Dimarts de Carnestoltes
El dimarts de Carnestoltes (en francés Mardi Gras) és l'últim dia de Carnestoltes, data festiva que antecedix al Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma.
Alguns autors han propost molts orígens precristianos per a esta celebració. No obstant, no hi ha evidència de que s'hagen celebrat festes similars per les mateixes dates abans de l'any 1200.[1]
El dimarts de carnestoltes és reconegut com una festa religiosa per l'Iglésia catòlica, la Comunió anglicana, les Iglésies protestants i les metodistas.[2][3]
La tradició de celebrar el carnestoltes seguix molt viva en molts països d'Europa i Amèrica.
La data de la seua celebració és variable, ya que es fixa quaranta dies abans de la festa cristiana del Dumenge de Ramos, i este no depén del calendari gregoriano (exclusivament solar) sino de l'antic calendari solar/llunar. Per al cristianisme, este dumenge és l'anterior al Dumenge de Pasqua, que cau sempre entre el 22 de març i el 25 d'abril, per lo que el dimarts de Carnestoltes caurà entre el 3 de febrer i el 9 de març (un dia més tarde si cau en febrer sent un any bisiesto).
Variants
[editar | editar còdic]El dimarts de Carnestoltes rep distints noms segons el país. En Alemània li'l crida Fastnacht (vespra de dejuni), similar del holandés Vastenavond, fettisdagen (dimarts gros) o fastlagstisdagen de Suècia, mentres que en França, Itàlia i els països de parla portuguesa li'l denomina "dimarts gras" o "gros": respectivament Mardi Gras, Martedì Grasso i Terça-feira grossa. En els Estats Units d'Amèrica també s'ha adoptat la denominació francesa Mardi Gras o la seua traducció, Fat Tuesday.
En els demés països anglófonos– entre uns atres, Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda – li'l crida Shrove Tuesday (dimarts de confessió) o més comunament Pancake Day (dia dels panqueques), per ser el dia anterior al dejuni llitúrgic de Quaresma, i la cuina i el consum de panqueques són una manera de gastar els aliments rics, tals com a ous, llet i sucre, fortament desaconsellats durant esta temporada.[4][5][6]
En Europa
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
En Bèlgica se celebra el Mardi Gras, en el marc del Carnestoltes de Binche, un dels més famosos d'Europa, de gran atracció turística, el qual ha segut declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO. En Alemània té lloc durant el Carnestoltes de Colónia, un dels acontenyiments culturals més importants del país. Per una atra part, en Itàlia els festejos del Martedì Grasso es realisen en diversos carnestoltes a lo llarc de la geografia peninsular, sent alguns dels més coneguts els de Viareggio i especialment el Carnestoltes de Venècia.[7]
En Espanya, algunes tradicions donen començ a la festivitat del carnestoltes el dijous anterior (cridat Dijous Lardero), fent que les celebracions duren fins a sis dies. Les celebracions més rellevants del carnestoltes espanyol tenen lloc en el marc del Carnestoltes de Càdis, en Andalusia; en tota la província d'Orense, especialment en les localitats de Ginzo de Limia, Verín i Laza i les zones aledaño (el "triàngul màgic"); i en el célebre Carnestoltes de Santa Creu de Tenerife, en les Illes Canàries, este últim considerat el més important a nivell internacional, despuix del de Brasil.
En tant, en França, la festa es dona en els carnestoltes de Niça i Marsella, en el sur del país, destacant aixina mateix els d'Annecy o Dunquerque. Des de 1997 se celebra també el Carnestoltes de París, despuix de 50 anys d'inactivitat.[8]
En Suècia se celebra el dia en un pastiç típic cridat semla o fastlagsbulle. Els carnevales de Suècia no tenen relació en la Pasqua, sino desfilades festius que solen ocórrer en la temporada calenta.
En Anglaterra, com a part de la celebració de la comunitat, molts pobles celebren el dimarts de Carnestoltes partits de mob football, alguns dels quals daten de el XII. La pràctica va decréixer cap a el XIX, despuix de l'aprovació de la Llei de Carreteres de 1835, que va prohibir jugar al fútbol en la via pública. Vàries ciutats han mantingut no obstant la tradició.
Durant el Pancake Day es porten a terme "carreres de panqueques" en els llogarets i pobles de tot el Regne Unit. La tradició es diu que es va originar quan un ama de casa d'Olney estava tan ocupada fent panqueques que es va oblidar del hora fins que va sentir les campanes de l'iglésia sonar per al servici religiós. Va eixir corrent de la casa a l'iglésia sense deixar de dur la seua paella en el panqueque.[9] La carrera del panqueque és hui en dia una tradició festiva relativament comuna en les illes britàniques, especialment en Anglaterra. Els participants en paelles corren pels carrers, llançant panqueques per l'aire i arreplegant-los de nou en la paella durant el recorregut.
Vore també
[editar | editar còdic]- Carnestoltes de Riu de Janeiro
- Gran carnestoltes internacional de l'Amistat
- Carnestoltes de Barranquilla
- Mardi Gras en Nova Orleans
- Carnestoltes en Espanya
- Carnestoltes de Oruro
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bossy, John (1985). Oxford University Press (ed.). Christianity in the West, 1400-1700 (en en). ISBN 978-0-19-289162-4. «These were, despite some appearances, Christian in character, and they were medieval in origin: although it has been widely supposed that they continued some kind of pre-Christian cult, there is in fact no evidence that they existed much before 1200.»
- ↑ «Strawbridge United Methodist keeps Shrove Tuesday pancake tradition». Baltimore Sun. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «Shrove Tuesday inspires unique church traditions - schurz-dailyamerican». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2016. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ «Shrove Tuesday - Pancake Day!». Irish Culture and Customs. Consultat el 17 de novembre de 2006.
- ↑ «Pancake Day (Shrove Tuesday) in the UK». British Embassy, Washington DC. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2007. Consultat el 17 de novembre de 2006.
- ↑ «Easter in Austràlia». The Australian Government Culture and Recreation Portal. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2006. Consultat el 17 de novembre de 2006.
- ↑ «Pàgina en italia.it». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2015. Consultat el 4 de març de 2014.
- ↑ «Pàgina en rendezvousenfrance.com». Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2014. Consultat el 4 de març de 2014.
- ↑ "The origin of pancake racing", BBC
- Este artícul conté una traducció derivada de «Martes de Carnaval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.