Anar al contingut

Imperi jorezmita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Imperi jorezmita també conegut com el Imperi corasmio[1] (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).), va ser una entitat política, fundada pels jorezmitas, una dinastia musulmana suní d'orige mameluco turc,[2] un persianato que originàriament era vassall del Imperi selyúcida en la regió de Corasmia, Àsia Central.[3][4][5]

Varen governar el Gran Iran, primer com a part dels selyúcidas i més tarde com a independents en el XI. L'imperi va sobreviure fins a l'invasió mongola de Corasmia de 1220.[1] La dinastia va ser fundada per Anūsh Tigin Gharchāī, un anterior esclau dels sultans selyúcidas, que va ser nomenat governador de Corasmia.[1] El seu fill, Qutb ud-Dīn Muhammad I, es va convertir en el primer sah hereditari de Corasmia.


L'Imperi jorezmita va acabar convertint-se en «l'imperi més poderós i agresivamente expansionista de les terres perses», derrotant al Imperi selyúcida i al Imperi gúrida, i inclús amenaçant al Califato abasí. A principis de el XIII, es creu que l'imperi es va convertir en la major potència del món musulmà.[6] Es calcula que l'imperi comprenia una superfície de 2,3 a 3,6 millons de quilómetros quadrats.[7][8] L'imperi, que seguia el model del precedent Imperi selyúcida, estava defés per un enorme eixèrcit de cavalleria compost en gran part pel poble kipchak.[9]

L'Imperi corasmio va ser l'últim Imperi turc-persa abans de l'invasió mongola d'Àsia Central. En 1219, l'imperi mongol, baix el seu governant Gengis Kan, va invadir l'Imperi jorezmita, conquistant en èxit la totalitat del mateix en solament dos anys. Els mongoles varen explotar les debilitats i conflictes existents en l'imperi, sitiant i saquejant les ciutats més riques, a l'hora que passaven a gavinet als seus ciutadans en una de les guerres més sanguinoses de l'història de la humanitat.

La data de fundació de l'estat dels reis jorezmitas seguix sent discutible. La dinastia que va governar l'imperi va ser fundada per Anush Tigin (també conegut com Gharachai), inicialment un turc esclau dels governants de Gharchistan, més tarde un mameluco al servici dels selyúcidas. No obstant, va ser Aziz de Corasmia (r. 1127-1156), descendent de Anush Tigin, qui va conseguir l'independència de Corasmia dels seus veïns.

Història

[editar | editar còdic]

La data de la fundació de l'imperi és incerta. Corasmia va ser una província del Imperi gaznávida des de 992 fins a 1041. En 1077 el govern de la província, que llavors pertanyia als selyúcidas, va caure en mans d'Anūsh Tigin Gharchāī, un antic esclau turc del sultà selyúcida. En 1141, el sultà selyúcida Ahmed Sanjar va ser derrotat pels Kara-Kitai, i el net de Anūsh Tigin, Ala ad-Din Aziz, es va vore forçat a sometre's com a vassall als Kara-Kitai.

Història primerenca

[editar | editar còdic]

El títul de Rei de Corasmia va ser introduït en 305 pel fundador de la dinastia afríguida i va existir fins a 995. Despuix d'un breu interval, el títul va ser restablit. Durant l'alçament de Corasmia en 1017, els rebels varen matar al llavors #gobernant corasmio Abu'l-Abbas Ma'mun i a la seua esposa Jurra-ji, germana del sultà gaznávida Mahmud.[10] En resposta, Mahmud va invadir la regió per a sofocar la rebelió. Més vesprada va instalar a un nou governant i anexionó una part de Corasmia. Com a resultat, Corasmia es va convertir en una província de l'imperi gaznávida i va permanéixer aixina fins a 1034.[11]

En 1077, el control de la regió, que anteriorment havia pertanygut als selyúcidas de 1042 a 1043, va passar a mans d'Anushtegin Gharchai, un túrquico mamluk comandant dels selyúcidas.[12] En 1097, el governador de Corasmia d'orige túrquico Ekinchi ibn Qochqar va declarar l'independència dels selyúcidas i es va proclamar sah de Corasmia. No obstant, al poc temps va ser assessinat per varis emirs selyuqíes que s'havien sublevat. Posteriorment, va ser substituït pel fill de Anushtegin Gharchai, Qutb al-Din Muhammad pels selyúcidas, que havien reconquistado la regió. Aixina, Qutb al-Din es va convertir en el primer rei jorezmita hereditari.[13]

El sultà Ahmed Sanjar va ser assessinat en 1156: quan l'Estat selyúcida va caure en el caos, els jorezmitas varen expandir els seus territoris cap al sur. En 1194, l'últim sultà del gran Estat selyúcida, Toğrül III, va ser derrotat i mort pel governant jorezmita Ala ad-Din Tekish qui també es va lliberar a sí mateixa dels Kara-Kitai. En 1200, Tekish va morir i li va succeir el seu fill Ala ad-Din Muhammad, qui per a 1205 havia conquistat tot el territori del Gran Selyúcida i es va proclamar sah (paraula persa per a rei o emperador), passant a ser conegut com el sah de Corasmia. En 1212 va derrotar al Gur-Jan Kutluk i va conquistar els territoris dels Kara-Kitai, ara governant un territori des del Sir Daria casi tot el camí fins a Bagdad, i des del riu Indo fins al mar Caspio.

Expansió

[editar | editar còdic]

Historiadors medievals com Hafiz-i Abru i Rashid al-Din creïen que Anushtegin Gharchai era de la tribu Begdili dels turcs oguz, [14][15] mentres que l'historiador turc Kafesoğlu afirma que Anushtegin era d'orige Khalaj o Chigil i el Bashkir historiador Zeki Velidi Togan creu que era d'orige Qipchaq, Qanghli o uigures.[16] Comandant mameluco del Seljuqs[16] i governador de Corasmia des d'aproximadament 1077 fins a 1097. Va ser el primer membre de la seua família en governar Corasmia, i la nom de la dinastia que governaria la província en el XII i principis de el XIII.


El sultà selyuqí Malik Shah I va posar a Anushtegin al mando junt en el seu mestre Gumushtegin Bilge-Beg en 1073 per a recuperar el territori del nort del Gran Jorasán del que s'havien apoderat els gaznávidas.[17] Posteriorment va ser nomenat tasht-donar (persa: «guardià dels barcos reals») del sultà i, com els ingressos de Corasmia s'utilisaven per a pagar les despeses ocasionades per este càrrec, va ser nomenat governador de la província. Els detalls del seu mandat com a governador no estan clars, pero va morir en 1097 i el càrrec va passar breument a Ekinchi bin Qochqar abans de ser transferit al seu fill, Qutb al-Din Muhammad.

En 1218, Gengis Kan va enviar una missió comercial, pero en la ciutat d'Otrar el governador va sospitar que eren espies i va confiscar els seus bens i els va fer eixecutar. Gengis Kan va reclamar una reparació que el sah es va negar a pagar. Gengis va respondre en una força de 200.000 hòmens que va invadir en varis fronts. En febrer de 1220 l'eixèrcit mongol va creuar el Sir Daria i va llançar l'invasió mongola d'Àsia Central. Els mongoles varen prendre per assalt Bujará, Samarcanda i la capital corasmia Urgench. El sah va fugir i va morir semanes més tart en una illa del mar Caspio.

En Great Captains Unveiled de 1927, B.H. Liddell Hart va donar detalls de la campanya mongola contra Corasmia, subrallant la seua pròpia filosofia de el "enfocament indirecte" i destacant moltes de les tàctiques usades per Gengis Khan que serien posteriorment incloses en les tàctiques alemanes de Blitzkrieg, inspirades en part pels escrits de Liddell Hart.

El fill d'Ala ad-Din Muhammad, Jalal ad-Din Mingburnu, es va convertir en el nou sultà (va rebujar el títul de sah) pero va tindre que fugir cap a l'Índia, els mongoles li varen alcançar ans que aplegara allí i va ser derrotat en la batalla del Valle del Indo. Va escapar i va buscar asil en el Sultanato de Delhi. Iltutmish, no obstant, li va denegar este en deferència a la relació en els califes abasíes. En retornar a Pèrsia va reunir un eixèrcit i va restablir un regne, pero mai va consolidar el seu poder i va passar el restant dels seus dies lluitant contra els mongoles, pretenents al tro i els turcs selyúcidas de Rüm. Va perdre el seu poder sobre Pèrsia en una batalla contra els mongoles en els monts Elburz, fugint al Caucas i capturant Azerbaiyan en 1225, a on va establir la seua capital en Tabriz. En 1226 va atacar Geòrgia i va saquejar Tiflis. Seguint per les terres altes armènias va chocar en els ayubíes, conquistant la ciutat d'Ahlat en la vora occidental del llac de Van, que va buscar l'ajuda del selyúcida sultanato de Rüm. El sultà Kaikubad I va chocar en ell en Arzinjan en l'Éufrates superior en la batalla de Yassi Chemen en 1230, d'a on es va escapar a Diyarbakir mentres els mongoles ocupaven Azerbaiyan en la posterior confusió. Va ser assessinat en 1231 per un assessí contractat pels selyúcidas o possiblement per bandolers kurdo.[18]

Mercenaris

[editar | editar còdic]

Encara que els mongoles havien destruït l'Imperi corasmio en 1220, molts jorezmitas varen sobreviure treballant com a mercenaris en el nort d'Iraq. Els seguidors de Manguberdi varen permanéixer sent-li fidels, inclús despuix de la seua mort en 1231, i varen assaltar les terres de Jazira i Síria durant els anys següents, cridant-se a sí mateixos els Jorezmiyyas. El sultà ayubita Salih Ayyub, en Egipte, més tarde els va contractar contra el seu tio Salih Ismail. Els Jorezmiyyas varen marchar des d'Iraq cap a Egipte, varen invadir de pas Jerusalem (per llavors en mans cristianes) l'11 de juliol de 1244. La ciutadella de la ciutat, la "Torre de David", es va rendir el 23 d'agost. Açò va impulsar una cridada des d'Europa per a la Sèptima Creuada, pero els creuats mai varen conseguir recuperar Jerusalem. Despuix de ser conquistada per les forces jorezmitas, la ciutat va seguir baix domini musulmà fins a 1917, quan va ser presa als otomans pels britànics.

Despuix d'apoderar-se de Jerusalem, les forces jorezmitas varen seguir cap al sur, i el 17 d'octubre varen lluitar al costat dels egipcíacs en la batalla de Harbiyah, al norest de Gaza, destruint els restants de l'eixèrcit cristià allí, al voltant de 1200 cavallers. Va ser el major enfrontament des de la batalla de les Banyes de Hattin en 1187.[19]

Els restants dels jorezmitas musulmans varen servir en Egipte com a mercenaris mamelucos fins que finalment varen ser derrotats per Mansur Ibrahim uns anys despuix.

Demografia

[editar | editar còdic]

Encara que reconeix que és impossible tindre certea en alguna sifra per l'inexistència de censos en eixa época, l'historiador britànic John Man va estimar que els jorezmitas tenien en el seu poder 20 grans ciutats, en un promig de 100000 pobladors cada una, lo que tira dos millons d'habitants. A açò se suma que només en la vall del riu Zeravshan s'han enumerat 223 viles en obres geogràfiques medievals recopilades pel rus Vasili Bartold, en una mija aproximada de 1000 pobladors cada una. Man estima que en el restant del territori podria haver atres 750 viles de tamany similar, lo que supon un atre milló d'habitants.[20] Considerant la població rural, la població de Corasmia, Transoxiana i Jorasán ben va poder alcançar els cinc millons d'habitants.[21] Açò coincidix en la població de la regió a inicis de el XX, que era d'uns dos millons en el Turquestán Occidental (actuals Turkmenistan i Uzbekistan) i un atre milló per al Jorasán iraní; és dir, sèt sigles despuix la població encara no s'havia recuperat.[22]

El demógraf Colin McEvedy va estimar la població del Turquestán soviètic (equivalent a Àsia Central) en uns tres millons,[23] mentres que per a les àrees recentment conquistades pels jorezmitas, parla de cinc millons per a l'actual Iran[24] i dos millons i mig para Afganistan.[25] El professor Rafis Abazov estimava la població dels dominis del sah en dèu a setze millons de persones, perdent dos a quatre millons en la conquista mongola. A les ciutats més afortunades els va prendre tres o cinc décades recuperar-se de l'invasió, pero unes atres jamai ho varen fer.[26] El britànic Angus Maddison es llimita a estimar l'evolució de la població de la regió entre els anys 1000 i 1500: el Turquestán va passar de dos millons i mig a tres i mig,[27] en canvi, Iran va caure de quatre millons i mig a quatre.[28] El rus Lev Gumilyov va estimar que l'imperi dels anushtigínidas tenia una població de vint millons de persones en començar el XIII (en comparació, huitanta millons en China, huit en Europa Oriental i a penes setcentes mil persones en Mongòlia).[29]


Segons l'historiador nortamericà Richard W. Bulliet, quan varen aplegar els mongoles les urbs de Isfahán, Ray, Nishapur, Merv, Bujará, Samarcanda, Balj i possiblement atres més superaven els 100000 habitants.[30] El seu colega libanés Philip Khuri Hitti agregava en eixa categoria a Herat.[31] L'historiadora canadenca Maria Subtelny creïa que Merv va poder alcançar els 150000 habitants en els sigles X i XI, Samarcanda els 110000 i Gurganj els 200000 en el XII.[32] Bulliet eleva la població de Nishapur als 200000 en el XI,[33] Chandler estima la de Merv en 200000 en la següent centuria[34] i Aiyub Palmer calcula la de Samarcanda en 120000 en el IX.[35] No obstant, Chandler senyala que Nishapur, Merv i Samarcanda varen decaure en el colapse dels selyúcidas, aixina que havien perdut població en ser conquistades pels jorezmitas,[36] en canvi, Gurganj sempre es va mantindre baix poder jorezmita per ser la capital de Corasmia.

Man estima que en realitat “només” un quarto dels cinc millons d'habitants varen ser assessinats en els dos anys de campanya, no per motius religiosos o ètnics, sino que simplement per a aterrorizar als supervivents, lo que el britànic classifica com urbicidio.[37] Si cròniques com la de Juvayni anaren certes, els mongoles haurien exterminat a tota la població urbana i rural, lo que no té sentit, puix necessitaven gent que pagara imposts i produïra aliments per al seu eixèrcit.[38]

Governants de Corasmia

[editar | editar còdic]
Reis de Corasmia Regnat Parentesc
Mamúnidas
Abu Ali Mamun I 992-997
Abu al-Hasan Ali 997-1009 Fill de Mamun I.
Abu al-Abbas Mamun II 1009-1017 Fill de Mamun I.
Muhámmad 1017 Fill d'Abu al-Hasan.
Altuntáshidas
Altun Tash 1017-1032 Instalat pel Imperi gaznávida.
Harún 1032-1034 Fill de Altun Tash.
Ismail Jandan 1034-1041 Fill de Altun Tash.
No dinàstic
Sah Malik 1041-1042 Cap dels turcs oguz que va conquistar breument Corasmia.
Anushtigínidas
Anushtegin 1077-1097 Instalat pel Imperi selyúcida.
No dinàstic
Ekinchi 1097 Instalat pels selyúcidas.
Anushtigínidas
Muhammad I 1097-1127 Fill de Anushtegin.
Aziz 1127-1156 Fill de Muhammad I.
Il-Arslan 1156-1172 Fill de Aziz.
Sultan Sah 1172-1193 Fill de Il-Arslan, en disputa en el seu germà Tekish.
Ala ad-Din Tekish 1172-1200 Fill de Il-Arslan, en disputa en el seu germà Sultan Sah.
Mohamed II 1200-1220 Fill de Tekish.
Jalal ad-Din Mingburnu 1220-1231 Fill de Mohamed II.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Encyclopaedia Britannica, "Khwarezm-Shah-Dynasty", (LINK)
  2. ↑ C.I. Bosworth "Anuštigin Ĝarčāī", Encyclopaedia Iranica (reference to Turkish scholar Kafesoğlu), v, p. 140, Online Edition, (LINK
  3. ↑ Bosworth en Camb. Hist. of Iran, Vol. V, pp. 66 & 93
  4. ↑ B.G. Gafurov & D. Kaushik, "Central Àsia: Pre-Historic to Pre-Modern Claves"; Delhi, 2005; ISBN 81-7541-246-1
  5. ↑ M.A. Amir-Moezzi, "Shahrbanu", Encyclopaedia Iranica, Online Edition, (LINK): "... ací un deu tindre #present que dinasties no perses com els gaznavíes, els selyúcidas i els iljánidas ràpidament adoptaven l'idioma persa i feyen que els seus orígens es remontaren als antics reis de Pèrsia més que a héroes turcs o sants musulmans..."
  6. ↑ Història de les civilisacions d'Àsia Central (en és), UNESCO, p. 164. ISBN 978-92-3-103467-1. «Esta dinastia va acabar construint, a mida que l'imperi selyúcida de l'est es tambalejava cap al seu fi, l'imperi més poderós i agresivamente expansionista de les terres perses, derrotant al final als seus rivals pel control de Jurasán, els ghuríes d'Afganistan, amenaçant Pèrsia occidental i Iraq i el propi califato abasí, i només desintegrant-se baix el marejant poder militar dels invasores mongoles en les primeres décades del sigle XIII.»
  7. ↑ “Orientació Este-Oest dels Imperis Històrics” . Journal of World-Systems Research 12 (2). ISSN 1076-156X.
  8. ↑ Rein Taagepera. “Patrons d'expansió i contracció de les grans potències: Context for Russia”. International Studies Quarterly 41 (3). doi:10.1111/0020-8833.00053.
  9. ↑ David Abulafia (2015). The New Cambridge Medieval History: Volume 5, c. 1198-c. 1300, p. 610.
  10. ↑ C.I. Bosworth, The Ghaznavids: 994-1040, Edinburgh University Press, 1963, pàgina 237
  11. ↑ Buniyatov, Z. The State of Khwarazmshah-Anushteginids. 1097-1231 М., 1986. pàgines 41-75.
  12. ↑ Biran, Michel, The Empire of the Qara Khitai in Eurasian History, Cambridge University Press, 2005, 44.
  13. ↑ Encyclopædia Britannica, «Khwarezm-Shah-Dynasty», (LINK)
  14. ↑ Oghuznameh, Baku: Elm. «De forma similar, l'antepassat més lluntà del sultà Muhammad Khwarazmshah va ser Nushtekin Gharcha, descendent de la tribu Begdili de la família Oghuz.»
  15. ↑ L'Estat de Khwarazmshah-Anushteginids (1097-1231), Nauka, p. 80.
  16. ↑ 16,0 16,1 Bosworth, 1968.
  17. ↑ Bosworth, 1968, p. 93.
  18. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 9 de novembre de 2008.
  19. ↑ Riley-Smith The Crusades, p. 191
  20. ↑ Man, 2005, p. 202.
  21. ↑ Man, 2005, p. 205.
  22. ↑ Man, 2005, p. 202-203.
  23. ↑ McEvedy, 1978, p. 163.
  24. ↑ McEvedy, 1978, p. 153.
  25. ↑ McEvedy, 1978, p. 155.
  26. ↑ Abazov, 2008, p. xliv.
  27. ↑ Maddison, 2001, p. 232.
  28. ↑ Maddison, 2001, p. 238.
  29. ↑ Gumilyov, 1987, p. 66.
  30. ↑ Bulliet, 2015, p. 325.
  31. ↑ Hitti, 1996, p. 216.
  32. ↑ Subtelny, 1993, p. 184 (nota 98).
  33. ↑ Bulliet, 1976, p. 88.
  34. ↑ Chandler, 2013, pp. 232, 310.
  35. ↑ Palmer, 2019, p. 58 (nota 2).
  36. ↑ Chandler, 2013, p. 232.
  37. ↑ Man, 2005, pp. 203-204.
  38. ↑ Man, 2005, p. 203.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
67-89.
  • Bulliet, Richard W. (2015). «The Era of Asian Discovery: Trade and the Contact of Cultures», Ainslie Thomas Embree; Carol Gluck (ed.). Àsia in Western and World History: A Guide for Teaching (en anglés), Taylor & Francis, pp. 316-329. ISBN 9781317476481.
  • (2013) 3000 Years of Urban Growth (en anglés), Ámsterdam: Elsevier. ISBN 9781483271255.
  • (1987).Вопросы истории.Институт истории АН СССР.Moscou:(11)
64-77.ISSN 0042-8779.
167-217.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Imperi_jorezmita&oldid=773730»