Anex:Patrimoni de la Humanitat en Hongria

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Archiu:Flag of Hungary.svg

Hongria conta actualment en huit llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, sèt de caràcter cultural i un de natural compartits en Eslovàquia. Ademés té sèt bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Bens culturals i naturals

Hongria conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Burg Budapest bei Nacht.jpg	Budapest en les vores del Danubio, el barri del Castell de Buda i l'Avinguda Andrássy
	Be cultural inscrit en 1987, extensió en 2002.
	Localisació: Archiu:Flag of Budapest (2011-).svg Budapest
	Zona de protecció: 473 ha. Zona de respecte: 494 ha.
	Este lloc conserva vestigis de monuments que han eixercit una gran influència en l'arquitectura de diverses époques, per eixemple els de la ciutat romana de Aquincul i el castell gòtic de Buda. El paisage urbà de Budapest és un dels més bells del món i és sumament ilustrativo dels periodos d'esplendor de l'història de la capital hongaresa. (UNESCO/BPI)

Archiu:Maison typique palocze.jpg	Llogaret antic de Hollókö i les seues afores
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Archiu:Flag of Salgótarján.svg Nógrád
	Zona de protecció: 145 ha.
	El llogaret de Hollókö, que es va desenrollar sobretot en els sigles XVII i XVIII, és un extraordinari eixemple d'hàbitat tradicional, deliberadament conservat, i constituïx un testimoni viu del modo de vida rural abans de la revolució agrícola del sigle XX. (UNESCO/BPI)

Archiu:Domica Cave 22.jpg	Grutas del karst de Aggtelek i del karst d'Eslovàquia
	Be natural inscrit en 1995, extensió en 2000, modificació menor en 2008.
	Este ben és compartit en Plantilla:SVK.
	Localisació: Archiu:Kosicky vlajka.svg Regió de Košisse (Eslovàquia) / Hongria Septentrional (Hongria)
	Zona de protecció: 56.651 ha. Zona de respecte: 86.797 ha.
	Les 712 grutas descobertes fins a hui presenten una gran varietat de formes i es concentren en un àrea reduïda, formant un sistema càrstic característic de la zona templada. L'extraordinària conjunció d'efectes climàtics tropicals i glaciars que han deixat la seua chafada en estes formacions possibilita l'estudi d'un periodo de vàries decenes de millons d'anys de l'evolució geològica del planeta. (UNESCO/BPI)

Archiu:Pannonhalma - Bencés apátság.jpg	Abadia milenària benedictina de Pannonhalma i el seu entorn natural
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Archiu:Caps block 33 Győr Címer.svg Győr-Moson-Sopron
	Zona de protecció: 47 ha.
	En l'any 996 es varen establir en este lloc els primers monges benedictinos, que evangelizaron als hongaresos, varen fundar la primera escola del país i varen escriure el primer text en llengua magiar (1055). Des de la seua fundació, la comunitat monástica es va dedicar sense descans a la difusió de la cultura en Europa Central. L'història milenària del monasteri es pot llegir en la successió d'estils arquitectònics dels seus edificis, que hui en dia seguixen albergant a la comunitat religiosa, aixina com una escola. L'edifici més antic dels existents data de 1224. (UNESCO/BPI)

Archiu:Hortobagy 2. caps block 37	Parc Nacional del Hortobágy - La puszta
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Borsod-Abaúj-Zemplén / Heves / Hajdú-Bihar / Jász-Nagykun-Szolnok
	Zona de protecció: 74.820 ha. Zona de respecte: 199.380 ha.
	El paisage cultural de la puszta de Hortobágy és una vasta extensió de planures i pantans situada a l'est d'Hongria. Durant més de dos mil anys, una societat pastoril ha perpetuat en estos parages l'us tradicional de la terra per a la pastura d'animals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Hungary Pecs 2005 June 085.jpg	Necròpolis paleocristiana de Pécs (Sopianae)
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Baranya
	Zona de protecció: 3,76 ha. Zona de respecte: 4,87 ha.
	En el sigle IV es va construir un excepcional conjunt de tombes ornamentadas en el cementeri de la ciutat provincial romana de Sopianae (l'actual Pécs). Estos sepulcros posseïxen un gran valor estructural i arquitectònic, perque varen ser excavats baix terra com a cambres funeràries i damunt d'ells es varen construir capelles funeràries. També posseïxen un valor artístic important perque estan ricament ornamentados en excelents pintures murals de temàtica cristiana. (UNESCO/BPI)

Archiu:Neusiedler See im Winter.jpg	Paisage cultural de Fertö / Neusiedlersee
	Be cultural inscrit en 2001.
	Este ben és compartit en Austria
	Localisació: Győr-Moson-Sopron (Hongria) / Burgenland (Àustria)
	Zona de protecció: 52.413 ha. Zona de respecte: 40.119 ha.
	Encreuament distintes cultures durant huit milenis com ho demostra la seua varietat, el paisage de la regió del llac Fertö-Neusiedlersee és producte d'un procés evolutiu i simbiòtic d'interacció del ser humà i el seu entorn físic. L'excepcional arquitectura rural dels llogarets que voregen les riberes del llac i la majestuosidad de varis palaus dels sigles XVIII i XIX, aumenten l'interés cultural d'este lloc. (UNESCO/BPI)

Erro al crear miniatura:	Paisage cultural històric de la regió vitivinícola de Tokaj
	Be cultural inscrit en 2002.
	Localisació: Borsod-Abaúj-Zemplén
	Zona de protecció: 13.255 ha. Zona de respecte: 74.879 ha.
	El paisage cultural de Tokay és un viu testimoni de la llarga tradició vitivinícola d'esta regió de tossals, rius i valls. Està configurat per un complex conjunt de vinyes, cases de labranza, pobles i llogarets que posseïxen una ret ancestral de cellers, i és un viu eixemple de les distintes facetes de la producció del famós vi de Tokay, la calitat del qual és objecte d'un control estricte des de fa tres sigles. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Hongria. * Grutas del karst de Aggtelek i del karst d'Eslovàquia (Lloc compartit en Eslovàquia) ** Lloc compartit en Àustria

Llista indicativa

La llista indicativa és un inventari d'aquells bens o propietats que cada estat considera per a la seua nominació en anys subsecuentes a ser Patrimoni de la Humanitat en ser excepcionals ya siga per criteris naturals o culturals pel seu valor universal. Hongria, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 31 d'agost de 2017, ha presentat els següents 11 llocs:

Archiu:Bagyura-barlang.jpg	Cuevas del sistema càrstic termal de Buda Ben natural Propost en 1993
Archiu:Esztergom Panorama 7.jpg	Castell fortalea de Esztergom Ben cultural Propost en 1993
Archiu:Ipolytarnoc 8 million year old fossilized Pannonian Sea Coast 1.jpg	Fòssils Ipolytarnóc Ben natural Propost en 2000
Archiu:Noniusz mezohegyes.jpg	Granja de sementals de Mezőhegyes Ben cultural Propost en 2000
Archiu:Komárom Fortress 02.jpg	Sistemes de fortificacions en la confluència dels rius Danubio i Váh en Komárno - Komárom Ben cultural Propost en 2007
Archiu:Museum of Applied Arts. Main facade from south. BudapestD caps block 91 .jpg	L'arquitectura pre-moderna independent de Ödön Lechner Be cultural Propost en 2008
Archiu:Aquincum.jpg	Fronteres de l'Imperi romà – Ripa Pannonica en Hongria Ben cultural Propost en 2009
Archiu:Badacsonytomaj látkép.jpg	Paisage cultural de les Terres Altes de Balaton Ben el meuxto Propost en 2017
Archiu:Kolcse. caps block 108	Torres campanars de fusta en la region de l'alt riu Tisza Ben cultural Propost en 2017
Archiu:Megyeszékhely - Komárom-Esztergom megye - Esztergom.jpg	Residencial reals Esztergom i Visegrád en antics boscs reals en els monts Pilis Ben cultural Propost en 2017
Archiu:Skanzen - Szentendre.jpg	La ret d'edificis del patrimoni rural en Hongria Ben cultural Propost en 2017

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Plantilla:Llista incompleta Els llocs que varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Budapest-Széchenyi.jpg	Banys medicinals de Széchenyi	1986–1986	K	El Spa Széchenyi de Budapest és el més gran del seu tipo en Europa.
Archiu:BudapestSynagogue001. caps block 122	Gueto de Budapest i els seus 4 sinagogues	1993–2001	K
Archiu:Hungary-Pecs Main Place.jpg	Estratificació cultural en el centre històric de Pécs	1998–1998	K	Pécs és una de les ciutats més antigues d'Hongria i ya era un lloc d'assentament en temps prehistòrics. La proposta va ser rebujada per ICOMOS en 1998 i retirada per Hongria.
Archiu:Szalonna.jpg	Iglésies de fusta en la partix nort de la conca dels Cárpatos	2000–2017	K	Les iglésies de Tákos, Uska, Szamostatárfalva, Márokpapi, Csaroda, Szalonna i Rásonysápberencs ya no formen part de la nominació de 2017.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Hongria té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial i dos d'ells reconeguts com una de les millors pràctiques de salvaguardia baixe l'artícul 18 de la Convenció:

Archiu:Busó portré.jpg	Festa dels busós de Mohács: carnestoltes emmaixquerat tradicional del final d'hivern
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Les festes de carnestoltes dels busós de Mohács, una ciutat situada al sur d'Hongria, tenen lloc a finals de febrer per a celebrar el fi de l'hivern. Reben el seu nom dels busós, personages en disfrassos pavorosos –hòmens per regla general– que duen caraces de fusta i grans mants de llana. Les festivitats carnavalescas són molt variades: concurs de disfrassos infantils; exposició d'obres dels talladores de caraces i atres artesans; desembarc de 500 busós aplegats en barques pel Danubio; desfilada d'estos en els carrers de la ciutat, acompanyats per coches de cavalls i automòvils engalanats extravagantemente; crema de l'ataüt que simbolisa l'hivern en una fogata encesa en la plaça major; i celebració de festins i concerts musicals en tota la ciutat. En els seus inicis, este carnestoltes era una festa tradicional de la minoria croata de Mohács, pero hui s'ha convertit en un emblema de tota la ciutat i en una commemoració dels grans acontenyiments del seu passat. El carnestoltes és alguna cosa més que un event social, és una expressió de la pertinença a la ciutat, a un grup social i a la nació. Eixercita un paper important perque oferix a tots la possibilitat d'expressar-se en el sí de la comunitat. Les expressions artístiques inherents al carnestoltes –talla de caraces i ritos– són preservades per grups autònoms de busós de tots els mijos culturals i molts d'ells les transmeten a les generacions més jóvens. (UNESCO/BPI)

Archiu:Matyó szűrhímzés.jpg	L'art popular del brodat de la comunitat tradicional matyó
	Be immaterial inscrit en 2012.
	L'art popular de la comunitat matyó –de confessió catòlica romana– s'ha desenrollat en la ciutat de Mezőkövesd, situada al noroest d'Hongria, i en la seua comarca circumdant. Este art es caracterisa pels motius florals utilisats en el brodat de punt pla i la decoració d'objectes. Els brodats dels matyó ornamentan l'indumentària tradicional que la població local lluïx en les celebracions i els espectàculs de danses i vores populars. Els motius florals han eixercitat un paper essencial en l'enfortiment de l'autoestima i l'identitat de la comunitat matyó i, ademés d'utilisar-se per al brodat, s'ampren també en la decoració d'interiors, la moda i l'arquitectura. En 1991, els membres de la comunitat varen fundar l'Associació d'Art Popular Matyó per a transmetre les tècniques de brodat i organisar numerosos events i espectàculs culturals. En el Círcul de Brodat Borsóka d'eixa associació, tot lo món pot deprendre en artesans consumats l'art, les tècniques i els motius del brodat. En el Conjunt de Ball Folklòric els ballarins duen trages tradicionals finamente brodats, contribuint aixina a la perdurabilidad d'este art popular. La popularitat dels brodats matyó a nivell nacional ha generat una font d'ingressos complementària per a les bordadoras, que els permet comprar els teixits i accessoris de calitat fina necessaris per a la confecció de trages elegants. Eixecutada colectivamente en la majoria dels casos, la pràctica del brodat enfortix les relacions entre les persones i la cohesió de la comunitat, al mateix temps que propicia les expressions artístiques individuals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Pulsnitzer Blaudruck.jpg	Blaudruck/Modrotisk/Kékfestés/Modrotlač, teñir o impressió per reserva en blava índigo
	Be immaterial inscrit en 2018.
	Este element és compartit en Plantilla:CZE, Austria, Plantilla:GER, Plantilla:SVK
	Els térmens “Blaudruck”, “Modrotisk”, “Kékfestés” i “Modrotlač” signifiquen lliteralment “teñir o impressió en blava per reserva”, una pràctica dels artesans tintorers consistent en aplicar als teixits una pasta impermeable a la coloració, abans de procedir a l'operació d'teñir de blava índigo. Eixa pasta impedix a la tenyida penetrar en els motius o dibuixos i els deixa sense colorear. Els artesans usen planches fabricades manualment –que daten de tres sigles arrere en alguns casos– per a aplicar sobre els teixits dibuixos en temàtiques d'inspiració genèrica, regional o religiosa. Els motius florals i zoològics són representatius de les cultures locals de les distintes regions. Este element del patrimoni cultural no es llimita al mer teñir o impressió en blava índigo, sino que comprén les demés fases de la cadena de producció textil: preparació de la matèria primera, hilado, teixit i acabament. L'element es practica actualment en menuts tallers familiars regentats per artesans impressors, l'estirp dels quals es remonta a dos o inclús sèt generacions arrere. Les llabors de cada etapa de producció les porten a terme per igual els hòmens i dònes de la família. Els coneiximents d'este ofici tradicional es basen encara en memòries escrites, propietat de les famílies, que daten del sigle XIX, i es transmeten també per mig de l'observació i la pràctica. Els artesans mantenen un fort víncul emocional en el seu ofici, que els infunde un gran sentiment d'orgull per ser els continuadores d'una tradició familiar ancestral. (UNESCO/BPI)

Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2021.
	Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, Austria, Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , França FRA, Plantilla:SVK, Itàlia ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR, Polonia, Plantilla:HRV, Plantilla:NLD, Plantilla:IRL, Plantilla:CZE, Plantilla:KGZ i Plantilla:SYR
	En un principi, l'home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)

Archiu:Lipizzaner Brdo 20080610.jpg	Tradicions d'crío dels cavalls lipizzanos
	Be immaterial inscrit en 2022.
	Este element és compartit en Plantilla:HRV, Plantilla:BIH, Plantilla:SVK, Itàlia ITA, Austria, Plantilla:SVN, Plantilla:ROU
	Les tradiciónes dels cavalls lipizzanos es va utilisar inicialment per a criar eixemplars per a la cort imperial dels Habsburgo en Viena, pero hui el cavall lipizzano eixercita un paper especial en la vida cultural i social quotidiana de les comunitats de zones rurals. S'inclouen en events, celebracions i festivitats com les bendicions de cavalls, les processons de carnestoltes i les desfilades. Els cavalls també eixerciten un paper fonamental en l'equitació terapèutica i el turisme sostenible. Les persones que treballen en les ganaderies estatals representen els principals portadors de l'element, junt en els terapeutes, els artesans, els grups de deports ecuestres, els militars tradicionalistes, les comunitats locals i els visitants de les ganaderies. Els valors, coneiximents, habilitats i pràctiques es transmeten a través d'experiències, seminaris i sessions de formació, aixina com durant events festius i deportius. La pràctica també forma part dels plans d'estudi d'algunes escoles primàries locals i de totes les escoles agrícoles i de formació professional i universitats agrícoles i veterinàries. La crío de cavalls lipizzanos ha unit a les comunitats durant més de 450 anys, generant un fort sentiment d'identitat compartida, inclús a través del seu vocabulari especialisat i l'estreta conexió emocional entre els criadors i els cavalls. (UNESCO/BPI)

Archiu:Falta imagen caps block 192 Inmaterial (alto).svg	La tradició dels conjunts de corda hongaresos
	Be immaterial inscrit en 2022.
	El conjunt de cordes hongarés és una de les representacions més comunes de la cultura musical folklòrica. El conjunt bàsic de violí-viola-contrabajo adopta moltes formes segons la regió i l'época i pot ampliar-se per a incloure a atres músics de corda i canya. Fins a mediats del sigle XX, els conjunts de corda tocaven en les celebracions dels pobles i les familiars, en els events agrícoles i en les festes religioses o profanes. Hui en dia, eixerciten un paper essencial en els espectàculs, les festes locals i els táncház urbans (“cases de ball” o reunions de dansa folklòrica). El repertori d'un conjunt pot incloure mils de melodies, que els músics del poble toquen de memòria. Ademés de la transmissió oral basada en la memòria, les melodies també es deprenen ara en l'educació formal, en l'ajuda de transcripcions i materials audiovisuals. Com els conjunts de corda hongaresos sempre s'han adaptat al seu context social, les melodies, les lletres, l'estil d'interpretació i el repertori són molejats pels músics, els ballarins i el públic. En els seus variats instruments, el seu numerós repertori i les seues diferents funcions socials i culturals, el conjunt de cordes hongarés s'estén per tota Europa i, especialment, per les regions veïnes, havent-se convertit en un dels fenomens musicals més influents de la regió en l'actualitat. (UNESCO/BPI)

vora	Coneiximents, artesania i habilitats de la producció artesanal de vidre
	Be immaterial inscrit en 2023.
	Este ben és compartit en Plantilla:GER, Plantilla:CZE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , Plantilla:FIN i França FRA
	La producció tradicional de vidre artesanal implica donar forma i decorar vidre fret i calent per a produir objectes de vidre buit, vidre pla i vidre corona. Es caracterisa per l'alt grau d'artesania inherent al treball i per forts valors d'equip per la necessitat de respectar els passos previs realisats per atres vidrieros. La majoria dels professionals treballen en tallers o vidrierías de tamany chicotet o mijà. Cada vidriería desenrolla tècniques pròpies del seu catàlec i referències. De la mateixa manera, cada practicant desenrolla el seu propi estil, inclús quan crea peces idèntiques. La producció en les vidrieres tradicionals es basa en la divisió de tasques, a on els vidrieros tradicionalment treballen en equips segons la seua respectiva especialisació. El treball individual també és comú, particularment en tècniques de vidre en fret i creació de joyes. Els coneiximents i habilitats relacionats en la producció artesanal de vidre es transmeten dins de les famílies o per mig de aprenentage en vidriería. La pràctica també es transmet a través de la formació formal, com en escoles vocacionals, escoles secundàries, coleges i universitats. Les característiques de la producció artesanal de vidre generen un fort sentit de pertinença, respecte i solidaritat entre els seus practicants. Esta pràctica centenària també ha donat forma a terminologia específiques, cultures festives i funcions religioses que encara conserven importants significats culturals i socials fins al dia de hui. (UNESCO/BPI)

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Hongria conta en dos proyectes entre les millors pràctiques de salvaguardia baixe les denominacions de Método Táncház: un model hongarés per a la transmissió del patrimoni cultural immaterial i Salvaguardia del patrimoni folklòric musical per mig del método Kodály, seleccionat en 2011 i en 2016, respectivament.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Hongria.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Hongria (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Hongria (en espanyol)