Anar al contingut

Dumenge de Ramos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dumenge de Ramos

El Dumenge de Ramos, també cridat a voltes Sext Dumenge de Quaresma,[1] és una celebració religiosa en la que la majoria de les confessions del cristianisme commemora l'entrada de Jesús en Jerusalem, donant inici a la Semana Santa. És una festa cristiana movedora que cau el dumenge abans de Pasqua, és dir, el sext dumenge de Quaresma.[2]

La festa commemora l'Entrada triumfal en Jerusalem, un event mencionat en cada u dels quatre evangelios canònics.[3] El Dumenge de Ramos marca el primer dia de la Semana Santa. Per als seguidors del cristianisme de Nicea, és l'última semana de la temporada solemne cristiana de Quaresma que precedix a l'arribada de la Pasqua.[4][5]

En la majoria de les iglésies llitúrgiques, el Dumenge de Ramos se celebra en la bendició i distribució de branques de palma o les branques d'atres arbres natius, que representen les branques de palma que la multitut va escampar front al Crist mentres ell entrava en Jerusalem. La dificultat de conseguir palmes en climes desfavorables va dur a la seua substitució per branques d'arbres natius, inclosos boj, olivera, sauce i teixixc. El dumenge a sovint es dia per estos arbres substituts, com en el Dumenge de Teixixc, o pel terme general Dumenge de Ramos.


Moltes iglésies de les principals confessions cristianes, incloses les tradicions ortodoxa, catòlica, luterana, metodista, anglicana, morava i reformada, distribuïxen branques de palma a les seues congregació durant les seues llitúrgies del Dumenge de Ramos. Els cristians es duen estes palmes, a sovint beneïdes pel clero, a les seues cases, a on les pengen junt al art cristià, especialment creus i crucifixos, o les guarden en les seues Bíblies o devocionarios.[6] En el periodo que precedix a la Quaresma de l'any següent, conegut com carnestolendas, les iglésies solen colocar una cistella en la seua nàrtex per a arreplegar estes palmes, que després es cremen ritualment el dimarts de Carnestoltes per a fer les cendres que s'utilisaran al sendemà, el Dimecres de Cendra, que és el primer dia de la Quaresma.[7][8]

Base bíblica i simbolisme

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Entrada triumfal en Jerusalem.
Erro al crear miniatura:
Entrada triumfal en Jerusalem, icon rus (Catedral de la Anunciación, Moscou)

En els relats dels quatre Evangelis canònics, l'entrada triumfal de Crist en Jerusalem té lloc una semana abans de la seua resurrecció.[9][10][11][12] Només el Evangeli[13] de Juan mostra una cronologia de l'acontenyiment, datat sis dies abans de la Pasqua. [14]

La resurrecció de Lázaro només la menciona el Evangeli de Juan, en el capítul anterior. l'Iglésia ortodoxa i les Iglésies catòliques orientals que seguixen el Rito bizantí, ho commemoren el Dissabte de Lázaro, seguint el text del Evangeli. De fet, les dates del calendari judeu comencen al posada del sol de la nit anterior, i conclouen al anochecer.[15]


l'Evangeli de Mateo afirma que açò va succeir per a que es complira la profecia de: Zacarías 9:9[16] "La vinguda del rei de Sion - Mireu, el vostre amic ve a vosatres, just i victoriós, humil i montat en un asno, en un pollino, pollino de asna". [17] Sugerix que Jesús estava declarant que ell era el Rei d'Israel.

Segons els Evangelis, Jesucristo va entrar en Jerusalem montat en un asno, i la gent que celebrava allí va depositar els seus mants i chicotetes branques d'arbres davant d'ell, cantant part del Salm 118: 25-26[18] - Beneït el que ve en nom del Senyor. Et beneïm des de la casa del Senyor.[19][9][10][11]

El simbolisme de l'asno pot referir-se a la tradició oriental de que és un animal de pau, a diferència del cavall que és l'animal de la guerra.[20] Un rei hauria montat a cavall quan estava empenyorat en la guerra i montat en un asno per a simbolisar la seua arribada en pau. L'entrada de Crist en Jerusalem hauria simbolisat aixina la seua entrada com Príncip de la Pau, no com un rei guerrer.[20][19] Aixina que, hi ha hagut dos significats diferents (o més nivells d'hermenéutica bíblica): un significat històric, realment succeït segons els Evangelis, i un significat secundari en el simbolisme.

Erro al crear miniatura:
"Flevit super illam" (Va plorar sobre ella); per Enrique Simonet, 1892

En Lucas 19:41 quan Jesús s'acosta a Jerusalem, mira a la ciutat i plora sobre ella (un event conegut com Flevit super illam en Latin), predient la seua pròxima Passió i el sofriment que li espera a la ciutat en els acontenyiments de la destrucció del Segon Temple.[21][21]

En moltes terres de l'antic Próximo Oriente, era costum cobrir d'algun modo el camí d'algú a qui es considerava mereixedor del més alt honor. La Bíblia hebrea[22] informa que Jehú, fill de Josafat, va ser tractat d'esta manera. Tant els Evangelis Sinópticos com l'Evangeli de Juan informen de que la gent donava a Jesús esta forma d'honor. En els sinópticos es descriu a la gent tendint els seus vestits i tallant arbusts en el carrer, mentres que Juan especifica fulls de palma (grec phoinix). En la tradició judeua, la palma és una de les Quatre Espècies dutes per a Sucot, segons lo prescrit per a l'alegria en Levítico 23:40.[23]


En la cultura grecorromana del Imperi romà, que va influir molt en la tradició cristiana, la branca de palma era un símbol de triumfo i victòria. Es va convertir en l'atribut més comú de la deesa Nike o Victoria.[24][25][26] Per als observadors romans contemporàneus, la processó hauria evocat el triumfo romà,[27] quan el triumfador deponia les armes i vestia la toga, la penyora civil de la pau que podia estar ornamentada en emblemes de la palma.[28]

Encara que les Epístoles de Pablo es referixen a Jesús com "triunfante", l'entrada en Jerusalem pot no haver segut representada regularment com una processó triumfal en este sentit abans de el XIII.[29] En l'antiga religió egipcíaca, la palma es duya en processons funeràries i representava la vida eterna. La palma del màrtir es va utilisar posteriorment com a símbol dels màrtirs cristians i de la seua victòria espiritual o triumfo sobre la mort.[30] En Apocalipsis 7:9, la multitut vestida de blanc està de peu davant el tro i el Corder sostenint branques de palma.[31][32]

Narració

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Semana Santa en Espanya.

D'acort als evangelios de Mateo (capítul 21) i Marcos (capítul 11) del Nou Testament, Jesús de Nazaret entrabar triunfalment en Jerusalem en mig d'una multitut que ho aclamava.

Abans de fer-ho, Jesús s'havia detingut en Betania i Betfagé. El evangeli de Juan afig que va sopar en Lázaro i les seues germanes María i Marta. Ahí, es narra que Jesús va enviar a dos discípuls al llogaret propenc, en órdens de recuperar un burrito que havia segut nugat, pero mai montat i va dir: "Si vos pregunten, digau que el Senyor necessita el burrito, i que els serà tornat després".[33]

Text bíblic

[editar | editar còdic]
En acostar-se a Jerusalem i aplegar a Betfagé, junt al Mont de les Oliveres, Jesús va enviar a dos dels seus discípuls, dient-los: —Aneu al llogaret que teniu enfronte i trobareu en seguida un asna nugada, en un borrico al costat; desnugueu-los i dugau-me'ls. Si algú vos diu alguna cosa, li respondreu que el Senyor els necessita i que en seguida els tornarà. Açò va succeir per a que es complira lo dit per mig del Profeta: Digau a la filla de Sión: «Mira, el teu Rei ve cap a tu, manso, assentat sobre un asna, sobre un borrico, fill d'animal de càrrega». Els discípuls varen marchar i varen fer com Jesús els havia ordenat. Varen dur el asna i el borrico, varen posar sobre ells els mants i ell es va montar damunt. Una gran multitut va estendre els seus propis mants pel camí; uns atres tallaven branques d'arbres i les tiraven pel camí. Les multituts que anaven davant d'ell i les que seguien darrere cridaven dient: —¡Hosanna al Fill de David! ¡Beneït el que ve en nom del Senyor! ¡Hosanna en les altures! En entrar en Jerusalem, es va commoure tota la ciutat i es preguntaven: —¿Quí és este? —Este és el profeta Jesús, el de Nazaret de Galilea —dia la multitut. MARCOS 11,1-11[34]

Interpretació i simbolisme

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Entrada triumfal en Jerusalem, icon rus, Catedral de la Anunciación (Moscou)

L'entrada triumfal de Jesús en Jerusalem, la Ciutat Santa expressa la manifestació com a Rei i com Mesías. Mateo observa en la presència del asna nugada en el seu borrico al costat (v. 2) el compliment de la profecia de Zacarías (v. 5). L'asno, que va ser un antic ensellament de príncips,[35] va ser substituït més alvance, en l'época de la monarquia israelita, pel cavall, que representa millor una manifestació de poder (cfr 1 R 5,6; 10,26-29; etc.). Per això, la profecia de Zacarías, en l'asno, donava el significat de que Jesús venia com un rei de pau que triumfa no en armes ni violència, sino en humiltat i mansedumbre.

Els Sants Pares han vist en este episodi un simbolisme: el asna mare representaria al judaisme, somés al jou de la Llei, mentres que el borriquillo seria la gentilidad. Jesús introduïx a uns i uns atres en l'Iglésia, la nova Jerusalem. Com als personages importants de hui se'ls estén una estora a l'entrada d'un edifici, els discípuls i la multitut alfombran l'entrada de Jesús en la seua ciutat (vv. 7-8). I li aclamen com el Salvador: la paraula hebrea Hosanna va tindre en un principi eixe sentit, una súplica dirigida a Deu: «¡Salva-nos!». Després, va ser amprada com a crit d'alegria per a aclamar a algú i és similar a l'exclamació més actual de «¡Viva!». La flota manifesta el seu entusiasme cridant: «¡Vixca el Fill de David!». S'entén aixina que l'Iglésia haja arreplegat estes aclamació en el prefacio de la Santa Missa, puix en elles es pregona la realea de Crist: «Ha segut costum molt general i antiga cridar Rei a Jesucristo, en sentit metafòric, a causa del suprem grau d'excelència que posseïx i que li enaltix entre totes les coses creades.[36]


Aixina es diu que regna en les inteligències dels hòmens, no tant per l'altíssim i sublim grau de la seua ciència, quant perque «Ell és la Veritat» i perque els hòmens necessiten beure d'Ell, de les seues paraules i dels seus fets i rebre obedientemente la veritat. Es diu també que regna en les voluntats dels hòmens, no només perque en Ell la voluntat humana està sancera i perfectament somesa a la santa voluntat divina, sino també perque en les seues mocions i inspiració influïx en la nostra «lliure voluntat» i l'encén en nobilísimos propòsits. Finalment, es diu en veritat que Crist regna en els cors dels hòmens, perque en el seu supereminente caritat i en la seua mansedumbre i benignidad, es fa amar per les ànimes de manera que jamai ningú —entre tots els naixcuts— ha segut ni serà mai tan amat com Crist Jesús».[37][38]

Els sinópticos i Juan establixen que Jesús va saber que hi havia gent en l'àrea, com Simón el Leproso, aixina que va poder haver argumentat que la presència del borrico havia segut organisada pels discípuls de Jesús. El evangeli de Juan, no obstant, simplement diu que Jesús va trobar el borrico. Juan i els Sinópticos establixen que Jesús llavors va montar al borrico (o en Mateo al borrico i a la ruca, mare d'este), dins de Jerusalem. Els sinópticos afigen que els discípuls varen poder posar les seues capes en l'animal, fent-ho aixina més confortable. Els Evangelis descriuen cóm Jesús va entrar a Jerusalem i cóm la gent alfombraba el seu camí i també cóm deixava a un costat chicotetes branques d'arbre.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>[39] En l'Iglésia de Pakistan, la «Iglésia protestant unida», els fidels del Dumenge de Ramos duen branques de palma a l'iglésia mentres canten Plantilla:Bibleverse.

En l'Iglésia catòlica, aixina com entre moltes congregació anglicanes i luteranas, els fulls de les palmes (o en climes més frets algun tipo de substitut) són beneïdes en aigua beneïda fora de l'edifici de l'iglésia, o en climes frets en el nàrtex quan la Pasqua cau enjorn en l'any, en un event anomenat la «Bendició de les Palmes». Immediatament despuix de la bendició de les palmes té lloc una processó solemne de tota la congregació, cridada «processó de les palmes».

En la llitúrgia de l'Iglésia catòlica per a este dia, que rep el nom de Dumenge de Ramos en la Passió del Senyor, el centre és la Missa que seguix a la processó. L'Iglésia catòlica considera que les palmes beneïdes són sacramentals. Les vestimentes per a este dia són de color roig escarlata intens, el color de la sanc, lo que indica el suprem sacrifici redentor de Crist en entrar en la ciutat per a complir en la seua passió i resurrecció en Jerusalem.

En les iglésies luteranas, aixina com en les episcopals i anglicanes, este dia es denomina oficialment Dumenge de la Passió Dumenge de Ramos; no obstant, en la pràctica, sol denominar-se Dumenge de Ramos, com en el Llibre d'Oració Comuna Nortamericana de 1928 i en llitúrgies i calendaris luteranos anteriors, per a evitar confusions en el penúltim dumenge de Quaresma del calendari tradicional, que era el Dumenge de la Passió.


En l'us tradicional de l'Iglésia metodista, el Llibre d'Adoració per a l'Iglésia i la Llar (1965) oferix la següent colecta per al Dumenge de Ramos:[40]

Deu totpoderós i etern, que, pel teu tendre amor cap a la humanitat, vares enviar al teu Fill, el nostre Salvador Jesucristo, a prendre sobre sí nostra carn i sofrir la mort en la creu, per a que tota la humanitat seguira l'eixemple de la seua gran humiltat: Concedix-nos, misericordiosament, que seguim l'eixemple de la seua paciència i també sigam partícips de la seua resurrecció; per Jesucristo, el nostre Senyor. Amén.[40]

Processons destacades

[editar | editar còdic]

Colòmbia

[editar | editar còdic]
  • En Popayán, desfila en hores del matí (10:00 hores) la concorreguda processó que partix del Santuari de Belén i baixant pels Quingos de Belén plena de fidels que agiten les seues palmes simbolisant l'entrada triumfal de Jesucristo a Jerusalem, conclou en el Parc Caldas front a l'atri de la Catedral pars la celebració d'una multitudinària missa campal. En esta magna desfilada procesionan el Senyor del Triumfo, el Senyor Caigut i el Sant Ecce Homo, d'àmplia veneració pels payaneses.

Espanya

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pas de l'Entrada de Jesús en Jerusalem de Sant Cristóbal de l'Estany (Tenerife)
Erro al crear miniatura:
Grup La Passió representant l'Entrada de Jesús en Jerusalem, Benetúser (Valéncia).
  • En Toledo, desfila pels carrers del caixco antic, la Germandat de Crist Rei en la seua entrada triumfal en Jerusalem, coneguda popularment com «La Borriquita». Els chiquets, vestits com a hebreus, porten palmes i branques d'olivera.
  • En Peñaflor (Sevilla) des de 1996 es ve representant l'entrada de Jesús en Jerusalem vivent en chiquets i adults vestits d'hebreus coneguda com la Borriquita.


  • Elig, a on se celebra una de les tradicions més arraïlades en esta data: la processó de la Burreta, que commemora l'entrada triumfal de Jesús en Jerusalem montant en un asno, la burreta (en valencià).
  • En Benetúser (Valéncia) inicia el seu Semana Santa (festa d'interés turístic provincial) en la processó de les palmes, en la qual les sèt confraries del municipi van acompanyades per l'escena sacra de la burreta, a on els actors amateurs del grup La Passió representen l'entrada triumfal en Jerusalem. En finalisar la processó, el grup La Passió continuen en les seues representacions, en este cas en l'expulsió dels mercaders del temple.

Perú

[editar | editar còdic]
  • En el departament de Lima, en el nort chic específicament en la ciutat de Huacho, des d'époques inmemorables recorre els carrers el Senyor del Triumfo montat en el seu burrita acompanyat de Sant Joan Evangeliste i Zaqueo. Esta processó emmarca l'inici de la Semana Santa en la "Capital de l'Hospitalitat", ademés de ser la primera trobada de la semana major en la Verge dels Dolors.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lligadas, Josep (2000). Celebrar l'any llitúrgic, 2 edició, Barcelona: Centre de Pastoral Llitúrgica, p. 33. ISBN 84-7467-440-9.
  2. ↑ «Catecisme de l'Iglésia catòlica». www.vatican.va. Consultat el 24 de març de 2018. «560 CIC: "L'entrada de Jesús en Jerusalem manifesta la vinguda del Regne que el Rei-Mesías portarà a terme per mig de la Pasqua de la seua Mort i de la seua Resurrecció. En la seua celebració, el dumenge de Ramos, la llitúrgia de l'Iglésia obri la gran Semana Santa".»
  3. ↑ Plantilla:Bibleverse, Plantilla:Bibleverse, Plantilla:Bibleverse, and Plantilla:Bibleverse.
  4. ↑ Cooper, J.C.. Dictionary of Christianity, Routledge, p. 124. ISBN 9781134265466. «Holy Week. The last week in LENT. It begins on PALM SUNDAY; the fourth day is called SPY WEDNESDAY; the fifth is MAUNDY THURSDAY; the sixth is GOOD FRIDAY; and the last 'Holy Saturday', or the 'Great Sàbat'.»
  5. ↑ Brewer, Ebenezer Cobham (1896). The Historic Notebook: With an Appendix of Battles, J. B. Lippincott, p. 669. «The last seven days of this period constitute Holy Week. The first day of Holy Week is Palm Sunday, the fourth day is Spy Wednesday, the fifth Maundy Thursday, the sixth Good Friday, and the last Holy Saturday or the Great Sàbat.»
  6. ↑ «Idees for Displaying Palm Sunday Palms Around Your Home» (en en). Blessed Is She.
  7. ↑ «This Sunday at Grace: February 4, 2018» (en en). Grace Episcopal Church.
  8. ↑ «Shrove Tuesday» (en en). The Times-Reporter. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 The people's New Testament commentary by M. Eugene Boring, Fred B. Craddock 2004 ISBN 0-664-22754-6 pp. 256-258
  10. ↑ 10,0 10,1 The Bible Knowledge Background Commentary: Mateo-Lucas, Volum 1 per Craig A. Evans 2003 ISBN 0-7814-3868-3 pp. 381-395
  11. ↑ 11,0 11,1 Els sinópticos: Mateo, Marcos, Lucas per Ján Majerník, Joseph Ponessa, Laurie Watson Manhardt 2005 ISBN 1-931018-31-6 pp. 133-134
  12. ↑ El coneiximent de la Bíblia comentari de fondo: Evangeli de Juan, Hebreus-Revelació per Craig A. Evans ISBN 0-7814-4228-1 pp. 114-118
  13. ↑ Matthew 21:1-11, Mark 11:1-11, Luke 19:28-44, John 12:1-19
  14. ↑ Plantilla:Bibleverse
  15. ↑ «¿Quàn és la Pasqua en 2018, 2019, 2020 i 2021?» (en en).
  16. ↑ Zechariah 9:9
  17. ↑ Evangeli de Mateo 21:4-5
  18. ↑ Psalm 118: 25-26
  19. ↑ 19,0 19,1 John 12–21 by John MacArthur 2008 ISBN 978-0-8024-0824-2 pp. 17–18
  20. ↑ 20,0 20,1 Matthew 19–28 by William David Davies, Dona-li C. Allison 2004 ISBN 0-567-08375-6 p. 120
  21. ↑ 21,0 21,1 Luke 19:41
  22. ↑ Plantilla:Bibleverse
  23. ↑ Plantilla:Bibleverse
  24. ↑ Reidar Hvalvik, "Christ Proclaiming His Law to the Apostles: The Traditio Legis -Motif in Early Christian Art and Literature", en The New Testament and Early Christian Literature in Greco-Roman Context: Studies in Honor of David E. Aüne (Brill, 2006), p. 432
  25. ↑ Vioque, Guillermo Galán (2002). Marcial, Llibre VII: Comentari, Brill, pp. 61, 206, 411.
  26. ↑ Clark, Anna (2007). Divine Qualities: Cult and Community in Republican Rome, Oxford University Press, p. 162. ISBN 978-0199226825.
  27. ↑ Warren W. Wiersbe, The Wiersbe Bible Commentary (David C. Cook, 2007), p. 272.
  28. ↑ Vioque, 2002, p. 61.
  29. ↑ John Pairman Brown, Israel and Hellas (De Gruyter, 2000), vol. 2, pp. 254ff.
  30. ↑ (2004) Saints and Their Symbols: Recognizing Saints in Art and in Popular Images, Liturgical Press, p. 25. ISBN 978-0814629703.
  31. ↑ Plantilla:Bibleverse
  32. ↑ Plantilla:Bibleverse
  33. ↑ «Mc 11,3», .
  34. ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (Spanish Edition) (p. 2181). EUNSA Edicions Universitat de Navarra. Edició de Kindle.
  35. ↑ (cfr Gn 22,3; 49,11; Ex 4,20; Nm 22,21; Jc 5,10)
  36. ↑ (1990) Sagrada Bíblia, Navarresa: Eunsa, p. 7244. ISBN 84-313-0434-0.
  37. ↑ Pío XI, Quas primeres, n. 4
  38. ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (Spanish Edition) (p. 7244). EUNSA Edicions Universitat de Navarra. Edició de Kindle.
  39. ↑ «¿Quàn és el Dumenge de Ramos? Ací està tot lo que necessites saber» (en en-us).
  40. ↑ 40,0 40,1 (1964) Methodist Publishing House (ed.). The Book of Worship for Church and Home: With Orders of Worship, Services for the Administration of the Sacraments and Other Aids to Worship According to the Usages of the Methodist Church (en en), pp. 101.
  41. ↑ «Programa de la Semana Santa de Sant Cristóbal de l'Estany 2017». Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2017. Consultat el 3 d'octubre de 2017.
  42. ↑ Programa de la Semana Santa de Santa Creu de Tenerife 2018

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dumenge_de_Ramos&oldid=1285330»