Música folklòrica
La música folklòrica o música tradicional és la denominació per a la música popular que es transmet de generació en generació per via oral (i hui en dia també de manera acadèmica) com una part més dels valors i de la cultura d'un poble. Aixina que, té un marcat caràcter ètnic o de raïl. Dins de les músiques tradicionals, hi ha algunes que han transcendit més allà del seu orige, com el flamenc, la jota, el tango, la música country, la samba, la cumbia colombiana i, en general, molts dels ritmes llatins que han mantingut certa entitat pròpia en el temps i s'han tornat alguna cosa més que un ball.
Atres noms en els que es coneix a este tipo de música són música ètnica, música regional, música típica i música popular[1] o música folk, denominacions estes dos últimes que poden induir a confusió en tindre ya un atre significat.
A partir de mediats de el XX, una nova forma de música folklòrica popular va evolucionar a partir de la música folklòrica tradicional. Este procés i periodo es diu el (segon) renaixença popular i va alcançar la seua cenit en la década de 1960. Esta forma de música a voltes es denomina música folklòrica contemporànea o música de renaixença popular per a distinguir-la de formes folklòriques anteriors.[2] S'han produït #resorgiment similars més menuts en atres parts del món en atres moments, pero el terme música folklòrica generalment no s'ha aplicat a la nova música creada durant eixos #resorgiment. Este tipo de música folklòrica també inclou gèneros de fusió com el folk roc, folk metal i uns atres. Si be la música folklòrica contemporànea és un gènero generalment distint de la música folklòrica tradicional, en anglés nortamericà compartix el mateix nom (folk music) i, a sovint, compartix els mateixos artistes i llocs que la música folklòrica tradicional.
Música folklòrica tradicional
[editar | editar còdic]Els térmens música folklòrica, cançó folklòrica i dansa folklòrica són expressions comparativament recents. Són extensions del terme folclore , que va ser falcat en 1846 pel anticuario anglés William Thoms per a descriure les tradicions, costums i #superstició de les classes incultes.[3] El terme deriva ademés de l'expressió alemana volk , en el sentit de "el poble com un tot" aplicat a la música popular i nacional per Johann Gottfried Herder i els romàntics alemans més de mig sigle abans.[4] Encara que s'entén que la música folklòrica és la música de la gent, els observadors troben difícil d'alcançar una definició més precisa.[5][6] Alguns ni tan sols estan d'acort en que es dega utilisar el terme música folklòrica.[5] La música folklòrica pot tendir a tindre certes característiques[3] pero no es pot diferenciar clarament en térmens purament musicals. Un significat que se sol donar és el de "cançons antigues, sense compositors coneguts",[7] un atre és el de la música que ha segut somesa a un "procés evolutiu de transmissió oral ... la creació i remodelació de la música". per la comunitat que li donen el seu caràcter folklòric".[8]
Tals definicions depenen de processos (culturals) més que de tipos musicals abstractes..., de continuïtat i transmissió oral ... vistes com a característiques d'un costat d'una dicotomia cultural, l'atre costat de la qual es troba no solament en la part inferior capes de societats feudals, capitalistes i algunes orientals, sino també en societats 'primitives' i en parts de 'cultures populars'.[9] Una definició àmpliament utilisada és simplement Música folklòrica és lo que la gent canta.[10]
Per a Scholes,[3] aixina com para Cecil Sharp i Béla Bartók,[11] hi havia un sentit de la música del camp distinta a la de la ciutat. La música folklòrica ya era, "... vista com l'expressió autèntica d'una forma de vida ara passada o a punt de desaparéixer (o en alguns casos, per a ser preservada o revixcuda d'alguna manera)",[12] particularment en "una comunitat no influenciada per música culta"[8] i per cançó comercial i impresa. Lloyd va rebujar açò a favor d'una simple distinció de classe econòmica[11] pero per a ell, la verdadera música folklòrica estava, en paraules de Charles Seeger , "associada en una classe baixa" en societats cultural i socialment estratificadas. En estos térmens, la música folklòrica pot vore's com a part d'un "esquema que comprén quatre tipos musicals: 'primitiu' o 'tribal'; 'èlit' o 'art', 'folklòric' i 'popular'".[13]
La música d'este gènero també sol cridar-se música tradicional. Encara que el terme sol ser sol descriptivo, en alguns casos la gent ho usa com el nom d'un gènero. Per eixemple, el premi Grammy va utilisar anteriorment els térmens "música tradicional" i "folclore tradicional" per a la música folklòrica que no és música folklòrica contemporànea.[14] La música folklòrica pot incloure la majoria de la música indígena.[5]
Conceptes
[editar | editar còdic]Música folklòrica vs. música popular
[editar | editar còdic]La música folklòrica li la denomina també en l'apelatiu de "música popular" (i de fet, en anterioritat al sigle xix podrien considerar-se sinònims). El terme música popular remet a la música que es creava, interpretava i transmetia pel poble i els músics populars. Ademés d'eixe significat que remetia a un us més rural de la música popular en l'actualitat també s'entén per música popular aquells gèneros més actuals de difusió urbana que també es creen, interpreten i transmeten d'una manera popular: des de la música considerada moderna, habitualment vinculats a la cultura urbana, que més atrauen l'atenció del gran públic, si be en l'actualitat el terme música popular pot referir-se a la música de major difusió o popularitat.
Música folklòrica vs. música folk
[editar | editar còdic]A partir de la década dels 50, 60 i 70 del sigle XX va sorgir en numerosos països un interés o revival per la música folklòrica que va conduir a la formació i difusió de diversos conjunts musicals d'este gènero. Alguns d'ells varen produir formes modernisades d'esta música que es coneixen baix el nom genèric de música folklòrica contemporànea, o més abreviadamente música folk. Esta música, encara que compartix en essència l'estètica (i també els escenaris) en la música més tradicional, s'alinea en molts aspectes (com les vies de difusió i comercialisació, o el tractament dels drets d'autor) en la moderna [música popular].
Característiques
[editar | editar còdic]La música tradicional o folklòrica s'ha mantingut viva, des dels temps de l'industrialisació, fonamentalment en l'àmbit rural, no sent fins a mediats del sigle xix que va començar a aparéixer un interés en el món acadèmic per l'estudi d'este art popular.
- Són creacions anònimes.
- És acceptada de forma general per la comunitat. Llunt de representar la personalitat d'un artiste o d'un grup social determinat com pot ocórrer en atres gèneros, la música tradicional representa a tots els membres de la comunitat a la que pertany.
- Eixercix una funció social determinada. S'utilisava per a acompanyar diverses tasques, com les llabors del camp, les celebracions, els jocs, etc. L'estil de la música solia variar segons fora la tasca a la que típicament acompanyava.
- Es transmet oralment. Els músics deprenen esta música sentint-li-la tocar a uns atres, i repetint-la de memòria. En el procés introduïxen a voltes variacions, ya siga o no de forma intencionada. No existix una versió "autèntica" que l'autor deixara fixada en una partitura o una gravació.
Són totes elles característiques específiques de la música folklòrica que rara volta es troben en les atres dos grans tradicions musicals com són la música culta i la música popular. cal senyalar no obstant alguns canvis en este sentit en les últimes décades en l'incorporació de la música tradicional als circuits comercials i a les ensenyances acadèmiques.
Sobre els aspectes purament formals de la música folklòrica (com puguen ser la melodia, l'instrumentació, l'harmonia o el ritme), estos diferixen notablement segons el gènero, la regió i la cultura a la que pertanyga, sent escàs la semblança per eixemple entre una muiñeira gallega, un fandango andalús, o una polca centreeuropea.
L'estudi dels gèneros i les característiques de les distintes músiques folklòriques que hi ha en el món forma part d'una ciència que rep el nom d'etnomusicología.
Música folklòrica segons el seu orige
[editar | editar còdic]Reactivació de la música folklòrica
[editar | editar còdic]El "renaixença de la música folklòrica" es referix a un periodo de renovat interés en la música folklòrica tradicional oa un event o periodo que la transforma; este últim sol incloure un component d'activisme social. Un eixemple destacat de lo primer és la renaixença del folclore britànic d'aproximadament 1890-1920. L'eixemple més destacat i influent d'este últim (en la mida en que sol cridar-se la renaixença de la música folklòrica) és la renaixença del folclore de mitan de el XX, centrat en el món de parla anglesa que va donar orige a la música folklòrica contemporànea. [285] Vore l'artícul Música folklòrica contemporànea per a una descripció d'esta renaixença.
Una renaixença anterior va influir en la música clàssica occidental. Compositors com Percy Grainger, Ralph Vaughan Williams i Béla Bartók, varen realisar gravacions de camp o transcripcions de cantants i músics folklòrics.
En Espanya, Isaac Albéniz (1860–1909) va produir obres per a piano que reflectixen la seua herència espanyola, inclosa la Suite Iberia (1906–1909). Enrique Granados (1867-1918) va compondre sarsuela, òpera llaugera espanyola i Danses Espanyoles. Manuel de Falla (1876-1946) es va interessar pel cante jondo del flamenc andalús, l'influència del qual es deixa sentir en força en moltes de les seues obres, entre les que es troben Nits en els jardins d'Espanya i Sèt cançons populars espanyoles, per a veu i piano). Compositors com Fernando Sor i Francisco Tarrega varen establir la guitarra com a instrument nacional d'Espanya. Abunden els artistes populars espanyols moderns ( Mil i Maria, Russian Ret , et al.) que es modernisen respectant les tradicions dels seus antepassats.
El flamenc va créixer en popularitat a lo llarc de el XX, de la mateixa manera que els estils del nort, com la música celta de Galícia. Els compositors clàssics francesos, des de Jorge Bizet fins a Maurici Ravel, també es varen basar en temes espanyols, i els gèneros espanyols distintius es varen tornar universalment reconeguts.
Els #resorgiment de la música folklòrica o els revivals de raïls també comprenen una varietat de fenomens en tot lo món en els que existix un interés renovat per la música tradicional. Açò és a sovint pels jóvens, a sovint en la música tradicional del seu propi país, i en freqüència inclou nova incorporació de consciència social, causes i evolucions de nova música en el mateix estil. Nova cançó , una evolució similar d'una nova forma de música socialment compromesa es va donar en varis països de parla hispana.
Vore també
[editar | editar còdic]- Country folk
- Folclore
- Música folk
- Música popular
- Fondo de Música Tradicional de l'Institució Milá i Fontanals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kálathos revista transdisciplinaria metro-inter.
- ↑ «Folk Music». About.com definition. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Percy Scholes, The Oxford Companion to Music, OUP 1977, article "Folk Song".
- ↑ Lloyd, A.L.. Folk Song in England, Panther Arts, p. 13. ISBN 978-0-586-02716-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 The Never-Ending Revival by Michael F. Scully University of Illinois Press Urbana and Chicago 2008 ISBN 978-0-252-03333-9
- ↑ Middleton, Richard, Studying Popular Music, Philadelphia: Open University Press (1990/2002). ISBN 978-0-335-15275-9, p. 127.
- ↑ Ronald D. Cohen Folk music: the basics (CRC Press, 2006), pp. 1–2.
- ↑ 8,0 8,1 International Folk Music Council definition (1954/5), given in Lloyd (1969) and Scholes (1977).
- ↑ Charles Seeger (1980), citing the approach of Redfield (1947) and Dundes (1965), quoted in Middleton (1990) p. 127.
- ↑ Donaldson, 2011 p. 13
- ↑ 11,0 11,1 A. L. Lloyd, Folk Song in England, Panther Arts, 1969, pp. 14–15.
- ↑ Middleton, Richard 1990, p. 127. Studying Popular Music. Milton Keynes; Philadelphia: Open University Press. ISBN 978-0-335-15276-6
- ↑ Charles Seeger (1980) quoted in Middleton (1990) p. 127.
- ↑ «Explanation For Category Restructuring» (en en).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- English Folk Songs from the Southern Appalachians. Collected by Cecil J. Sharp. Ed. Maud Karpeles. 1932. London. Oxford University Press.
- Karpeles, Maud. An Introduction to English Folk Song. 1973. Oxford. Oxford University Press.
- Sharp, Cecil. Folk Song: Some Conclusions. 1907. Charles River Books
- Bronson, Bertrand harris. The Ballad As Song (Berkeley: University of Califòrnia Press, 1969).
- Bronson, Bertrand Harris. The Singing Tradition of Child's Popular Ballads (Princeton: Princeton University Press, 1976).
- Poladian, Sirvart. "Melodic Contour in Traditional Music," Journal of the International Folk Music Council III (1951), 30-34.
Bibliografia no inclosa en les referències
[editar | editar còdic]- (1950).«Prolegomena to a Study of the Principal Melodic Families of British-American Folk Song».The Journal of American Folklore.63(247)
- 1–44.doi:10.2307/537347. Reprinted in McAllester, David Park (ed.) (1971) Readings in ethnomusicology New York: Johnson Reprint.
- (2000).«Who Were the Folk? The Demography of Cecil Sharp's Somerset Folk Singers».The Historical Journal.43(3)
- 751–75.doi:10.1017/s0018246x99001338.
- Bevil, Jack Marshall (1984). Centonization and Concordance in the American Southern Uplands Folksong Melody: A Study of the Musical Generative and Transmittive Processes of an Oral Tradition. PhD Thesis, North Texas University, Ann Arbor: University Microfilms International.
- (1986).«Scale in Southern Appalachian Folksong: A Reexamination».College Music Symposium.26
- 77–91.
- Bevil, Jack Marshall (1987). "A Paradigm of Folktune Preservation and Change Within the Oral Tradition of a Southern Appalachian Community, 1916–1986." Unpublished. Read at the 1987 National Convention of the American Musicological Society, New Orleans.
- Bronson, Bertrand Harris. The Ballad As Song (Berkeley: University of Califòrnia Press, 1969).
- Bronson, Bertrand Harris. The Singing Tradition of Child's Popular Ballads (Princeton: Princeton University Press, 1976).
- Bronson, Bertrand Harris. The Traditional Tunes of the Child Ballads, with Their Texts, According to the Extant Records of Great Britain and North America, 4 volumes (Princeton and Berkeley: Princeton University and University of Califòrnia Presses, 1959, ff.).
- Cartwright, Garth (2005). Princes Amongst Men: Journeys with Gypsy Musicians. London: Serpent's Tail. ISBN 978-1-85242-877-8
- Carson, Ciaran (1997). Last Night's Fun: In and Out of Clave with Irish Music. North Point Press. ISBN 978-0-86547-515-1
- Cooley, Timothy J. Making Music in the Polish Tatras: Tourists, Ethnographers, and Mountain Musicians. Indiana University Press, 2005 (Hardcover with CD). ISBN 978-0-253-34489-2
- Cowdery, James R. (1990). The Melodic Tradition of Ireland. Kent, OH: Kent State University Press. ISBN 978-0-87338-407-0
- Czekanowska, Anna. Polish Folk Music: Slavonic Heritage – Polish Tradition – Contemporary Trends. Cambridge Studies in Ethnomusicology, Reissue 2006 (Paperback). ISBN 978-0-521-02797-7
- Farsani, Mohsen (2003) Lamentations chez els nomades bakhtiari d'Iran. Paris: Université Sorbonne Nouvelle.
- Harker, David (1985). Fakesong: The Manufacture of British 'Folksong', 1700 to the Present Day. Milton Keynes [Buckinghamshire]; Philadelphia: Open University Press. ISBN 978-0-335-15066-3
- Jackson, George Pullen (1933). White Spirituals in the Southern Uplands: The Story of the Fasola Folk, Their Songs, Singings, and "Buckwheat Notes". Chapel Hill: University of North Carolina Press. Plantilla:LCCN Reprinted by Kessinger Publishing (2008) ISBN 978-1-4366-9044-7
- «John Cohen in Eastern Kentucky: Documentary Expression and the Image of Roscoe Halcomb During the Folk Revival».Southern Spaces.2008doi:10.18737/M74W3W.
- Karpeles, Maud. An Introduction to English Folk Song. 1973. Oxford. Oxford University Press.
- Nelson, David Taylor (2012) "Béla Bartók: The Father of Ethnomusicology", Musical Offerings: vol. 3: no. 2, article 2. Béla Bartók: The Father of Ethnomusicology
- Pegg, Carole (2001). "Folk Music". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell. London: Macmillan.
- (1951).«Melodic Contour in Traditional Music».Journal of the International Folk Music Council.3
- 30–35.doi:10.2307/835769.
- (1942).«The Problem of Melodic Variation in Folk Song».The Journal of American Folklore.55(218)
- 204–11.doi:10.2307/535862.
- Rooksby, Rikky, Dr Vic Gammon et al. The Folk Handbook. (2007). Backbeat
- Sorce Keller, Marcello (2014) "What Ca Be Old and What Ca Be New in 'Folk Music'", in Thomas Nussbaumer (Ed.), Dones Neue in der Volksmusik in der Alpen. Innsbruck: Universitätsverlag Wagner, 2014.
- Sorce Keller, Marcello (1984). "The Problem of Classification in Folksong Research: A Short History". Folklore. 95 (1): 100–04. doi:10.1080/0015587x.1984.9716300. JSTOR 1259763
- Sharp, Cecil. Folk Song: Some Conclusions. 1907. Charles River Books
- Sharp, Cecil English Folk Songs from the Southern Appalachians. Collected by Cecil J. Sharp. Ed. Maud Karpeles. 1932. London. Oxford University Press.
- (1980).«Journal of a Field Representative : Charles Seeger and Margaret Valiant».Ethnomusicology.24(2)
- 169–210.doi:10.2307/851111.
- van der Merwe, Peter (1989). Origins of the Popular Style: The Antecedents of Twentieth-Century Popular Music. Oxford: Clarendon Press. ISBN 978-0-19-316121-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- La Riproposta, programa de Ràdio Clàssica.
- Les percepcions del folklore: emissió del 19 d'octubre de 2013 de La Riproposta
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Música folclórica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.