Castell de Buda
El castell o palau de Buda (Plantilla:Lang-hu; en alemà: Burgpalast) és la residència històrica dels reis hongaresos en Budapest, Hongria. En el passat també va ser cridat Palau Real (en hongarés: Király-Palota) i Castell Real (en hongarés: Királyi Vár; en alemà: Königliche Burg).
El castell es va construir en estil tardogótico durant el XIV en l'extrem sur del tossal a on es troba actualment, prop del Districte del castell (Várnegyed), que és famós per les cases i edificis públics medievalés, barrocs i de el XIX.
El castell va ser completament reconstruït a mitan de el XVIII (1748-1769) en estil tardobarroco, com a símbol del domini dels Habsburgo sobre la Hongria recuperada al Imperi otomà.[1] L'extensió actual de l'edifici data, no obstant, de la segona mitat de el XIX quan la seua superfície va ser duplicada per Miklós Ybl i Alajos Hauszmann en un pomposo estil neobarroco. El castell resultant, terminat solament en 1904, es va convertir en una de les residències reals més extenses i monumentals d'Europa.[2]
Com a conseqüència de la seua posició dominant sobre la ciutat, el Castell Real va ser sériament danyat durant el lloc de Budapest al final de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant el seu estat semi ruïnós, el nou governe comunista hongarés va escomençar la reconstrucció de l'edifici en un sever estil neoclàssic. Les exuberantes decoració finiseculares i les diverses referències a la monarquia habsbúrguica varen ser eliminades en pro d'un estil més neutre i ahistórico. En l'interior, els antics aposentos reals varen donar pas a àmplies sales d'exhibicions.[3][4] Diverses institucions es varen assentar en el vell castell com la Galeria Nacional Hongaresa o el Museu d'Història de Budapest. Paralelament, els jardins decimonónicos situats en el pendent del tossal varen desaparéixer per a permetre la recreació de les fortificacions medievals.[2]
El castell de Buda forma part del Patrimoni de la Humanitat de Budapest, declarat en 1987.
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]Antigament, en el lloc a on es troba la ciutat actual de Budapest existia el poblat romà d'Aquincum. Al seu entorn varen començar a sorgir numerosos assentaments, els quals varen ser agranats despuix de l'arribada dels hunos, els ávaros i posteriorment en 985 els hongaresos. No es té certea dels llocs precisos, pero despuix de l'arribada dels hongaresos a la conca dels Cárpatos, es va establir l'assentament de Buda junt al tossal de Kelenföld, al costat del Danubio.
En el moment de la cristianización dels hongaresos (casi un sigle despuix, en l'any 1000), la ciutat a on es trobava la cort era Esztergom, el lloc de naiximent del primer rei hongarés sant Esteban I d'Hongria. No obstant, despuix de la seua mort va ser traslladada a la ciutat de Székesfehérvár, la qual havia segut fundada en el 972 pel gran príncip Géza d'Hongria, pare de sant Esteban I.
El castell medieval
[editar | editar còdic]
A mitan de el XIII, després de l'invasió tártara de 1241, el rei Bela IV d'Hongria va començar un procés de reconstrucció de totes les fortalees, reforçant-les en muralles de pedra i ordenant l'alçament de prop d'un centenar de nous castells. D'esta forma, en 1244 va ordenar la construcció d'una fortalea en Óbuda, en una posició propenca a l'actual, que pronte es va començar a poblar. A partir de llavors, els següents reis hongaresos passarien molt temps en esta nova fortalea, sense perdre el contacte directe en Székesfehérvár. Andrés III d'Hongria va emetre documents i va residir permanentment en Óbuda, a on va fallir en 1301. D'esta forma, l'importància estratègica, comercial i política de Buda va continuar creixent, fins que durant el periodo d'interregne de casi sèt anys despuix de la mort d'Andrés III, tots els pretenents del tro varen procurar habitar en esta ciutat, ademés de Esztergom i Székesfehérvár.
Després de que s'imponguera el pretenent Carlos Roberto d'Anjou-Sicília, la coronació del qual es va portar a terme el 27 d'agost de 1310 en Széfeshérvár, Buda va passar a ser la residència oficial del monarca hongarés i la seua cort.
En les següents décades, Carlos Roberto, i despuix de la seua mort Luis I d'Hongria varen realisar reformes constants al castell de Buda. En esta ciutat es varen portar a terme assamblees reals, justes i tornejos, trobades diplomàtiques, i des d'ella es regia el regne hongarés i tots els estats vassalls d'este des dels Balcans a la Conca dels Cárpatos. El nivell de lux del castell de Buda va aumentar progressivament i en el XIV i XV durant el regnat de Segismundo de Luxemburc es varen portar a terme les remodelacions més significatives, duent materials de construcció d'Àustria i Bohemio.
La Renaixença
[editar | editar còdic]
Va ser durant l'época del Renaixença en el XV, que Buda va alcançar el seu esplendor, quan el rei hongarés Matías Corvino va millorar l'obra de Segismundo de Luxemburc i va decorar les fronteres externes i els murs interns en detalls renaixentistes. l'iglésia de Matías va ser reformada casi en la seua totalitat, conservant gran part de les seues traces gòtics, pero aixina i tot destacant entre les obres arquitectòniques contemporànees. El castell es va poblar de músics, escritors, pintors, astrònoms i humanistes com és usual en les corts de la Renaixença, i es va convertir en un dels punts de trobada més importants d'Europa Central i Oriental.
Despuix de la mort de Matías va continuar mantenint la seua mateixa importància, fins que l'història hongaresa es va vore modificada en 1526, quan els otomans varen derrotar els seus eixèrcits en la batalla de Mohács, i el rei Luis II d'Hongria va morir en combat. La corona hongaresa va ser disputada pel voivoda de Transilvania, el comte hongarés Juan I Szapolyai i pel príncip germànic Fernando I de Habsburgo, fent-se coronar els dos com a reis d'Hongria.
Ocupació otomana
[editar | editar còdic]
Posteriorment, abdós varen firmar un pacte secret, segons el qual Juan Szapolyai heretava a Fernando, el qual va servir de pretext al sultà Solimán el Magnífic per a invadir el país. En 1541 els eixèrcits otomans varen agranar a la resistència hongaresa i varen prendre el castell de Buda. La fortalea es va mantindre llavors durant 145 anys en mans dels turcs, els qui varen ocupar la regió central d'Hongria, mantenint al Principat de Transilvania com un Estat vassall.
Després de que el sultà intentara fallidamente prendre Viena en 1683, els eixèrcits germànics enviats per Leopoldo I de Habsburgo, rei hongarés i emperador germànic, es varen movilisar sobre sol hongarés en 1686 i varen conseguir expulsar als turcs del castell de Buda. El regne hongarés es reunificó, i Buda va continuar sent la ciutat de major rellevància, no obstant, ya que els governants Habsburgo que tenien la corona hongaresa vivien en Viena, la cort del monarca va continuar mantenint-se en dita ciutat.
El castell barroc
[editar | editar còdic]
Despuix de la recuperació de la fortalea i la ciutat de mans dels turcs, esta va ser reconstruïda i restaurada en profunditat, ya que numeroses muralles, edificis i torres havien segut reduïdes a enrunes per les bales de canó en la Lliberació de Buda. María Teresa I d'Àustria, Francisco José I i atres monarques de la casa dels Habsburgo varen realisar profunts canvis a través dels sigles, invertint grans cantitats de recursos i diners en crear una residència real en el castell de Buda. En 1867 l'Imperi austríac es va convertir en l'Imperi austrohúngaro per a equilibrar abdós regnes, per lo que es va fer necessari la construcció de nous edificis representatius. El castell va començar a denominar-se Palau Real de Buda per a competir en Viena.[5] Les remodelacions i restauracions varen ser planejades i conduïdes, primer, per Miklós Ybl i posteriorment per Alajos Hauszmann.
El sege de 1944-45
[editar | editar còdic]El castell de Buda va ser l'últim reducte de les forces de l'Eix, alemans que havien ocupat el regne hongarés durant el sege de Budapest en 1944-1945. Les lluites en armes pesades i el fòc de l'artilleria varen convertir el palau una volta més en un montó de ruïnes. Com a últim recurs, els defensors finalment varen intentar trencar el bloqueig soviètic, pero varen fracassar completament, deixant un 90% dels seus soldats totalment en els carrers propencs de Buda. Presuntament els russos coneixien els seus plans i es varen dirigir immediatament en armes pesades a les possibles vies d'escape. Esta està considerada com una de les catàstrofe militars més grans de l'història hongaresa per molts historiadors, comparable a l'alvançada russa al Dò en 1943.
Reconstrucció
[editar | editar còdic]
L'immensa destrucció de la guerra va permetre estudiar i excavar en gran medida els restants de l'antic castell medieval. Encara que es va propondre el trasllat del Partit Hongarés dels Treballadors al recint, finalment es va decidir la creació de dos museus, la galeria i la biblioteca nacionals. A pesar de que varen construir numerosos edificis en época comunista, molts varen quedar relegats a un estil més sobri.[5]
Des de 1990 tots els partits gobernant desijaven la reconstrucció de molts edificis en la zona del castell, encara que va escomençar a prendre forma despuix del segon govern de Viktor Orbán en 2010. El nou proyecte es va materialisar en 2014 en el denominat Pla Nacional Hauszmann, en honor a l'arquitecte Alajos Hauszmann. La primera fase del pla es va centrar en la restauració del monasteri carmelita i el castell, la reconstrucció del Saló Real d'Equitació, l'escala Stöckl i varis patis. La segona fase es va denominar Programa Nacional Hauszmann i des de 2019 s'han anat reconstruint el palau de l'Archiduc José, junt al seu jardí i estables, la sèu de la Creu Roja, el quarter general de les Forces Armada, el Ministeri de Facenda i els Archius Nacionals. El programa també incloïa la millora d'accés al castell com la renovació de les ales per a millorar l'accessibilitat i la reconstrucció de fonts i monuments.[5]
Accés turístic
[editar | editar còdic].jpg)
Una de les vies d'accés més senzilles és dirigir-se primer fins a la plaça Széll Kálmán (en el metró 2 /roig o en el tramvia 4/6), i des d'ahí pujar al autobús 16 que partix des del carrer Várfok Este autobús és conegut com el "várbusz", o en hongarés "l'autobús del castell" i li durà directament al cim del complex del palau. Existixen unes escales mecàniques i un ascensor gratuïts en la partix sur del castell, a la vora del Danubio, al costat del Bazaar dels jardins del castell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «A budavári királyi palota» (en hu-hu). budavar.btk.mta.hu. Consultat el 29 de març de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 «A budavári királyi palota» (en hu-hu). budavar.btk.mta.hu. Consultat el 29 de març de 2017.
- ↑ «A palota 1945 után». BudapestCity.org. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2016. Consultat el 29 de març de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 29 de març de 2017 (en hu).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Universitat de Saragossa; Pérez Moreno Lucía, {{{nom2}}} (2023). Intervencions en el patrimoni arquitectònic del districte I de Budapest. El Programa Nacional Hauszmann (2014-2024) i les seues controvèrsia, Universitat de Saragossa.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Prohászka László: Budavári szoborkalauz, bp., 1990.
- Salcedo Mendoza, José Enrique, L'art en Hongria, 2017. https://sites.google.com/view/arteenhungria
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Buda.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Buda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.