Resurrecció de Lázaro

Resurrecció de Lázaro

Mosaic bizantí de San Apolinar el Nou, Rávena (VI).

Claustre de la Catedral de Tudela

Claustre del Real Monasteri de Sant Joan de la Penya

La resurrecció de Lázaro és un dels milacres de Jesús i és el nom d'un tema iconográfico del art cristià molt freqüent en pintura.

Té com a motiu el història evangèlica (Juan 11) de la resurrecció de Lázaro de Betania, presentat com a amic de Jesucristo. Vàries voltes apareixen en els Evangelios visites de Jesús a la casa de Lázaro, a on transcorre el història de Marta i María.

En l'última d'estes visites, Jesús aplega quan Lázaro ya es trobava mort i sepultat. Jesús fa obrir el sepulcro, i a una orde seua, Lázaro resucita.

Text bíblic

Hi havia un malalt que es dia Lázaro, de Betania, el llogaret de María i de la seua germana Marta. María era la que ungió al Senyor en perfum i li va secar els peus en els seus cabells; el seu germà Lázaro havia caigut malalt. Llavors les germanes li varen enviar esta encomanda: —Senyor, mira, aquell a qui ames està malalt. En sentir-ho, va dir Jesús: —Esta malaltia no és de mort, sino per a glòria de Deu, a fin de que per ella siga glorificado el Fill de Deu. Jesús amava a Marta, a la seua germana i a Lázaro. Aun cuando va sentir que estava malalt, es va quedar dos dies més en el mateix lloc. Després, despuix d'açò, els va dir als seus discípuls: —Anem una atra volta a Judea. Li varen dir els discípuls: —Rabbí, fa poc et buscaven els judeus per a lapidarte, i ¿vas a tornar allí? —¿Acàs no són dotze les hores del dia? —va respondre Jesús—. Si algú camina de dia no entropeça perque veu la llum d'este món; pero si algú camina de nit entropeça perque no té llum. Va dir açò, i a continuació va afegir: —Lázaro, el nostre amic, està dormit, pero vaig a despertar-li. Li varen dir llavors els seus discípuls: —Senyor, si està dormit se salvarà. Jesús havia parlat de la seua mort, pero ells varen pensar que parlava del somi natural. Llavors Jesús els va dir clarament: —Lázaro ha mort, i m'alegre per vosatres de no haver estat allí, per a que cregau; pero anem a on està ell. Tomás, el cridat Dídimo, els va dir als atres discípuls: —Anem també nosatres i morim en ell. En aplegar Jesús, va trobar que ya duya sepultat quatre dies. Betania distava de Jerusalem com quinze estadis. Molts judeus havien anat a visitar a Marta i María per a consolar-les per lo del seu germà. En quant Marta va sentir que Jesús venia, va eixir a rebre-li; María, en canvi, es va quedar assentada en casa. Li va dir Marta a Jesús: —Senyor, si hagueres estat ací, no hauria mort el meu germà, pero inclús ara sé que tot quant demanes a Deu, Deu t'ho concedirà. —El teu germà resucitarà —li va dir Jesús. Marta li va respondre: —Ya sé que resucitarà en la resurrecció, en l'últim dia. —Yo soc la Resurrecció i la Vida —li va dir Jesús—; el que creu en mi, encara que haguera mort, viurà, i tot el que viu i creu en mi no morirà per a sempre. ¿Crees açò? —Sí, Senyor —li va contestar—. Yo crec que tu eres el Crist, el Fill de Deu, que has vingut a este món. En quant va dir açò, va anar a cridar a la seua germana María, dient-li en un a banda: —El Mestre està ací i et crida. Ella, en quant ho va sentir, es va alçar en seguida i va anar cap a ell. Encara no havia aplegat Jesús al llogaret, sino que es trobava encara a on Marta li havia eixit a la trobada. Els judeus que estaven en ella en la casa i la consolaven, al vore que María s'alçava de sobte i es marchava, la varen seguir pensant que anava al sepulcro a plorar allí. Llavors María va aplegar a on es trobava Jesús i, al vore-li, es va postrar els seus peus i li va dir: —Senyor, si hagueres estat ací, no hauria mort el meu germà. Jesús, quan la va vore plorant i que els judeus que l'acompanyaven també ploraven, es va estremir per dins, es va commoure i va dir: —¿On li heu posat? Li varen contestar: —Senyor, veuen a vore-ho. Jesús va trencar a plorar. Dien llavors els judeus: —Mireu quànt li amava. Pero alguns d'ells varen dir: —Este, que va obrir els ulls del cego, ¿no podia haver fet que no morira? Jesús, commovent-se de nou, va ser al sepulcro. Era una cova tapada en una pedra. Jesús va dir: —Lleveu la pedra. Marta, la germana del difunt, li va dir: —Senyor, ya olora molt mal, puix du quatre dies. Li va dir Jesús: —¿No t'he dit que si crees voràs la glòria de Deu? Varen retirar llavors la pedra. Jesús, alçant els ulls cap a lo alt, va dir: —Pare, et done gràcies perque m'has escoltat. Yo sabia que sempre m'escoltes, pero ho he dit per la flota que està entorn, per a que creen que Tu em vares enviar. I despuix de dir açò, va cridar en veu forta: —¡Lázaro, sal fòra! I el que estava mort va eixir en els peus i les mans nugats en benes, i en el rostre envolt en un sudario. Jesús els va dir: —Desnugueu-li i deixeu-li anar.

L'expressió de Jesús "Alça't i va", que en realitat apareix en un atre milacre referit en els evangelios sinópticos (Mateo 9:5, Marcos 2:9 i Lucas 5:23), està associada popularment en este episodi, en gran part pel poema de Gustavo Adolfo Bécquer L'arpa (i una veu, com Lázaro espera / que li diga "Alça't i va").

Interpretació segons l'Iglésia catòlica

En el milacre de la resurrecció de Lázaro, Jesús ensenya el seu poder sobre la mort i, al mateix temps és signe de la resurrecció futura de l'humanitat i de cada u dels individus. L'evangeliste presenta en primer lloc les circumstàncies del fet i el diàlec de Jesús en les germanes de Lázaro; despuix, la resurrecció d'este als quatre dies de la seua mort. Betania distava només uns 3 km de Jerusalem (v. 18). Jesús, en els dies anteriors a la seua passió, va freqüentar la casa d'esta família, en la que tenia gran amistat. Sant Joan fa notar els sentiments d'afecte de Jesús (vv. 3.5.36) i el seu coneiximent anticipat de lo que anava a ocórrer (vv. 11.14).

En el diàlec en Marta (vv. 20-27) es troba una de les revelacions més precises sobre Jesús: Ell és la Resurrecció i la Vida. És la Resurrecció perque la seua victòria sobre la mort és causa de la resurrecció de tots els hòmens. És la Vida perque otorga a el home la participació en la vida divina, que culminarà en la vida eterna. D'ahí que el cristià puga dir: «Perque la vida dels teus fidels, Senyor, no termina, es transforma, i, en desfer-se nostra morada terrenal, adquirim una mansió eterna en el cel.». La fe de Marta és model de la nostra: per a resucitar i viure en Crist cal creure en Ell (vv. 26-27). La profunditat dels sentiments de Crist queda reflectida en les llàgrimes que derrama per Lázaro (v. 35).

És este el versícul més breu de tota la Bíblia. Sembla com si la mateixa divisió en versículs (realisada en el XVI) volguera solemnisar el plany de Jesús, expressió de la seua verdadera Humanitat i testimoni de l'amor de Deu cap als hòmens. ___protected_title_2___. El milacre va precedit per una oració d'acció de gràcies per part de Jesús (vv. 41-42). L'agraïment al Pare per haver-li escoltat ___protected_title_3___.

Sant Agustín veu en la resurrecció de Lázaro una figura del Sacrament de la Penitència: com Lázaro de la tomba «ixes tu quan et confesses. Puix, ¿qué vol dir eixir sino manifestar-se com venint d'un lloc amagat? Mes per a que et confesses, Deu dona una gran veu, et crida en una gràcia extraordinària. I aixina com el difunt va eixir encara nugat, lo mateix el que va a confessar-se encara és reu. Per a que quede desnugat dels seus pecats va dir el Senyor als ministres: Desnugueu-li i deixeu-li anar. ¿Qué vol dir desnugueu-li i deixeu-li anar? Lo que desnugar en la terra, serà desnugat també en el cel (Mt 18,18)». «Nugats en benes» (v. 44).

Els judeus amortajaban llavant i ungiendo el cos del difunt en aromes per a retardar alguna cosa la descomposició i atenuar la pudor; despuix envolien el cadàver en llenços i benes, cobrint-li el cap en un sudario. Era un sistema semblat al que s'amprava en Egipte, pero sense procedir a un embalsamamiento complet que implicava l'extracció de certes vísceres.

Vore també

• Milacres de Jesús
• Jesús de Nazaret
• Multiplicació dels pans i els peixos
• Curació dels dèu leprosos
• Resurrecció de la filla de Jairo
• Oracions de Jesús

Bibliografia

• (1990) Comentaris a la Sagrada Bíblia, quarta edició, Navarresa: Eunsa, p. 397. ISBN 84-313-0434-0.
• Paula Fredriksen, From Jesus to Christ (2000), ISBN 0-300-08457-9
• Vernon K. Robbins, Jesus the Teacher: A Soci-Rhetorical Interpretation of Mark 2009, ISBN 978-0-8006-2595-5
• Agustín de Hipona, Comentaris sobre el Evangelio de Sant Joan
• Iglésia catòlica, Catecisme
• P. Horacio Bojorge S.J., Les multiplicacions de pans i peixos - menjades d'aliança i hospitalitat.
• G. Camps, La Bíblia dia a dia Edicions Cristiandad. Madrit 1981.