Ortodòxia

La fe triunfante, defensa de la persecució inquisitorial contra els chuetas mallorquins, 1691.

Precintos indicant la condició kosher dels aliments que conté un menú d'avió.

Ortodòxia (del llatí orthodoxĭa, i este del grec ὀρθοδοξία, de les raïls ὀρθός -orthós, "correcte", "recte"- i δόξα -dóxa, "opinió", "creència"-) és l'opinió o creència tinguda per correcta i veritatera; en oposició a l'heterodoxia, tinguda per falsa, en abdós casos des de la perspectiva de l'autoritat que fixa tal ortodòxia, o en absència de tal autoritat, des de la perspectiva de les ideas o pràcticas generalment admeses per consens.

S'aplica habitualment a les doctrinas i dogmas de les religions i sectas, aixina com dels sistemes filosòfics (especialment els més dogmàtics); i inclús a la ciència (conceptes de paradigma i revolució científica). Dins del cristianisme, en el seu sentit més antic, el terme s'aplicava a la conformitat en la fe de l'iglésia primitiva; i a pesar de que és habitual denominar al conjunt de les iglésies autocéfalas orientals com iglésia ortodoxa ("dels sèt concilios"), encara s'aplica per cada una de les iglésies cristianes a sí mateixa en oposició a les demés, ya que cap considera les seues pròpies opinions com a incorrectes.

Ortodòxia i heterodoxia en Ortega

En la filosofia social de José Ortega i Gasset, l'ortodòxia ve a identificar-se en lo que ell denomina "creències", mentres que la heterodoxia es revela en el terme "idees". Per lo general, en el decurs històric d'una cultura, les idees es van transformant poc a poc en creències conforme són assumides per cada volta més figurantes d'una societat, constituint-se en motor del progrés de les mateixes.

Ortodòxia i heterodoxia social

L'ortodòxia, assumida pel poder, se sustenta per mig de mecanismes ideològics i mecanismes polítics, socials i econòmics de control social; destacadamente les institucions i els mijos de comunicació, segons el nivell de desenroll històric de la societat (societat preindustrial, industrial o postindustrial). la tolerància o repressió que l'ortodòxia eixercix sobre la heterodoxia determina la facilitat o dificultat d'esta per a manifestar-se, o be es relega, és ignorada o eliminada; segons s'eixercixca un autoritarisme homogeneizador i identitari o distints graus de democràcia i representació que admeten l'heterogeneïtat i reconeguen l'alteridad. la governabilitat i el manteniment del orde social exigix un nivell suficient de consens entorn als valors, idees i creències considerats ortodoxos, que asseguren la cohesió social i un cert grau d'assimilació de la marginalitat, dels grups discrepantes, dissidents o subversivos i dels individus "desviats" (outsider) o anómicos (condició que sol assimilar-se a la disfuncionalidad i l'asocialidad, inclús a la psicopatía).

Religions

Budisme

Artícul principal → Theravada.

el Buda històric era conegut per denunciar el mer apego a les escritures o als principis dogmàtics, com es menciona en el Kalama Sutta. Ademés, l'escola Theravada del Budisme seguix estrictament el Cànon Pāli (tripiṭaka) i els comentaris com el Visuddhimagga. D'ahí que l'escola Theravada aplegara a ser considerada la més ortodoxa de totes les escoles budistes, ya que és coneguda per ser molt conservadora especialment dins de la disciplina i la pràctica del Vinaya.

Judaisme

Artícul principal → Judaisme ortodox.

Judaisme ortodox és un terme colectiu per a les branques tradicionalistes del Judaisme, que tracten de mantindre plenament les creències i observances judeues rebudes i que es varen unir en oposició als diversos desafius de la modernitat i la secularisació. Teológicamente, es definix principalment per considerar la Torá, tant l'Escrita com l'Oral, com lliteralment revelada per Deu en el Mont Sinaí bíblic i transmesa fidelment des de llavors. El moviment advoca per una estricta observança de la halakha (Llei judeua), que només deu interpretar-se segons els métodos rebuts pel seu caràcter diví. L'ortodòxia considera que la halakha és eterna i està més allà de l'influència històrica, aplicant-se de forma diferent a les circumstàncies canviants, pero bàsicament immutable en sí mateixa. El judaisme ortodox no és una confessió centralisada. Les relacions entre els seus distints subgrups són a voltes tenses i els llímits exactes de l'ortodòxia són objecte d'intensos debats. A grans traces, pot dividir-se entre el judaisme jaredí o haredí, més conservador i reclusivo, i el judaisme ortodox modern, relativament obert a la societat exterior. Cada u d'ells està format a la seua volta per corrents independents. Són casi uniformemente excloents, consideren l'ortodòxia com l'única forma autèntica de judaisme i rebugen totes les interpretacions no ortodoxes com a illegítimes.

Cristianisme

Artícul principal → Cristianisme proto-ortodox.

L'adheriment al Credo Niceno és una prova comuna d'ortodòxia en el cristianisme.

En l'us cristià clàssic, el terme ortodox es referix al conjunt de doctrines en les que creïen els primers cristians. A lo llarc de varis sigles es varen celebrar una série de concilios ecuménicos per a tractar de formalisar estes doctrines. La més significativa d'estes primeres decisions va ser la que es va produir entre la doctrina homoousiana d'Atanasio i Eustaquio (que es va convertir en Trinitarisme) i la doctrina heteroousiana d'Arrio i Eusebio (Arrianisme). La doctrina homoousiana, que va definir a Jesús com Deu i home al mateix temps en els cànons del Concilie d'Éfeso de 431, va triumfar en l'Iglésia i va ser denominada ortodòxia en la majoria dels contexts cristians, ya que este era el punt de vista dels anteriors Pares de l'Iglésia cristiana i va ser reafirmat en estos concilios. (La minoria de cristians no-trinitarios s'opon a esta terminologia). Despuix del Gran Cisma de 1054, tant l'Occident Catòlica com l'Iglésia Ortodoxa Oriental varen seguir considerant-se únicament ortodoxes i catòliques'. Agustín va escriure en Sobre la verdadera religió: "La religió ha de buscar-se... només entre aquells que es diuen cristians catòlics o ortodoxos, és dir, guardians de la veritat i seguidors del dret." En el temps, l'Iglésia occidental es va ser identificant en l'etiqueta "catòlica", i la gent d'Europa occidental va ser associant l'etiqueta "ortodoxa" en l'Iglésia oriental (en alguns idiomes l'etiqueta "catòlica" no s'identifica necessàriament en l'Iglésia occidental). Açò es deu a que tant catòlics com a ortodoxos ya s'utilisaven com a adjectius eclesiàstics en els sigles II i IV, respectivament. Molt abans, les primeres Iglésies Ortodoxes Orientals i el Cristianisme Calcedoniano es varen separar en dos despuix del Concilie de Calcedonia (451 d. C.), per vàries diferències cristològiques. Des de llavors, les Iglésies ortodoxes orientals mantenen la denominació ortodoxa com a símbol de les seues tradicions teològiques.

l'ortodòxia luterana va ser una era en l'història del luteranisme, que va començar en 1580 a partir de la redacció del Llibre de la Concòrdia i va terminar en el Sigle de les Llums. L'ortodòxia luterana va tindre el seu paral en époques similars del calvinisme i del tridentino. Catolicisme Romà despuix de la Contrarreforma. El escolasticisme luterano va ser un método teològic que es va desenrollar gradualment durant l'era de l'ortodòxia luterana. Els teòlecs varen utilisar la forma de presentació neoaristotélica, ya popular en el món acadèmic, en els seus escrits i conferències. Varen definir la fe luterana i la varen defendre contra les polèmiques dels partits oposts. l'Ortodòxia reformada o ortodòxia calvinista va ser una época de l'història del calvinisme entre els sigles XVI i XVIII. L'ortodòxia calvinista va ser parala a époques similars del luteranisme i del tridentino. catolicisme romà despuix de la Contrarreforma. L'escolàstica calvinista o escolàstica reformada va ser un método teològic que es va desenrollar gradualment durant l'era de l'ortodòxia calvinista.

Hinduisme

L'ortodòxia no existix en l'hinduisme, ya que la pròpia paraula hindú es referix colectivament a les diverses creències dels pobles que varen viure més allà del riu Sindhu de la civilisació de la vall del Indo. És una síntesis de les ensenyances acceptades de cada u dels mils de gurús, que uns atres equiparen a profetes, i no té fundador, ni autoritat ni mando, sino recomanacions. El terme més equivalent a ortodòxia té en el millor dels casos el significat de tradicions "comunament acceptades" més que el significat habitual de "conforme a una doctrina", per eixemple, lo que la gent de les creències d'Orient Mig intenta equiparar com a doctrina en les filosofia hindús és Sanatana Dharma, pero que en el millor dels casos pot traduir-se com "tradicions eternes", denotant aixina que no s'accepten a través de la doctrina i la força, sino a través de proves multigeneracionals d'adopció i retenció basades en el desgast circunstancial a través de milenis.

Islam

Artícul principal → Islam suní.

l'islam suní a voltes es denomina "islam ortodox". No obstant, atres estudiosos de l'Islam, com John Burton, creuen que no existix tal cosa.

Uns atres

l'ortodòxia kemética és una denominació del kemetisme, una reconstrucció reformista del politeisme egipcíac per als seguidors moderns. Afirma derivar un linaje espiritual de l'Antiga religió egipcíaca.

Existixen organisacions de Fe Nativa Eslava (Rodnovery) que caracterisen la religió com a Ortodòxia, i per atres térmens. Ademés, l'escola Theravada del Budisme seguix estrictament el Cànon Pāli (tripiṭaka) i els comentaris com el Visuddhimagga. D'ahí que l'escola Theravada aplegara a ser considerada la més ortodoxa de totes les escoles budistes, ya que és coneguda per ser altament conservadora especialment dins de la disciplina i pràctica del Vinaya.

Contexts no religiosos

Fòra del context de la religió, el terme ortodòxia s'utilisa a sovint per a referir-se a qualsevol creència o conjunt de creències comunament mantingudes en algun camp, en particular quan estos principis, possiblement denominats "dogmas", estan sent qüestionats. En este sentit, el terme té una connotació llaugerament pijorativa. Entre les diverses "ortodòxia" en distints camps, els térmens més utilisats són:

• Ortodòxia política
• Ortodòxia social
• Ortodòxia econòmica
• Ortodòxia científica
• Ortodòxia artística

Els térmens ortodòxia i ortodòxia també s'utilisen de forma més àmplia per a referir-se a coses distintes de les idees i creències. Una forma nova i inusual de resoldre un problema podria denominar-se no ortodoxa, mentres que una forma comuna i normal de resoldre un problema es denominaria ortodox.

Conceptes relacionats

L'ortodòxia s'opon a la heterodoxia (una atra ensenyança) o herejía. Les persones que s'aparten de l'ortodòxia professant una doctrina considerada falsa es denominen herejes, mentres que les que, potser sense professar creències heréticas, se separen del cos principal de creents percebut es denominen cismáticos. El terme amprat a voltes depén de l'aspecte que es tinga més en conte: si es tracta de l'unitat corporativa, l'émfasis pot estar en el cisma; si es tracta de la coherència doctrinal, l'émfasis pot estar en la herejía. Una desviació més lleu que la herejía es denomina comunament error, en el sentit de que no és lo suficientment greu com per a causar un distanciament total, pero afecta greument a la comunió. A voltes també s'utilisa error per a comprendre tant les herejías plenes com els errors menors. Les doctrines o pràctiques no considerades essencials per a la fe, en les que els cristians poden discrepar llegítimament, es coneixen com adiaphora'. El concepte d'ortodòxia preval en moltes formes de monoteisme organisat. No obstant, la creència ortodoxa no sol ser massa emfatisada en les religions politeiste o animista, en les que a sovint hi ha poc o cap concepte de dogma, i es toleren i a voltes inclús es fomenten diverses interpretacions de la doctrina i la teologia dins de certs contexts. el sincretisme, per eixemple, eixercita un paper molt més ampli en la religió no monoteista (i, en particular, no bíblica). La norma dominant en el politeisme sol ser la ortopraxia ('pràctica correcta'), més que la "creència correcta" de l'ortodòxia.

Bibliografia

• Henderson, John B. (1998). The Construction of Orthodoxy and Heresy: Neo-Confucian, Islamic, Jewish, and Early Christian Patterns, Albany, NY: State University of New York Press. ISBN 9780791437599.
• Krikorian, Mesrob K. (2010). Christology of the Oriental Orthodox Churches: Christology in the Tradition of the Armenian Apostolic Church, Peter Lang. ISBN 9783631581216.
• Meyendorff, John (1989). Imperial unity and Christian divisions: The Church 450-680 A. D. (vol. 2), Crestwood, NY: St. Vladimir's Seminary Press. ISBN 9780881410563.