Gran Quaresma
La Gran Quaresma és, en les Iglésies ortodoxes, el periodo de preparació per a la Semana Santa i la Pasqua. Durant ella el creent renova la seua devoció i s'arrepenedix de les seues pecats
En la Gran Quaresma es practica l'abstinència d'alguns aliments i s'intensifica l'almoina i la perseverança en l'oració. Els aliments que es deixen de consumir són la carn, el peix, l'oli i el vi. En algunes tradicions es prohibix consumir l'oli d'oliva, mentres que en unes atres s'evita tota classe d'olis. Com no es permet (des del punt de vista canònic) el dejuni estricte durant el dissabte i el dumenge; el vi i l'oli es consumixen en estos dies. Si la festa de l'Anunciación cau durant la Gran Quaresma; es permet menjar peix, va vindre i oli en eixe dia.
La Gran Quaresma dura quaranta dies, pero a diferència de la Quaresma occidental els dumenges es prenen en conte per al conteo. El seu començ es fixa sobre la base de la data de la Pasqua (que és una festa mòvil). Escomença oficialment el «Dilluns Net», també cridat «Dilluns Pur» o «Dilluns de Cendra»,[Nota 1] sèt semanes abans de la Pasqua. Finalisa el divendres de la sexta semana, en la vespra del cridat «Dissabte de Lázaro».[Nota 2] No obstant el dejuni continua durant tota la Semana Santa fins a la Pasqua.
El propòsit original del dejuni prepascual (conegut ara com a Gran Quaresma) era el de preparar al catecúmeno per al batisme per mig del dejuni. En el temps es va convertir en la preparació de tots els cristians per a celebrar la resurrecció de Crist.
La Gran Quaresma està estructurada en les següents celebracions:
- El dilluns posterior al Dumenge de Ramos.
- Dumenge de l'ortodòxia.
- Dumenge de Sant Gregorio Palamás.
- Dumenge de la Santa Creu.
- Dumenge de Sant Joan Clímaco.
- Dumenge de Santa María Egipciaca.
Notes
- ↑ Es diu a voltes «Dilluns de Cendra» per analogia en el Dimecres de Cendra celebrat en les Iglésies d'Occident.
- ↑ Es denomina «Dissabte de Lázaro» a una celebració llitúrgica que provablement va nàixer en l'Iglésia de Jerusalem que celebrava la resurrecció de Lázaro en la vespra del Dumenge de Ramos. L'antiguetat del «Dissabte de Lázaro» es demostra en les homilies de sant Juan Crisóstomo i sant Agustín de Hipona, entre uns atres. En els sigles VII i VIII, sant Andrés de Creta, sant Cosme de Jerusalem i sant Juan Damasceno varen escriure himnes i cànons especials per a eixa festa, que encara es canten en l'actualitat.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Cuaresma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.