Sudak

Sudak (en rus i ucranià: Судак) és una ciutat costera situada al sur d'Ucrània, en la República Autònoma de Crimea. Si ben va ser invadida per Rússia en 2014, Crimea esta reconeguda pel Dret Internacional com a part d'Ucrània. Sudak situada en la part meridional de la costa de Crimea, a 107 quilómetros a l'est de Simferópol.

Geografia

Sudak està situat en el centre de la costa suroriental de la península de Crimea, a 47 quilómetros al noreste de Alushta i 42 km al suroest de Feodosia. La ciutat està situada en el vall de Baydar, en la vora de la baïa de Yalta, llimitat en l'oest de la montanya fortalea, i des de l'est - Cape Alchak. Ciutat tancada des de la cresta al nort de les montanyes cobertes d'hages i roures del bosc, aixina com numerosos cinturons de boscs de pi d'orige artificial. A l'est es troba la vall àrida Kapselskaya. Des de l'oest - la zona és típicament espècies mediterrànees.

Clima

Té les característiques d'un clima mediterràneu sec, en hiverns suaus. No hi ha canvis bruscs de temperatura, per les proteccions de la vall de Sudak en montanyes per tots costats, llevat el sur. La temperatura mija de giner és +1,8 °C, en juliol de +23,2 °C. La temperatura màxima registrada és de 38 °C. Les precipitacions són de 318 mm anuals. La temperatura mija de l'aigua en juny és de +18,7 °C, en juliol de +22,7 °C, en agost de +22,2 °C, en setembre de +20,2 °C i en octubre de +17,4 °C. La temporada de bany s'estén de juny a octubre (138 dies). El número d'hores de sol a l'any en 2550. Una humitat relativa mija del 70-75%. La capa de neu és poc sòlit. L'autumne és càlit i nuvolat.

Història

Abans del Kanato de Crimea, va anar el principal port de Crimea i se li menciona com Soldaia, Sidagios, Sogdaia, Sudagra i Sugdaia, sent la més pròspera de les possessions gregues fins al punt de que els territoris bizantins en la península eren cridats Sugdània. Els tàrtars la varen cridar Sudak (a voltes Surdak), si ben Al-Idrisi ho menciona com Sholtadiya, segurament corrupció del nom genovés Soldaia.

La ciutat hauria segut fundada en l'any 212 en el III per mercaders grecs alanos aplegats de Bizancio. Despuix mercaders grecs varen fundar Σουγδαία (una referència a Sogdiana) en el III. Justiniano I va fer construir una fortalea. Va ser atacada per jázaros el VII, i li varen donar el nom del seuğdaq . En el VIII, la Vida de Sant Esteban de Surozh la descriu com a dependència bizantina i baix l'imperi bizantí va ser sèu d'un arzobispado des de 786; en la crisis iconoclasta la ciutat hauria aumentat la població considerablement per les emigració provocades pel conflicte. En el IX va ser atacada pel cap rus Bravlin. Sembla que el domini polític estava en mans dels jázaros (es creu que el seu governador o tudun per a Crimea residia en la ciutat) des de poc despuix del 800 fins al 1016 quan els grecs varen derrotar el senyor Khazar Tsulo; despuix va ser part de l'imperi nou si ben gojant de l'autonomia que li donava la distància.

Despuix de la conquista llatina de Constantinopla en 1204, va quedar en poder del Imperi de Trebisonda, que va nomenar a Teodoro Grabras que va actuar com un príncip vassall de l'emperador, fins al 1222 quan va passar als mongoles (la família Gabráin va conservar Mangup) . El 1224 es va refugiar l'eixèrcit i flota del sultà de Konya que la va dominar un temps fins a cap a 1227. Els mongoles la varen tornar a atacar en 1239 i la varen saquejar; en 1257 la va visitar Rubruquis i en 1260 els germans Pol, dels quals Marque era el germà major i tenia una casa en Sudak (que en 1280 va deixar en testament als franciscanos).

El 1281 un tractat entre Bizancio i Egipte estipulava la llibertat de moviment de barcos i comerciants dels dos països des d'i cap a Sudak. Els venecians varen fundar una factoria a on en 1287 es va instalar un cònsul. Els genoveses són mencionats des de 1274 i varen anar en progressió. Ibn Battuta la va visitar i va dir que era un dels «quatre ports del món».

A l'inici de el XIV quan els tàrtars es varen fer musulmans, varen expulsar als cristians, pero Uzbeg Kan els va permetre retornar en 1323. Els genoveses estaven sólidamente instalats en Kaffa des de 1314 i des d'allí es varen apoderar de Sudak el 18 de juny de 1365; la ciutat va quedar llavors en mans dels genoveses, que varen convertir les iglésies gregues (ortodoxes) en llatines (catòliques). Un tractat en els mongoles els va permetre oficialisar la seua presència en el nom de colónia de Gaza.

Els genoveses varen construir una formidable fortalea i la ciutat va ser administrada per un cònsul subordinat al cònsul general de Kefe (Kaffa), que era la capital de la colónia. Varen conservar la ciutat i les seues afores fins a juliol de 1475 quan va passar als otomans, abans de cedir-la al janato de Crimea, despuix d'un llarc sege en obstinada resistència; una part dels habitants es va refugiar en una iglésia a on varen ser tancats i se li va capcionar fòc, morint tots (els dubtes sobre esta notícia es varen desvanir per les excavacions fetes en 1928 que varen trobar restants). Ya abans de la conquista turca la ciutat estava en decadència i la seua activitat descendia any rere any i en avant va perdre tota importància.

En 1771 va ser ocupada per l'eixèrcit rus manat per Piotr Rumiántsev. En 1783 Rússia anexionó Crimea. Els tàrtars varen emigrar en massa i els cristians varen ser instalats en atres llocs i en 1805 només vivien tres dotzenes d'habitants. No va adquirir estatus de ciutat fins a 1982.

Demografia

Evolució demogràfica
1805	1926	1939	1966	1989	2001	2004	2005	2006	2009	2010	2011	2012
33	1.877	3.247	8.100	15.316	15.050	15.071	14.590	14.800	15.112	15.171	15.234	15 368

En Sudak hi ha una varietat llingüística extensa de la mateixa manera que en el restant de la península. Els idiomes locals es distribuïxen en rus parlat pel 77,8% de la població, tàrtar de Crimea pel 9,7%, l'ucranià pel 9,2% de la població i després un 0,6% parla armeni i un 2,7% restant parla atres llegües.

Miscelànea

Notes

Referències

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sudak.
Sudak en WikiMapia.
Encyclopedia of Ukraine.
Ficha de la fortalea de Sudak en la pàgina de la UNESCO. (anglés)

Este artícul conté una traducció derivada de «Sudak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.