Derzhprom

Derzhprom

Derzhprom (Plantilla:Lang-uk) és un complex d'edificis representatiu de la ciutat de Járkov (Ucrània). Va ser construït entre 1925 i 1928 en sobri estil constructivista soviètic.

Es troba ubicat en la plaça de la Llibertat (o plaça Svobody), districte de Dzerzhinski, de la ciutat ucraniana. Forma part del conjunt d'edificis que rodeja la plaça, els atres dos edificis són: Дім Проектів Dim Proektiv (Casa Proyectes) i Дім Кооперації Dim Kooperatsii (Casa Cooperació), abdós sèu de l'Universitat Nacional de Járkov Vasyl Karazin.

El seu nom és una composició de les paraules ucranianes: Держава (Derzhava), Estat, i промисловість (promyslovist), indústria, és dir, Indústria de l'Estat; d'ahí que també siga conegut l'edifici com Будинок Державної промисловості (Edifici de l'Indústria Estatal).

Història

En decembre de 1917 Járkov es va convertir en la capital de la RSS d'Ucrània (paper que va mantindre fins a 1934, quan la capital va ser traslladada a la ciutat de Kiev). Per este motiu es va decidir dotar a la ciutat d'una infraestructura concorde al seu nou estatus, remodelant el pla urbà, ordenant carrers, places i parcs, i construint edificis per a les noves administracions. És aixina com naix l'idea de crear un complex d'edificis per a albergar les distintes oficines del sector industrial de l'Estat. En 1925 el Consell Superior d'Economia Nacional (per mig del seu president, Félix Dzerzhinski) va aprovar la construcció del complex en els terrenys adjacents a la plaça de la Llibertat; el 21 de març es va fer públic el concurs, al que es varen presentar 19 proyectes. El proyecte elegit va ser el dels arquitectes Serguéi Serafímov, Samuíl Kravets i Mark Felger. En juny d'eixe any s'inicien les obres de construcció baix la direcció de l'ingenier Pável Rottert. A pesar de les dificultats financeres, l'edifici va ser terminat en el temps récort de tres anys: el 7 de novembre de 1928 va ser inaugurat oficialment. Es va convertir en l'edifici més alt d'Europa, i va passar a ser conegut com el «primer rascacels soviètic».

Si be, durant la seua fase de construcció en 1926 se li va batejar com a Edifici Dzerzhinski (en honor al seu principal promotor, Félix Dzerzhinski, fallit eixe any), despuix de la seua obertura se li va canviar de nom al d'Edifici de l'Indústria Estatal, abreviat en ucranià com Derzhprom.

Utilisació

L'edifici va ser explotat en els seus primers anys com a sèu de diverses institucions estatals: el Comisariado Nacional Soviètic d'Ucrània (Совет народных комиссаров УССР), la Comissió Estatal de Planificació (Держплан), el Consell Superior Nacional de Presupost (Вища рада народного домогосподарства), els Comisariados Nacionals d'Ucrània (Народні комісаріати України), aixina com les oficines de diverses administracions estatals del sector industrial: metalúrgiques, químiques, de construcció, etc., i empreses públiques com Коксобензил (Koksobenzyl), Хімвуголь (Jimvugol), Південсталь (Pivdenstal). Quan en 1934 es trasllada la capital a Kiev, les institucions i oficines allí establides decidixen canviar la seua sèu a la nova capital. L'edifici és usat llavors per diversos comités eixecutius del sóviet regional.

Abans de la retirada de la Wehrmacht en agost de 1943, durant la cridada «neta de Járkov», els alemans incendien l'edifici, que resulta parcialment danyat. Les obres de reconstrucció es varen prolongar fins a 1947. Llavors, l'edifici va albergar les oficines de nous consorcis industrials públics: Електромонтаж (Elektromontazh), Південьспецбуд (Pivdenspetsbud), Теплоенергомонтаж (Teploenergomontazh); una biblioteca tècnic-científica, i el primer canal de televisió de la URSS (per al que en 1954 es va instalar una antena de 45 m sobre el sostre de l'edifici).

Despuix de l'independència d'Ucrània, les oficines públiques estajades en l'edifici es varen transformar en privades o simplement varen deixar d'existir, deixant l'edifici casi sense us. Ademés, l'edifici estava en molt mal estat. En 2001 es va decidir restaurar-ho, procés que es va prolongar fins a 2010. Hui en dia Derzhprom és l'edifici d'oficines més gran de la ciutat i es lloga tant per a empreses públiques com a privades, o organisacions.

Descripció

El complex és una conjunt irregular d'edificis que, no obstant, es caracterisa per la seua simetria, solament interrompuda per l'antena de televisió. Consta de tres parts: un cos central i dos laterals, units per un sistema de passera elevats. La part del centre es compon d'un bloc central i dos torres de 63 m (en una d'estes es troba l'antena de televisió). Cada una de les dos parts laterals del complex està formada per tres blocs de diferent altura. L'us de formigó armat i de passera elevats varen fer de l'edifici una construcció extremadament innovadora per a la seua época.

A continuació es descriuen les principals característiques tècniques de l'edifici:

• La màxima altura del complex és de 63 m. En la torre de televisió, agregada en 1955, s'aplega als 108 m d'altura total.
• L'àrea de construcció és de 10.760 m², l'àrea total d'oficines és de 60.000 m².
• Els edificis més alts tenen 11 plantes, els atres varien de 8 a 5.
• Les tres seccions del complex es troben en solars separats, per això l'us de passera elevats per a conectar-les. Els carrers que separen el complex són les de Romain Rolland (Ромена Роллана) i d'Henri Barbusse (Анрі Барбюса).
• Els passera elevats més llarcs medixen 26 m i estan ubicats en les plantes 3, 5 i 6.
• Conta en 12 ascensors, 7 dels quals són originals que encara es troben en servici.

Reproducció commemorativa

• 
  Moneda ucraniana de 5 UAH de 2004
• 
  Sagell ucranià de 2004
• 
  Sagell ucranià de 2012

• El revers de la moneda commemorativa d'Ucrània de 5,00 UAH, falcada l'1 de juliol de 2004 en argent alemà (en l'anvers es reproduïx el campanar de la Catedral de l'Asunción).
• El sagell emés pels Correus d'Ucrània, Ukrposhta, el 20 d'agost de 2004 baix el títul «350 anys de la ciutat de Járkov» en valor facial de 0,45 UAH (el sagell mostra adicionalment l'escut de Járkov).
• El sagell emés pels Correus d'Ucrània el 28 de maig de 2012 de la série «UEFA EURO 2012 – Ciutats sedes» en valor facial de 4,80 UAH (el sagell mostra ademés el logotip de l'Eurocopa).

Enllaços externs

• Informació detallada (en rus)
• Descripció tècnica en la pág de SkyscraperPage (en anglés)