Anex:Patrimoni de la Humanitat en Ucrània
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg | 
|
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Ucrània conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
|
Kiev: catedral de Santa Sofia, conjunt d'edificis monásticos i laura de Kievo-Petchersk |
| Be cultural inscrit en 1990, modificació menor en 2005. | |
| Localisació: Kiev | |
| Zona de protecció: 29 ha. Zona de respecte: 220 ha. | |
Proyectada per a rivalizar en Santa Sofia de Constantinopla, la catedral Santa Sofia de la capital ucraniana és el símbol de la “Nova Constantinopla”, denominació donada a la capital del principat de Kiev, creat en el sigle XI en una regió evangelizada despuix del batisme de Sant Vladimir en l'any 988. L'influència espiritual i intelectual del monasteri de Kievo-Petchersk va contribuir considerablement a la propagació de la fe i el pensament ortodoxos en el món rus entre els sigles XVII i XIX. (UNESCO/BPI)[1]
|
|
Leópolis – Conjunt del centre històric |
| Be cultural inscrit en 1998, modificació menor en 2008. | |
| Localisació: Óblast de Leópolis | |
| Zona de protecció: 120 ha. Zona de respecte: 2441 ha. | |
Fundada a finals de l'Edat Mija, la ciutat de Lvov va aplegar a ser un important centre administratiu, religiós i comercial, l'influència del qual anava a perdurar en els sigles posteriors. La ciutat ha preservat pràcticament intacta la seua topografia urbana medieval i, en particular, la chafada de les diferents comunitats que l'han habitat. També ha conservat magnífics edificis del periodo barroc i d'époques posteriors. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Archiu:Struve Geodetic Arc in Felshtyn.jpg | Arc Geodèsic de Struve |
| Be cultural inscrit en 2005. | |
| Este ben és compartit en Plantilla:BLR, Plantilla:EST, Plantilla:FIN, Plantilla:LAT, Plantilla:LIT, Plantilla:MOL, border|link=|20px Noruega, border|link=|20px Rusia i Plantilla:SWE | |
| Localisació: Óblast de Jmelnitski / Óblast de Odesa | |
L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Stužica primeval forest, Slovakia.jpg | Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa |
| Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017. | |
| Este ben és compartit en 'Plantilla:ALB, Plantilla:ALE, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Itàlia ITA, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia, Plantilla:ROM, Plantilla:SLO, Plantilla:SVK i Archiu:Flag of Spain.svg Espanya | |
| Localisació (en Ucrània): Transcarpacia / Jmelnitski / Leópolis / Ivano-Frankivsk | |
| Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha. | |
Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)[4]
| |
| Múltiples ubicacions (en Ucrània): Chornohora, Uholka – Shyrikyi Luh, Svydovets, Maramarosh, Kuziy – Trybushany, Stuzhytsia – Uzhok, Gorgany, Roztochya, Satanіvska Dacha, Synevyr, Zacharovanyi Krai. |
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
| Archiu:Резиденція митрополитів Буковини і Далмації 5.jpg | La Residència dels metropolitans de Bucovina i Dalmacia |
| Be cultural inscrit en 2011. | |
| Localisació: Óblast de Chernivtsí | |
| Zona de protecció: 8 ha. Zona de respecte: 245 ha. | |
Representa una magistral sinèrgia d'estils arquitectònics construïda per l'arquitecte chec Josef Hlavka de 1864 a 1882. El lloc és un eixemple excepcional de l'arquitectura historicista del sigle XIX i inclou un seminari i un monasteri. L'iglésia del seminari, de planta cruciforme coronada per una cúpula, posseïx un jardí i un parc. El complex expressa les influències arquitectòniques del periodo bizantí i encarna la ponderosa presència que va tindre allí l'iglésia ortodoxa durant el domini dels Habsburgo, reflex de la política de tolerància religiosa que va mantindre l'imperi austro-hongarés. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Chersonesos columns.jpg | Ciutat antiga del Quersoneso táurico i els seus "chôra" |
| Be cultural inscrit en 2013. | |
| Localisació: Sebastopol / República Autònoma de Crimea | |
| Zona de protecció: 259 ha. Zona de respecte: 3041 ha. | |
El lloc conta en els restants d'una ciutat fundada pels grecs dòrics en el sigle V a.C en la costa nort de la Mar Negra. Comprén sis llocs en restants de components urbans i terres agrícoles dividits en varis centenars de "chora", parceles rectangulars d'igual tamany. Les parceles varen tindre vinyes la producció de les quals va ser exportada per la ciutat que va prosperar fins al sigle XV. El lloc conta en varis complexos d'edificis públics i barris residencials, aixina com monuments cristians primerencs junt a restants d'assentaments de l'Edat de Pedra i l'Edat del Bronze; torres fortificadas romanes i medievals i els sistemes d'abastiment d'aigua; i excepcionalment eixemples de plantació de la vinya i parets divisòries ben conservades. En el sigle III d.C el lloc era conegut com el centre vitivinícola més productiu de la Mar Negra i va permanéixer com a centre d'intercanvi entre els imperis grecs, romans i bizantino i les poblacions del nort de la Mar Negra. És un eixemple sobreixent de l'organisació del territori democràtic vinculat a una antiga polis, lo que reflectix l'organisació social de la ciutat. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Zolkiew Cerkiew Pr Trojce 02.jpg | Tserkvas de fusta de la regió dels Cárpatos en Polònia i Ucrània |
| Be cultural inscrit en 2013. | |
| Este ben és compartit en class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia | |
| Localisació: Óblast de Leópolis / Óblast de Transcarpacia / Óblast de Ivano-Frankivsk | |
| Zona de protecció: 7,03 ha. Zona de respecte: 93 ha. | |
Situada en la franja oriental d'Europa Central, esta propietat transnacional enumera una selecció de setze tserkvas (iglésies). Varen ser construïdes de troncs de fusta horisontals entre els sigles XVI i XIX per les comunitats d'ortodoxos i catòlics grecs. Les tserkvas són testimoni d'una tradició arraïlada en edifici distintintivo del disseny eclesiàstic ortodox mesclat en elements de la tradició local, i les referències simbòliques a la cosmogonia de les seues comunitats. Les tserkvas es construïxen sobre un pla tripartit coronada per quadrilàter obert o cúpules octogonales i cúpules. Integrades en les tserkvas hi ha pantalles iconostasias, decoració policromadas interiors, i atres mobles històrics. Elements importants d'alguns tserkvas inclouen torres de fusta, campana, casetes i cementeris. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:Будинок театру опери та балету caps block 80 0023 (cropped).jpg | Centre històric de Odesa |
| Be cultural inscrit en 2023. | |
| Localisació: Óblast de Odesa | |
| Zona de protecció: 618,54 ha. Zona de respecte: 618,8 ha. | |
.jpg){kind=link}
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Ucrània. * 1. Tserkvas de fusta de la regió dels Cárpatos en Polònia i Ucrània (Lloc compartit en Polònia) ** Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa (Lloc compartit en atres 11 països europeus) *** Arc Geodèsic de Struve (Lloc compartit en Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia i Moldàvia) |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Ucrània, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 27 d'abril de 2017,[8] ha presentat els següents llocs:
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Image | Nom | Any | Tipo | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:Ніжний ранковий світло.jpg | Parc Nacional Montanyes Sagrades | 2001–2001 | N | |
| Archiu:Одне з Шацьких озер 2. caps block 161 | Els pantans polacs i les montanyes Slowetschno-Owrutsch | 2001–2001 | N | Chapull en Polesia en les montanyes Slowetschno-Ovruch |
| Archiu:Kanivski Gory Cherk-436.jpg | Zona montanyosa de Kániv | 2001–2001 | N | Zona montanyosa prop de la ciutat de Kániv. |
| Archiu:Kara Dag Mountains.jpg | Kara Dag | 2001–2001 | N | Massiç rocós en Crimea. |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Ucrània té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| Archiu:Petrykivsky rospys vaza.jpg | La pintura decorativa de Petrykivka, expressió de l'art popular ornamental ucranià |
| Be immaterial inscrit en 2013. | |
Els veïns del poble de Petrykivka decoren les seues vivendes i ornamentan els seus objectes domèstics i instruments musicals en pintures de caràcter simbòlic, en les que predominen motius florals fantàstics i atres elements inspirats en la naturalea, que són frut d'una observació meticulosa de la fauna i flora locals. Este art pictòric és ric en símbols: el gall representa el fòc i el despertar espiritual, mentres que els pardals evoquen la llum, l'harmonia i la felicitat. Segons la creència popular, eixes pintures tenen el dò de protegir a les persones contra la melancolia i els maleficis. Tots els veïns de la localitat participen en l'eixecució d'este art tradicional, en particular les dònes de totes les edats. En cada família hi ha per lo manco una persona que practica la pintura ornamental, lo que fa que esta siga partix integrant de la vida diària de la comunitat. Els coneiximents pictòrics, i més concretament el simbolisme dels diferents ornaments, es transmeten, renoven i perfeccionen de generació en generació. Els rudimentos de la pintura decorativa de Petrykivka es poden deprendre en tots els graus dels centres educatius de la localitat, des de les guarderies fins al segon cicle de l'ensenyança mija, oferint aixina a tots els chiquets i jóvens la possibilitat d'iniciar-se en este art i assimilar-ho. Els membres de la comunitat que ho practiquen estan sempre disposts a transmetre els seus coneiximents i competències tècniques a tots els que manifesten interés per la pintura. La pràctica tradicional d'este art decoratiu i aplicat contribuïx a revivar la memòria espiritual i històrica de la comunitat i, ademés, és un element definitorio de la seua identitat. (UNESCO/BPI)[9]
| |
| Archiu:ОЙ, У ПОЛІ МОГИЛА.jpg | Vores cosacos de la regió de Dnipropetrovsk |
| Be immaterial inscrit en 2016 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia. | |
Interpretats per comunitats de la regió de Dnipropetrovsk, les vores cosacos relaten les tragèdies de la guerra i les relacions personals entre els soldats cosacos. Esta música vocal l'interpreten tres grups diferents de cantores, denominats respectivament krynycya, boguslavochka i pershocvit, que interpreten les seues melodies per pura delectació personal i per a mantindre un víncul en el passat, és dir, en els seus antepassats i l'història de la seua comunitat. Molts dels cantores, tant hòmens com a dònes, són actualment septuagenaris o octogenaris i han eixercitat esta pràctica cultural a lo llarc de tota la seua vida. Els grups de cantores s'estructuren entorn a dos intérprets principals: el primer d'ells coneix tota la lletra de la cançó i prorrumpe a cantar en sol; i despuix escomença a cantar el segon –també en sol, pero en una tesitura més alta– seguit pel restant del grup que s'expressa en veu mija o greu. Si falten cantores masculins, són reemplaçats per dònes que canten en veu més greu. Els cantores es reunixen regularment i no solen interpreten les seues melodies en públic, encara que a voltes sí donen concerts. Esta música vocal tradicional es transmet als membres més jóvens de la comunitat en el sí de les famílies, pero la seua supervivència es veu amenaçada per l'envelliment dels seus depositario i la falta de persones que puguen formar a les noves generacions. (UNESCO/BPI)[10]
| |
| Archiu:0513 Die Sammlung pokutischer Keramik-Geschirr aus dem 19. Jahrhundert im Stadtmuseum in Sanok. caps block 176 | La ceràmica pintada tradicional de Kosiv |
| Be immaterial inscrit en 2019. | |
| Archiu:Adaviye Efendiyeva 01. caps block 180 | Örnek, simbolisme ornamental dels tàrtars de Crimea i coneiximents conexos |
| Be immaterial inscrit en 2021. | |
| Archiu:Borsch 05.jpg | La cultura de preparació del bortsch ucranià |
| Be immaterial inscrit en 2022 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia. | |
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Kiev: catedral de Santa Sofia, conjunt d'edificis monásticos i laura de Kievo-Petchersk». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Lvov – Conjunt del centre històric». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Struve Geodetic Arc». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- ↑ «Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «La Residència dels metropolitans de Bucovina i Dalmacia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Ciutat antiga del Quersoneso táurico i els seus "chôra"». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ «Tserkvas de fusta de la regió dels Cárpatos en Polònia i Ucrània». UNESCO Culture Sector. Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ Llesta indicativa d'Ucrània
- ↑ Unesco. «La pintura decorativa de Petrykivka, expressió de l'art popular ornamental ucranià» (en espanyol). Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Unesco. «Vores cosacos de la regió de Dnipropetrovsk» (en espanyol). Consultat el 7 de decembre de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Ucrània.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Ucrània (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Ucrània (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Ucrania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.