Anar al contingut

Visegrád

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Danube gorge near Visegrád.jpg
Visegrád
Per a atres usos d'este terme vore Visegrad.


Visegrád (Plantilla:IPA-hu) o Visegrado (Plantilla:Lang-cs) és una localitat d'Hongria, el nort de Budapest, en el marge dret del riu Danubio. Té una població d'1.841 (1-1-2018). Visegrád és famosa per les ruïnes del palau d'estiu del rei Matías Corvino (renaixentista) i per una ciutadella medieval.

La fortalea de Visegrád

[editar | editar còdic]
Archiu:Visegrád Mountain Fastness 01.jpg
Mont del castell.
Archiu:Visegrád - Royal Palace.jpg
Palau Real.

Fortificació construïda per orde del rei Béla IV, que en l'época medieval va ser edificada en el cim del mont. També varen ser erigides la torre de Salomón i la torre d'Aigua, agrupant els edificis en forma amurallada, donant-li un caràcter defensiu.

En passar l'Edat Mija, la fortificació va ser abandonada i en el temps va quedar coberta per terra i pedres, fins que en 1934 es va descobrir una cripta, que va permetre despertar l'interés per l'excavació i reconstrucció del castell.

El palau real al peu del mont, la capella real i els almagasens reals varen ser manats construir per Carlos Roberto, Károly “Li Charolet”.[1] Ací es varen reunir en 1335 els reis dels països d'Europa Central i el cap de l'orde dels cavallers teutónicos per a discutir els métodos de defensa contra la dinastia dels Habsburgo.

Va estar ocupada pels otomans entre 1529 i el 18 de juny de 1684 quan és presa per les tropes Habsburgo comandadas per Carlos V de Lorena.[2]

Fets rellevants

[editar | editar còdic]

Personages famosos de Visegrád

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]