Anex:Patrimoni de la Humanitat en Finlàndia

Archiu:Flag of UNESCO.svg

Finlàndia conta actualment en sèt llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, sis de caràcter cultural i un de natural. D'ells un està compartit en Suècia i un atre és la denominació multinacional Arc Geodèsic de Struve, compartit en Noruega, Suècia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucrània i Moldàvia.

	Antiga Rauma
	Be cultural inscrit en 1991.
	Localisació: Satakunta
	Zona de protecció: 29 ha. Zona de respecte: 142 ha.
	Va ser construïda entorn a un monasteri franciscano del que encara es conserva l'iglésia de la Santa Creu, construïda a mitan del sigle XV. És un eixemple excepcional de ciutat nòrdica construïda en fusta. Encara que va ser pastura de les flames a finals del sigle XVII, Rauma ha sabut preservar el seu antic patrimoni arquitectònic d'estil autòcton. (UNESCO/BPI)

	Fortalea de Suomenlinna
	Be cultural inscrit en 1991.
	Localisació: Uusimaa
	Zona de protecció: 210 ha. Zona de respecte: 2641 ha.
	Construïda pels suecs en la segona mitat del sigle XVIII, esta fortalea ocupa un grup d'illes situades a l'entrada de la rada d'Helsinki. És un eixemple particularment interessant de l'arquitectura militar europea de l'época. (UNESCO/BPI)

	Iglésia vella de Petäjävesi
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Finlàndia Central
	Situada en el centre de Finlàndia, l'iglésia vella de Petäjävesi va ser construïda en troncs de coníferes entre 1763 i 1765. És una iglésia luterana rural representativa de la tradició arquitectònica típica de l'est de Escandinavia. La seua arquitectura combina el pla centrat de concepció renaixentista en formes més antigues, derivades dels sostres en voltes d'aresta del periodo gòtic. (UNESCO/BPI)

	Fàbrica de tractament de fusta i de cartó de Vore-la
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Kymenlaakso
	Zona de protecció: 23 ha. Zona de respecte: 80 ha.
	Admirablemente ben conservades, la fàbrica de Vore-la i l'àrea de vivendes conexa constituïxen un eixemple excepcional d'instalació industrial rural de chicotetes dimensions dedicada a la producció de pasta de paper, paper i cartó. Les manufactura d'este tipo varen proliferar en Europa Septentrional i Amèrica del Nort durant el sigle XIX i començos del sigle XX, pero hui en dia han desaparegut casi per complet. (UNESCO/BPI)

	Lloc funerari de l'Edat del Bronze de Sammallahdenmäki
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Satakunta
	Este cementeri de l'Edat del Bronze, que posseïx uns trenta túmulos funeraris de granit, constituïx un testimoni incomparable de les pràctiques fúnebres i les estructures socials i religioses imperants en el nort d'Europa fa més de tres milenis. (UNESCO/BPI)

	Costa Alta / Archipèlec de Kvarken
	Be natural inscrit en 2000, extensió en 2006.
	Este ben és compartit en Plantilla:SWE.
	Localisació: Ostrobotnia (Finlàndia) / Província de Västerbotten (Suècia)
	Zona de protecció: 336.900 ha.
	La Costa Alta i l'archipèlec de Kvarken estan situats en el golf de Botnia, la prolongació septentrional de la Mar Bàltica. Els seus 5.600 illes i illots es caracterisen principalment per la presència de morrenas en cresta ondulada, o morrenas de Geer, formades pel derretimiento de la conya de gèl continental sobrevingut uns 10.000 a 24.000 anys arrere. En l'archipèlec emergixen contínuament noves illes de la mar per una elevació glacio-isostática ràpida, fenomen que es produïx quan els terrenys comprimits pel pes d'un glaciar s'eleven al derretirse este. L'índex d'elevació de l'archipèlec és un dels més alts del món. Com a conseqüència de l'alvanç de les terres del llitoral, les illes sorgixen de les aigües i s'unixen, la superfície de les penínsules s'engrandix i les baïes acaben formant llac, que despuix es convertixen en marismas i turberas pantanosas. La Costa Alta també s'ha configurat en gran mida per la conjunció de la glaciació, la reculada dels glaciars i l'emergència de noves terres. Des de que els gèls es varen retirar definitivament de la Costa Alta –fa 9.600 anys aproximadament– l'elevació ha alcançat uns 285 metros, lo que representa el major “repunt” de terrenys observat fins ara. La Costa Alta és un lloc excepcional per a entendre els processos geològics que han conduït a la formació dels glaciars i de les zones d'elevació de la superfície de la Terra. (UNESCO/BPI)

	Arc Geodèsic de Struve
	Be cultural inscrit en 2005.
	Este ben és compartit en Plantilla:BLR, Plantilla:EST, Plantilla:LAT, Plantilla:LIT, Plantilla:MOL, Noruegaborder|link=|20px Noruega, Rusiaborder|link=|20px Rusia, Plantilla:SWE i Ucraniaborder|link=|20px Ucrania
	Localisació: Laponia / Finlàndia Occidental / Finlàndia Meridional
	L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: STUOR-OIVI (Stuorrahanoaivi), AVASAKSA (Aavasaksa), TORNEA (Alatornion kirkko), PUOLAKKA (Oravivuori), PORLOM II (Tornikallio), SVARTVIRA (Mustaviiri).

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Finlàndia. *Costa Alta/Archipèlec de Kvarken - lloc compartit en Suècia. **Arc geodèsic de Struve - lloc compartit en Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Rússia, Suècia i Ucrània.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Finlàndia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 28 de giner de 2004, ha presentat els següents llocs:

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

	Sants llocs d'Ukonsaari del poble Sámi en Inari Laponia Be cultural Propost en 1990
	Roques pintades de Astuvansalmi en Ristiina Savonia del Sur Be cultural Propost en 1990
	Ruïnes de l'Edat de la Pedra de Kastelli en Pattijoki Ostrobotnia del Nort Be cultural Propost en 1990
	Les inscripcions històriques de l'illa de Gaddtarmen (Hauensuoli) Uusimaa Be cultural Propost en 1990
	Sistema de llac Saimaa-Pielinen Karelia del Nort Be natural Propost en 2004
	Hospital Paimio (antic Sanatori Paimio) Finlàndia Pròpia Be cultural Propost en 2004

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Restants de l'Edat de Ferro de Rapola, en Valkeakoski	1990–1996	K	Rapola és una ciutat amurallada de l'Edat de Ferro del districte de Sääksmäki, en Finlàndia Occidental
	Castell medieval de Olavinlinna, en Savonlinna	1990–2006	K	Olavinlinna és un castell medieval de la ciutat de Savonlinna. Està considerat el castell medieval millor conservat del nort d'Europa.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Finlàndia té un element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Erro al crear miniatura:	Coneiximents, artesania i habilitats de la producció artesanal de vidre bufat
	Be immaterial inscrit en 2023.
	Este ben és compartit en Plantilla:GER, Plantilla:CZE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , FRA i Plantilla:HUN
	La producció tradicional de vidre artesanal implica donar forma i decorar vidre fret i calent per a produir objectes de vidre buit, vidre pla i vidre corona. Es caracterisa per l'alt grau d'artesania inherent al treball i per forts valors d'equip per la necessitat de respectar els passos previs realisats per atres vidrieros. La majoria dels professionals treballen en tallers o vidrierías de tamany chicotet o mijà. Cada vidriería desenrolla tècniques pròpies del seu catàlec i referències. De la mateixa manera, cada practicant desenrolla el seu propi estil, inclús quan crea peces idèntiques. La producció en les vidrieres tradicionals es basa en la divisió de tasques, a on els vidrieros tradicionalment treballen en equips segons la seua respectiva especialisació. El treball individual també és comú, particularment en tècniques de vidre en fret i creació de joyes. Els coneiximents i habilitats relacionats en la producció artesanal de vidre es transmeten dins de les famílies o per mig de aprenentage en vidriería. La pràctica també es transmet a través de la formació formal, com en escoles vocacionals, escoles secundàries, coleges i universitats. Les característiques de la producció artesanal de vidre generen un fort sentit de pertinença, respecte i solidaritat entre els seus practicants. Esta pràctica centenària també ha donat forma a terminologia específiques, cultures festives i funcions religioses que encara conserven importants significats culturals i socials fins al dia de hui.. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Finlàndia.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Finlàndia (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Finlàndia (en espanyol)