Dissabte de Lázaro
En el cristianisme oriental,[1][2] el Dissabte de Lázaro és la festa movedora, anterior al Dumenge de Ramos, a la que es vincula litúrgicament, en la que se celebra la resurrecció de Lázaro de Betania.
En el Nou Testament, Betania apareix reflectida com un chicotet llogaret de Judea, llar dels germans María, Marta i Lázaro, aixina com de Simón el Leproso.
l'Evangeli de Juan informa que, «sis dies abans de la Pasqua, Jesús va aplegar a Betania, a on vivia Lázaro, a qui Jesús havia resucitat d'entre els morts». [3] Presumiblement, és a on va passar el Gran Sabbat, que ocorre immediatament abans de la Pasqua judeua, abans de la seua entrada triumfal en Jerusalem. Es diu que Jesús es va estajar allí durant la Semana Santa, i és a on va tindre lloc la seua unció per María, germana de Lázaro, uns dies despuix, el Dimecres Sant.
Història
L'antiguetat d'esta commemoració queda demostrada per les homilies de Sant Joan Crisóstomo (349-407), Sant Agustín de Hipona Regio (354-430), i uns atres. En els sigles VII i VIII, Sant Andrés de Creta, Sant Cosme de Maium i Sant Joan Damasceno varen escriure himnes i cànons especials per a la festa, que encara es canten.[4]
Aspectes llitúrgics
El Dissabte de Lázaro i el Dumenge de Ramos ocupen junts una posició única en l'any eclesiàstic, com a dies d'alegria i triumfo interposts entre la penitència de la Gran Quaresma i el luto de la Semana Santa.[5]
Servicis divins
Durant la semana anterior els propis en el Triodion de Quaresma rastregen la malaltia i despuix la mort de Lázaro, i el viage de Crist des de més allà del Jordània fins a Betania. Esta semana es coneix com la "Semana de les Palmes" o la "Semana florida"."[4]
La posició del Dissabte de Lázaro es resumix en el primer sticheron cantat en les vespres del divendres:[6]
Havent completat la quaranta dies que duen profit a la nostra ànima, Et supliquem en El teu amor per l'home: Concedix-nos també contemplar la Semana Santa de la teua Passió, per a que en ella glorifiquemos els teus poderosos actes i el teu inefable dispensaació per nosatres, cantant unànims: Oh Senyor, glòria a Tu.
Durant les vespres del divendres, la llectura del Génesis (que va escomençar el primer dia de la Gran Quaresma) conclou en la descripció de la mort, el sepeli i el duel de Jacob (Plantilla:Bibleverse) i el divendres de nit, en completes, es canta un Cànon sobre la Resurrecció de Lázaro de Sant Andrés de Creta; es tracta d'un rar cànon complet, que té els nou canticulos.
Les llectures de les Escritures i els himnes d'este dia se centren en la resurrecció de Lázaro com presagie de la Resurrecció de Crist i prefiguraació de la Resurrecció universal. La narració evangèlica s'interpreta en els himnes com a ilustració de la dos naturalea de Crist: la seua humanitat en preguntar: "¿On ho heu posat?". (Plantilla:Bibleverse), i la seua divinitat en ordenar a Lázaro que ixquera d'entre els morts (Plantilla:Bibleverse). Varis dels himnes, escrits en primera o segona persona, relacionen simbòlicament la mort de Lázaro, la seua sepultura i els llaços del sepeli en l'estat pecaminoso de l'individu. Molts dels himnes resurreccionales del servici dominical normal es canten mentres que oració pels difunts, prescrit els dumenges, està permés. Durant la llitúrgia divina, el himne bautismal, "Tots els que han segut batejats en Crist s'han revestit de Crist" (Plantilla:Bibleverse) substituïx al Trisagio indicant que este havia segut un dia en el que es realisaven batismes[4] i en algunes iglésies hui en dia els adults converso seguixen sent batejats en este dia.
Referències
- ↑ «سبت لعازر - كتاب أحد الشعانين &#; St-Takla.org».
- ↑ «طقس سبت لعازر &#; St-Takla. org».
- ↑ Jn 12:1
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sergei Bulgakov, Nastolnaya Kniga Dlya Svyaschenno-Tserkovno-Sluzhitelei (Manual per als servidors de l'Iglésia), 2ª edició (Járkov, Ucrània, 1900), Tr. P. Eugene Tarris. La sexta semana de la Gran Quaresma [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 2007-04-02.
- ↑ Arquimandrita Kallistos Ware i Mare María, Tr., The Lenten Triodion (St. Tikhon's Seminary Press, South Canaan, PA, 2002, ISBN 1-878997-51-3), p. 57.
- ↑ L'Iglésia ortodoxa seguix la tradició judeua de escomençar el dia a la vespradeta; aixina, el Dissabte de Lázaro comença en les vespres del divendres.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sábado de Lázaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.