Busójárás
Busójárás (en hongarés, significa "caminada dels busó"; en croata: Pohod bušllaura[1]) és una celebració anual dels Šokci (croates) que viuen en el poble de Mohács, Hongria, que es porta a terme al final del carnestoltes ("Farsang"), finalisant el dia abans del Dimecres de Cendra. La festivitat inclou la participació dels busós (persones portant caraces tradicionals) i inclou música folklòrica, ball de caraces, desfilades i balls.
El Busójárás dura sis dies, per lo general durant el més de febrer. Comença un dijous, seguit pel Kisfarsang (menut Farsang) el Divendres de Carnestoltes, sent la celebració principal, Farsang vasárnap (Dumenge de Carnestoltes) el sèptim dumenge abans del Dumenge de Pasqua; els festejos finalisen en el Farsangtemetés (Sepeli del Farsang) el dimarts següent (Dimarts de Carnestoltes o Mardi Gras).
Des de 2009, els festejos tradicionals formen part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.[2]
Llegenda sobre el seu orige
Els pobladors locals expliquen el carnestoltes per mig de dos llegendes relacionades pero distintes.
Segons la llegenda més popular, durant l'ocupació del territori pels turcs, els pobladors de Mohács varen escapar del poble, i es varen refugiar en els pantans i boscs per a evitar a les tropes otomanes. Una nit, mentres conversaven entorn al fòc, i vell Šokac va aparéixer d'improvise, i els va dir: "No tinguen por, pronte millorarà el vostre destí i retornaran a les seues llars. Fins a eixe moment, preparen-se per al combat, fabriquen armes i tallen caraces horroroses, i esperen a una nit de tormenta quan el cavaller de la caraça vindrà a buscar-los." I el vell va desaparéixer en forma tan imprevista com havia aplegat. Els refugiats varen acatar els seus consells, i alguns dies despuix, durant una nit de tormenta va aplegar el cavaller. Els va ordenar que es colocaren les seues caraces i que retornaren a Mohács, fent quant soroll fora possible. Els turcs varen sentir tanta por i espante pel soroll, les caraces, i la tormenta en la nit, que varen pensar que eren els dimonis els que els atacaven; i varen fugir del poble abans de l'alba.
En l'atra història que és més antiga, encara que no tan popular, els busós aüixen a l'hivern en lloc dels turcs. De totes maneres, des d'eixe llavors els habitants de la zona han celebrat tots els anys el Busójárás al començament de febrer, inclusivament invitant a "equips busó" de països veïns (Croàcia i Sèrbia, els Šokci croates locals i d'Eslovènia) i també de Polònia.
Galeria
-
Busó masks (Mohács, February 2006) -
Busó mask from the collection of the Museu dona Imigração de São Paulo
-
Busó-walking - Busójárás -
Busó-walking of the Hungarian Carnival - Farsangi busójárás. -
Busós -
Busó
Vore també
Referències
- ↑ Hrvatski glasnik 8/2009 [1] archivat en Wayback Machine. Pohod bušllaura, Feb 19, 2009
- ↑ «Festa dels busós de Mohács: carnestoltes emmaixquerat tradicional del final d'hivern» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de febrer de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Busójárás.- Les festes busó en Mohács
- Video sobre les festivitats (en anglés)
- Glas Koncila Stipan Bunjevac: Iz života hrvatskih vjernika izvan Hrvatske - Hrvati o Mohačo: Mohačke buši šokačkih Hrvata, nr.5 (1702), 4 de febrer de 2007. (en croata)
- Lloc oficial de Mohacs (en hongarés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Busójárás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.