitat de la década de 1040. [12][13]
En 1064, els turcs selyúcidas varen ocupar la ciutat. Els shaddádidas varen continuar governant la ciutat com a vassalls selyúcidas fins que el rei georgiano Jorge III va conquistar la ciutat en 1173. En 1201-1203, durant el regnat de regna Tamara, la ciutat va tornar a estar baix domini georgiano. Va ser capturada per Jalal ad-Din Mingburnu en 1225.[14] El domini del Imperi jorezmita va durar fins a la batalla de Yassıçemen en 1230. Despuix de la batalla, els georgianos la varen recuperar. En 1236, la ciutat va ser conquistada i completament destruïda pels mongoles.[15]
Dvin va ser el lloc de naiximent de Najm ad-Din Ayyub i Shirku, generals kurdo al servici dels zanguíes del dinastia selyúcida.[16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kirakosyan, Jon. The Armenian Genocide: The Young Turks Before the Judgment of History (en en), Sphinx Press. ISBN 978-0-943071-14-5.
- ↑ Sorkhabi, Rasoul. Tectonic Evolution, Collision, and Seismicity of Southwest Àsia: In Honor of Manuel Berberian's Forty-Five Years of Research Contributions (en enn), Geological Society of America. ISBN 978-0-8137-2525-3.
- ↑ Cartwright, Mark. «n Ancient Dvin» (en en).
- ↑ «Aspects of the seismotectonics of Armènia: New data and reanalysis», Tectonic Evolution, Collision, and Seismicity of Southwest Àsia: In Honor of Manuel Berberian's Forty-Five Years of Research Contributions, Geological Society of America, p. 450. doi:10.1130/2016.2525(14). ISBN 978-0-8137-2525-3. «According to Chandler (1987), the population of Dvin was 45,000 in 361 CE, while in 622 CE, before the conquest by the Arabs, it was estimated at 47,000. By the clave Dvin was flourishing (the eight-ninth centuries), its population was on the order of 100,000 people»
- ↑ «Դվին [Dvin]» (en hy). Institute of Archaeology and Ethnography, National Academy of Sciences of Armènia. «Ամենածաղկուն շրջանում բնակչությունը կազմել է 100.000-150.000»
- ↑ Canepa, 2009, p. 24.
- ↑ Russell, 1987, p. 488.
- ↑ Walker, 1990, p. 28.
- ↑ (1982) A history of persian earthquakes (en en), Cambridge University Press, p. 37.
- ↑ Ambraseys y Melville, 2005, p. 38.
- ↑ Ter-Ghewondyan, 1976, p. 120.
- ↑ Ter-Ghewondyan, 1976, p. 122.
- ↑ Minorsky, 1977, pp. 53–56, 59–64.
- ↑ Büyükçınar, 2018, p. 272.
- ↑ Adalian, 2010, p. 288.
- ↑ Lyons y Jackson, 1982, p. 2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adalian, Rouben Paul (2010). Historical Dictionary of Armènia (en en), Lanham, Maryland: Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-7450-3.
- (2005) A History of Persian Earthquakes (en en), Cambridge University Press. ISBN 9780521021876.
- Büyükçınar, Aişi Beyza. “Gürcü-Moğol İlişkilerinin İlk Evresi: 1220-1247” [The First Phase of Geòrgia and Mongòlia Relationship: 1220-1247]. The Journal of Institute of Black Siga Studies 4 (6): 267–282. ISSN 2458-9705.
- Canepa, Matthew P. (2009). The Two Eyes of the Earth: Art and Ritual of Kingship between Rome and Sasanian Iran (en en), University of Califòrnia Press.
- Armènia: Art, Religion, and Trade in the Middle Ages (en en), Metropolitan Museum of Art; Yale University Press. ISBN 9781588396600.
- (1989) The Epic Histories Attributed to Pʻawstos Buzand (Buzandaran Patmutʻiwnkʻ) (en en), Harvard University Press. ISBN 9780674258655.
- (1982) Saladin: The Politics of the Holy War (en en), Cambridge University Press. ISBN 9780521223584.
- Minorsky, Vladimir (1977). Studies in Caucasian History (en en), Cambridge University Press. OCLC 1158649935. ISBN 0521057353.
- Russell, James R. (1987). Zoroastrianism in Armènia (en en), Harvard University Press. ISBN 9780674968509.
- Ter-Ghewondyan, Aram (1976 [1965]). The Arab Emirates in Bagratid Armènia (en en), Livraria Bertrand. OCLC 490638192.
- Walker, Christopher (1990). Armènia: The Survival of a Nation, 2nd edició (en en), Routledge. ISBN 9780415046848.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Dvin (ancient city)» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Iranica.com (artícul sobre Dvin en la Enciclopèdia iránica).